Adeu Xavi...

Avui ens a deixat en Xavi, l'han atropellat, tothom que el coneixia, sap que s'ens en va una persona molt especial, d'aquelles que son irrepetibles, era alegria amb estat pur, energia, autenticitat, tenir-lo aprop era sempre un plaer i una sort, només espero que allà on estiguis masai, i tinguis una pinarelo, i internet, perquè puguis veure el que t'estimem, tot i que tu ja ho sabies.

.

Trobarem a faltar el teu somriure.

Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.

Però el record, de la vall on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat,

i aques cor, que ara guarda la pena

tan amarga del teu comiat.

.

Xavi, et trobare molt a faltar, pero et recordare sempre.

.

Sergi Rodriguez Rovira

LA MASTER 100/2500

En Pitu, En Jordi G., Manel, Jaume i jo a l'esquerra de tot.
.

El nom de la sortida, ve donat per el que voliem fer, 100 quilometres i 2500 metres de desnivell acumulat positiu!!

Realment va estar un “passeig” impressionant que ens va ocupar tot el mati, vam estar de 7 del mati a 15:15 de la tarda, tot i que les dades reals de la sortida van ser 79,64 Kilometres amb 2542 metres de desnivell acumulat (2745 al pasar el track per el calcul de l'IBP), i 6 hores i 44 minuts de bici reals!! Una hora i 33 minuts parats, i una mitjana en moviment de 11,9 km/hora. Que degut al terreny i pendents que vam suportar crec que no esta malament.
La ruta va ser una ruta circular que feia, de sant Pere a Palau, Campins, Gualba, Riells, santa fe, sant Marçal. El Montseny, el polell, la cova, Sant Pere.
El terreny, ha estat molt variat, en molt trossos força rodador, però també em tingut molts kilometres de pedra d’aquella que emprenya molt per pedalar, baixades molt pedregoses i molt enxerinades en les quals no recuperes massa la mitjana, algun tramillu a peu, alguns de tècnics, en resum una volta molt mes dura del que trobarem a la Selenika, si mantenen la linea de l’últim any!!
La ruta es preciosa a nivell de paisatge, quan mires al mapa el tram recorregut, et quedes molt satisfet de la voltassa feta, la companyia dels trencas excepcional com sempre, amb un somriure a la cara des de la meva arribada al mati sempre 3 minuts tard últimament, fins a caure morts de la bici, que ho farien de bon humor, el que ajuda molt anímicament en aquest tipus de voltes.
Les seves reparacions que cada vegada les trobo mes normals, aquesta vegada baixàvem des de feia 10 minuts, cap a les piscines parem a reagrupar, i quan arriba en Jordi Gil, diu “La bici em fot un soroll, que porto els pinyons fluixos” això sense baixar de la bici, i diu “Qui te alicates?”, com no, en Jaume treu les alicates una sèrie de multieines i als 5 minuts estàvem avituallant riallerament amb la bici al 100%. La volta independentment de la motivació per la Selenika que portem, la trobo excepcional i totalment recomanable per als que els hi agrada rodar, podent-la fer molt mes trialera, pero llavors si que seria durissima!! Be, finalment haurem d’anar per fer la Selenika i potser l’Artec, i començar a Endurejar que ja hi ha ganes, jo el dia 4 aniré a “La impossible” amb els amics F&V per escalfar per Mataró ;-D

Ens veiem a la propera

Avituallament a la font!!

Un dels pasos tecnics del dia.

Jo pedalant aprop de Santa fe!

En Pitu! Un Diesel que va atacar a la cova!!

El carreteru Manel, el van enganyar ;-D

En Jordi Gil.

Foto de l'arrivada a dalt la cova!!!

CONTRACRONICA:
Sempre d'una pedalada es recorda el mes dur el mes espectacular, y si que es veritat que pujar per les piscines amb uns pendents del 18% a vegades, despres de haber fet sant fe, i rematar-ho amb la cova quan ja en dus 2200 acumulats, son gestes per recordar.... pero d'una sentada fer 3 racions de carn de pinxos, uns xocos arrebosats, una de pebrots del padron alguns de molt picants, un pernilet del bo, una de formatje manchego, unes braves picantones, amb les seves respectives birres es una feina durrissima de fer la veritat, pero algu l'havia de fer, i aqui estavem nosaltres, i segurament sera una feina que la recordarem durant força temps. ;-D

L'Estiu!!!!

He penjat la foto d'en Jaume, perque reflexa la filosofia estival!!! XDDD

No se com es però de la bici em passa igual que amb el porc, que m’agrada tot, o com a mínim tot el que de moment he provat, ja que el temps sempre y constantment m’està demostrant que en el meu cas no hi ha res definitiu i tot pot canviar, i potser el que mes m’agaradara de la bici, encara esta per arribar!!!
Jo durant tot l’hivern estic “obsessionat” amb fer la típica trialera/Suïcidi, que l’Abel o el Ruby m’ensenyen o amb qualsevol “saltet”, a l’estiu es desperta la bèstia pedaladora, i realment cada estiu m’ho passo de putissima mare, apart de fer les carreterades amb els del club St. Celoni, aquest any jo amb 2 companys m’he fet 202,5 kilometres amb 7 horetes (Era una fita +200kms.), també porto fetes 2 “Ferranades” qui vulgui saber que es que ho vingui a patir, i moltes sortidetes amb solitari o amb els trencacames, on l’únic important son les dades XDDD, Quants kilometres? Quin desnivell? La mitja? Jajaja. Tot forma part de la “Preparació” per quedar el 578 classificat a la SELENIKA!! hi acabar divertint-me amb els meus companys de pedalades, i m’encanta patir com un cabron, igual que quan “Freerideju” a l’hivern, Snifff!!! Que bonica es la bici!!

I apart es un vici!!

Sergiktt