dilluns, 24 de març de 2014

LA MASTER CLASS!!




Feia molts de dies que seguia per Facebook, fotos i videos. I veia que al Bages com no podia ser a d'altre lloc, s’estava cuinant quelcom d’interessant, ja m’havia xupat 20 videos d’en Santi i 400 fotos d’en Manel, que nomes coneixia en fotos i de resquitllada d’alguna pedalada  i amb el material que vaig revisar, vaig decidir contactar amb en Santi i demanar permís per visitar el famós Dh Los Manolos!! L’hi comento al Xavi que se que es de la corda, per si hem vol acompanyar i dit i fet!!
No recordo a quina hora vam quedar a St. Fruitos de Bages, el que si que recordo, es que ens vam deixar un cotxe a terrassa i quan estàvem a 5 minuts del punt de trobada segons GPS, en Xavi veu que s’ha deixat les FiveTeen al cotxe... doncs apa, cap a terrassa, anem, tornem i arribem 20 minuts tard... comencem be!! Però com sempre en Santi que es un tros de pa es mostra totalment comprensiu, esperem en Manel fem presentacions i ja a les presentacions veig que en Manel va totalment coix, fa 60 dies que s’ha trencat el fèmur, recorda al típic pilot de MotoGp, només es nota quan baixa de la bici!! XDDD

Vam passar un mati de puta mare, sobretot fotent-l’hi canya a l’Adictiva, una baixada que fa honor al seu nom, vam baixarla com 10 o 12 vegades, intentant apurar cada curva, seguint els consells que ens donava en Manel o en Santi, pero vam flipar, tant en Xavi com Jo del pas per curva estratosferic d’ells dos comparat amb el nostre!! Jo encara no entenc com fan una de les corbes sense peraltar a aquella velocitat, va ser una puta master class!! però tranqui, que hi tornaré a veure si ho averiguo!!

també, l’hi vam fotre a altres lineas, la de peraltes, vam mirar la del “Petit Bender”, però jo només hem vaig atrevir amb el “Petit Bender”, els dobles hem queden fora del meu abast... de moment!!

Un dia de putissima mare, amb el luxe que suposa estar nomes els quatre sols i totes les baixades i professors per nosaltres...

Mencio apart el tema fotos, i lo ben estudiat que te en Manel on posarse!!

En fi, un gran dia... I gracies als grans anfitrions!!  ;-)

Apa!!

Foto de Grupillu feliços com tornabisos!! XDDD
Perspectiva del "Petit Bender" del circuit.
Jo a l'adictiva, ven mudat!
En Manel de covalecencia!!! jajaja.
Xavi Style!!
Fila india amb en Xavi perseguint-me!
Que lluny queda l'estil palofregona que ell deia que tenia!! Un crack en Santi!
Xavi al Bender
Jo al mateix!
En santi amb problemas  a la direccio, sempre se l'hi gira al aire!! XDD

divendres, 7 de febrer de 2014

DESPEDIM LA WOODLINE 1.0.


Despedida de la Woodline!! from sergiktt on Vimeo.




Aquest Diumenge, vam tenir una despedida il·lustre... desmuntabem la Woodline, despres de 3 anys de saltar, passar i disfrutar de le 15 “Atraccions” que teníem a la Wood, ens quedarem orfes de fustes durant uns mesets o potser només setmanes!! XDDD
L’altre dia ens vam juntar amb una colla d’intrèpids Espirituals, alguns Younguns Celonins, l’AL575 de Girona y ens vam decidir a fer la ruta Standar amb un tunning d’última hora i passant per la quasi “Temuda” Zona SIRERA prèvia a la Wood, y acabant el tema biker a la Wood durant una Horeta llarga... Amb un final de festa a Can Bona EPIC!!!!!

Incidents de la ruta:
A la Kitty, la novetat de l’Armand tirant-l’hi al Bender per primer cop, amb molta solvència, Tranquil·litat i repetint un parell de vegades, la resta com sempre amb algun acollserolat deixant-se la P-Bender però no passa res!! XDD

SECRETA:
Tot normal i correcte fins arribar a la nova atracció del dia, la mirem en Bona i Jo com a amfitrions i designers, teníem el dret de fer la primera intentona... doncs be, els dos ens caguem les patas pabajo “Que si avui la pedra esta molla” “Que si la Iaia fuma” amb ganes de guillar tot dissimulant, amb algun PRO i tota la pesca... Doncs en aquestes que l’Armand s’acosta, mira la zona 3 segons, agafa la bici i pensa “Kita bicho” La tira amb tranquil·litat pasmosa i eficàcia absoluta, al darrera seu, uns quants mes obligats l’hi hem de tirar com podem... despres també l’Armand tira per primera vegada el salt del final de la secreta, en el Tranco del costat del Salt, en Karrasc fa de les seves i esta apunt de esconyar-nos el concert!! XDD

PROTOCOL:
En el palillo del protocol l’Alberto s’esmocha dolorosament per tocar el fre amb un descuit... estava la cosa intocable!!

Zona SIRERA:
Delicada com sempre es va cobrar una Víctima, només xapa i pintura i sobretot baixon moral que l’hi va afectar a la Wood al gran Xavi Freema!! XDDD
La resta foten el que bonament  podíem, que poquissima gent... suposant que hi hagui algu, que sempre que hi ha estat al davant s’ha atrevit a tirar-l’hi... hi ho haguí fet sempre be!!!

I Per fi la Wood!!
Aquí tothom va aprofitar molt el temps tirant-l’hi moltes vegades al que tenia consolidat, pero apart, l’Armand també l’hi va tirar al de tres (TwoBonas) per primera vegada, la Eli i en Karrasc es van treure el Gran de la secreta també per primer cop... tots vam tirar el del cami tropecientas vegades, twobonas alguna vegada i el putu Armand ens va obligar a mi i en Bona a tirar-l’hi al palillo d’1,80 moll, a mi tambe m'obliga al palillo normal superrelliscos aqui en Bona ja es va rajar i l'Armand també l’hi va tirar al camell on vaig decidir claudicar i proclamar KING OF THE WOOD a l’ARMAD!!!  XDDD

La festa de desprès a Can Bona no te nom, la companyia, la Salsa dels calçots d’en Xavi, el concert d’en Karrasc, el VI de l’Albert (Per fi un Endureru com cal), tot va estar de puta mare... a veure que fem per la inauguració de la 2.0!!!

Apa!!!

dimarts, 5 de novembre de 2013

La constante del Flautista

La constante del flautista! 
Acariciando Yo mi pubertad, desde ya el final de mi infancia, tuve un triste suceso, o eso me pareció en ese instante, al final como casi de todo en la vida algo se aprende, y solo a quedado en recuerdo gracioso! 
 Aun siendo un tio muy atlético XDD como sabéis que lo soy los que me conocéis, de pequeño a mi no me gustaba jugar a futbol, ni a baloncesto (Así se llamaba en esa época), aun estando en un colegio clásico, donde el 99% de los chicos jugaban a fútbol, Yo me revele contra el sistema, no me gustaba nada y no quería perder cada día unos minutos de mi vida en una cosa que aborrecía, y entonces decidí fundar mi propio “club de ajedrez”, empecé jugando con el que seria mi mejor amigo de la infancia, tuvo que costear nuestro primer tablero y fichas mi padre, que dicho sea de paso lo hizo mas que encantado, de ver que en vez de darle a la pelotita, yo prefería jugar a un juego que el me habia enseñado!! 
 Un día nos vio un Hermano (Yo iba a un colegio católico) y no le pareció bien que jugáramos en el suelo, nos asigno un cuartucho… NUESTRO cuartucho, creo que lo recuerdo como uno de los días mas memorables de mi vida, me dijo “Podeu jugar aquí sempre que volgueu, Sergi et fas responsable de la clau”, por esas épocas Ya venían algunos amigos a mirarnos jugar, les teníamos que enseñar los movimientos uno a uno, hasta que al final hicimos un grupo de 15 o 20 “ajedrecistas” a cual mas malo, así pasaron muchos meses de diversión y compañerismo, hasta que un día el Germa Josep, decidió "organizar" un campeonato de ajedrez, otro día para enmarcar, cuándo me lo dijo!! Y fue en ese campeonato donde paso lo que paso… 
Las partidas eran ya en la biblioteca, en la mayoria de partidas sin testigos , jugábamos, decíamos el resultado a un Hermano y a por otra cosa mariposa.
Pues hubo un chaval llamado “X” que estaba en semifinales contra mi, era un verdadero inútil jugando al ajedrez, y le barrí con facilidad, luego havia que ir a decirle al Hermano responsable quien había ganado y listos… pues el Sr. “X” dijo que havia ganado el, Yo no me entere hasta que lo vi en las listas y al día siguiente, fui a ver al Hermano y le dije que havia habido un error, que gane Yo, pero al  llamarle a el se ratifica en que había ganado, el hermano dice salomonicamente “Torneu a jugar” pero Yo en ese momento Ya sabia que ese tío no era digno de volver a jugar contra mi, dije que no quería que le dieran ganador, pero el Hermano me obligo a jugar otra vez la partida, el señor “X” salio clásico Peón blanco E4, Yo tire mi rey en el segundo movimiento y le solté un “Amb mi no jugaras mes trampos”… me fui a casa corriendo, casi anestesiado, llore desconsoladamente, se lo explique a mi padre como una puta tragedia, Yo sabia que hubiera ganado ese torneo!!! 
Pues bien después de este suceso, casi nadie se creyó mi historia, “Si tan bo ets, perque no el guanyes davant de tothom?” me decían, Yo que no soy de dar explicaciones me mantuve en silencio, no explique la historia mas de una vez a nadie, quien me creía bien, quien no tan amigos, el otro se harto de explicar su versión, como buen adulador que era se hincho de dejar claro que Yo estaba “colgado”… y al cabo de una semana, estaba yo solo en el suelo con mi amigo Carles (este no dudo de mi ni medio segundo) y alguno que otro que no entendían como de golpe se me había olvidado de jugar al ajedrez, jugando los dos en el trozo de patio cubierto donde todo empezó, con pocos amigos mirando acabemos el curso y la EGB. 
Hubo gente que se reía de mi otros me saludaban como si nada y vinieron a jugar de vez en quando, otros ni me hablaban, y la vida continuo… Al cabo de 20 años hicimos una cena de antiguos alumnos de mi colegio, y sin guardar ningún rencor, después de tanto tiempo hable con todos los implicados, incluso con el señor “X” y en esas cordiales conversaciones al hablar de las inquietudes y historias de todos, al ver nuestros modales, el saber estar de cada uno, etc. etc. me di cuenta que los que se quedaron conmigo en su momento, después de la fatídica partida, son los que se tenían que quedar, los que no tomaron partido por nadie, podrían ser buenos colegas de copas, y los que se enamoraron locamente del señor “X” esos se los puede quedar tranquilamente, siguen sin interesarme! 

 Ahora con el tiempo me doy cuenta, que en todos los ambitos hay un señor “X” este caso se me ha repetido en varios ámbitos, ahora lo veo a venir antes y los sorteo con mas dignidad, recientemente unos amigos han sufrido un caso flagrante con su Sr “X” que me dio por recapacitar sobre el tema y escribir este rollo, que como dice un amigo mío mas o menos… el factor “flautista de hamelin” es una constante invariante en el universo (O algo parecido), pero la suerte que tengo/tenemos, es que solo se lleva a las RATAS!! 

O sea GRACIAS FLAUTISTA “X” 

A cagar tots!!

dimarts, 17 de setembre de 2013

Una petita Joia!!!

Ara feia molts de dies, que per falta de motivacio, no escribia res al meu Blog/Diari, perque no tenia res de nou, res que m'importes massa oblidar, per que s'assemblava molt a altres dies de bici, pero recentment he "descobert" un secret Spot, que m'encanta, es una baixada amb un flow limitat, molt peraltada, pero no pas massa rapida, molts salts i zones molt tecniques (Per mi), variada i molt divertida... si algu vol saber on es, us dire que esta en el bosc!!  XDDD

Apa, aqui deixo dos videos disfrutan de la zona i la companyia!!!


The Secret Spot! XDDD from sergiktt on Vimeo.

NuevesLand 2 from sergiktt on Vimeo.

dimarts, 14 de maig de 2013

LA DIFERENT I QUELCOM DE DIFERENT!!!


En els ultims dos caps de semana he esta a la mitica "DIFERENT" de Sallent amb en Manolo i C&A, i aquest ultim a la REM, una cursa del circuit catala d'enduro, dos propostes diametralment oposades, pero les dues endureras perque si!!

Anem per ordre  "LA DIFERENT", com cada any hi havia un recorregut disenyat per el Manolo i la gent de Sallent, molt divertit, aquest any m'ha agradat especialment, amb una organitzacio i uns serveis perfectes, en la linea de la gent de Sallent, en aquest cas el recorregut, son una succesio de trialeres on es busca sempre "el tropezon" amb la colocacio d'alguns saltets i pasareles per incrementar la dificultad de la mateixa, on repetir zones, parar a fer fotos de company i anar amb la calma, seria el mes normal en els participants, jo per la meva part, vaig anar fent la gara gara, fins arribar a la carpa, vaig coincidir amb Xiulets, Espirituales, FreeJus, i gent de molts dels clans catalans, alla vam fer unes birres (3) XDDD i xerradeta, batalletas i cap a casa, un finde de puta mare, fent el que ens agrada amb la millor de les companyies.

 
EQUIP DONDA BIKES AL COMPLERT

La REM, aqui la cosa ja cambiava, el format es el seguent, a  les pujades  un temps determinat per fer-les, pero que es feien molt be, i les baixades cronometrades!! El format es espectacular, la veritat es que si aquest repte t'atrau, esta ven fet de collons, com a minim a riudarenes, el temps d'espera era el correcte per pujar xinuxanu, la gent molt atenta, tot ven senyalitzat, els circuits espectaculars, una organitzacio bonissima, 10 sobre 10...  Aqui el meu paper e estat correcte, discret pero correcte  XDDD  
Les baixades no son DH pur, si no que son amb zones bastant planes i algunas hasta amb pujadetes intercalades, doncs be, en aquestes notaba la meva falta de cames i entre aixo i que notaba massa presio a la roda del davant, pero no vaig voler desinflar, per asegurar el no rebentar (cosa força probable baixant a tope), vaig fer un temps el que deia correcte, pero discretet!! 
Aixo si m'ho vaig pasar teta, es una prova que repetire un cop a l'any, encara que no es la meva filosofia biker preferida, pero reconec que em va sorprendre molt positivament, i com sempre tot i haber-hi crono i competicio, un ambient entre els participants totalment oposat al del futbol, basket... etc. etc. els bikers som aixi!  XDD

APA... a Cagar...






 Carpy Style... el meu perseguidor!!!

La marea naranja!!!  XDDD

divendres, 19 d’abril de 2013

Adeu Petit... Adeu Tresor...



El meu millor Amic ens a deixat.
 
 En Tronet amb el classic Bup,bup,bup "Soc aqui"  XDDD




El meu millor Amic ens a deixat.
 
Fa pocs dies que en Tro ens ha deixat, estic molt trist per la pèrdua, la enorme pèrdua!! Escric aquestes lletres amb un nus a l’Estómac, amb llàgrimes als ulls, ningú que no ha passat per aqui, no sap el que es perdre un amic de veritat, però la vida continua i només em quedaré amb lo bo!
Ell m'ha ensenyat a viure el moment, a disfrutar del que faig en cada moment i no de planificar el següent sopar, sopant en un restaurant, ell t’ensenya a cada llepada que en aquell moment només esta gaudint de la teva carícia i en te prou dormint-se al teu costat per ser el ésser mes feliç del mon! Ell t’ensenya cada dia que només hi ha una vida, que només hi ha un Dijous 20 de Desembre del 2012, i no ho fa amb una classe de filosofia barata, simplement viu així, ell t’ensenya a estimar als seus amics sense fissures, sense dubtes, sense contrapartides, he estat tan amb ell i l’he estimat tant que no em puc fer cap retret, des de que l’hi vaig començar a detectar la seva primera malaltia abans de que l’hi diagnostiquessin, vaig agafar consciència de que aquell tresor que tenia a casa, no era infinit, com ara soc una mica mes conscient de que això es extrapolable a tot.
També m’ha donat una lliçó de com morir, no se com explicar això, però ho ha fet amb molta dignitat, de la mateixa manera que sap que la vida es molt important quan ets viu i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment, els animals excepte l’home, també son conscients de que quan un mort tot girarà igual de rodo i l’únic que cal fer es apartar-te i deixar que tot continuï!

mentre jo visqui recordaré el nostre petit, el seu bup,bup,bup de quan no l’hi fèiem el cas suficient (segons el seu criteri) i sempre que recordi això agafaré una foto seva i s’hem dibuixarà un somriure d’orella a orella, això serà d’aquí uns dies ja que només tinc que bons records, quan marxi la tristesa, es l’únic que quedarà.

Allà on siguis Tro, T’estimo Amic!!!




 Andorra, Tristaina!
 De petit, tranquilets amb la Kireta.
 Jugant a ser Pitbulls ;-)
 A Croacia de vacances!
 Venecia amb les seves dues nenes!
 La Kira depurant responsabilitats!!  XDDD
 A dalt el Montseny descansan d'un dia dur!


LA SORTIDA DEFINITIVA... ??


Com sempre amb en Bona, anem actualitzan la nostra sortida, fins a anar-la deixant just com ens agradaria que fosin totes les rutes.  XDDD

Les Parets from sergiktt on Vimeo.

dijous, 21 de març de 2013

EL DH FREEMA!!!

Dh FreeMa from sergiktt on Vimeo.




Visita al Dh dels FreeMaresmes, un descens molt treballat amb molt de flow i molts salts, ideal per agafar tecnica i per aprendre a saltar, ja que son salts petitons (Que no pas tots facils)  XDDD   
Apart l'Abel s'ha currat una vial paralel de remonte apeu, per si el grup vol repetir qualsevol zona, pots remontar sense molestar els que pujen i sense destroçar la traçada!! Molt bon circuit!!! I un dia perfecte amb la companyia dels meus estimats Freemas!!!

dilluns, 11 de març de 2013

Retorn a la P-One...


Retorn to POne! from sergiktt on Vimeo.




Aquesta sortida es podria anomenar la del TwoBonas o la del Retorn de Karrasc, els dos titols venen donats per culpa d’en Jordi....  XDD

Tot va començar amb la ja molt clàssica convocatòria sense exit, que vam fer per estrenar el salt del que serà el columpio i les noves P’s de Can Draper, només un inscrit, el pobre Karras i a ultima hora despres de fer la gara-gara durant la setmana amb l’Spam, va venir també l’Oskar (Mal assessorat ;-)
Però el que pot semblar una sortida trista... va resultar ser una molt bona sortida, ja que es va produir “El fet” un fet destacable, que fa que qualsevol biker es guanyi el meu respecte com ha tal (Que ja em diràs tu quin honor!!), i va anar així...

A les 8 i 5, dos minuts despres de deixar el cotxe, ja tenim en Karras encaramat a dalt de la P1, es una Paret no massa tècnica, pero que la seva verticalitat fa impressió i te un bony al mig i l’agafes sense haver fet una puta pedalada, vamos tot propici per triomfar, doncs despres d’estar una estona a dalt, en Jordi baixa cap cot,  amb cara de dir “On m’he posat” i decideix avortar les parets, per acabar-ho de rematar l’Oskar que venia de subidon per els últims aconteixements, i despres d’analitzar les 4 primeres zones, agafa els bartuls i ens diu “M’hen vaig a l’Spam, aquí no hi foto res” i així ho fa, jo miro de tranquil·litzar en Jordi dient-l’hi que apartir d’aquell moment només queda la sortida de sempre, ja que la V-2 de la Kitty no anula la V-1 i ell ja pot fer el de sempre, doncs be, ell lluny d’enfonsar-se es concentra amb treures el de sempre, fa el marge de Can Draper amb solvència, anem cap a la Kitty, te dubtes en el Salt nou de l’Eli (Que es V-2), però l’hi acaba tirant, fa els dos tobogans clàssics amb qualitat i fins a baix a “0”, esmorzadeta i pugem cap a la secreta, aquí fa el palillo perfecte, la pedra i ens anuncia que al final, no farà ni salt ni tranco, si no que agafarà la alternativa "facil" de la dreta... que no esta mal!! Però quan arriba al final, es mira el tranco i diu “L’hi tiru” remunta la bici 5 metres i dit i fet, estrena el tranco del final de la secreta per primer cop! I aquí es on es produeix “El fet” se l’hi tornen els cabells grocs (Con que es calb en el vídeo no es nota) i es torna supergerrer i diu... “al acabar, pasarem per can Draper i fare la P1”, això sense prèvia provocació... en Bona i jo de l’emoció ja hi volíem anar XDD  Però No!!, vam remuntar cap a la Wood, on apart del balanci, ja l’hi va tirar a la passarel·la d’avans del palillo i sis vegades, l’hi vam fer repetir, perquè no es massa fotogenic i volíem fer una foto que estes be!! ;-)
Quan vam acabar la ruta, ja gaudint de la companyia d’en Nueves que ens va venir a veure, vam anar cap a Can Draper, s’encarama a dalt la P1 fa una aproximació, hi ha la segona ZAS! P1 al Sac, possiblement a res que haguéssim apretat l’hauríem tirat per el tobogan “Infantil”, però era tard i volíem fer Birra per comentar el tema, i ni ens ho vam plantejar... però el pròxim dia, segur que tornarà a venir, es posara seriot sapiguen que te mes reptes per superar, i aquí estarem nosaltres per incordi... Ajudar!!  XDDD
En Bona i Jo tambe vam fer la ruta, que quedi clar... 


I aqui la foto de l'anecdota... En Karras em fa aquesta foto, amb en Bona a sota i quan la mira per la pantalla diu "Ostia aquest salt fa Dos Bonas d'alçada"  jajaja   sempre creant tendencias putu Jordi!!!


dilluns, 25 de febrer de 2013

L'STRIVE!!

Be, aqui tenim la nova Strive, despres de fer unes probes despres de 3 woods, una SIR, i uns corriols per Santa Koloma, la conclusio es que la bici em va prou be, es molt estable per saltar i per baixar trancos i un xic nerviosa per baixar amb flow... I massa lineal he de solucionar-ho per evitar els topes!!




 
Strive begins Sardinilla 2.0 from sergiktt on Vimeo.

WoodLine BenderDay from sergiktt on Vimeo.

Bender Attack!! from sergiktt on Vimeo.

dijous, 21 de febrer de 2013

El meu millor amic!



El meu millor amic, te el cor mes noble de tans com en conec, sempre m’espera a casa. Cada dia quan torno de treballar, ell m’ha estat esperant pacientment, i amb molta il·lusió per retrobar-me, a vegades esta adormilat just darrera la porta d’arribada per tal de saludar-me tenir un contacte amb mi tocar-me tan bon punt arribo i quan jo algun dia capficat per la feina o per algun altre problema l’hi deixo anar un moc, ell em torna a tocar i molt lluny de posar cara de ressentiment o de desaprovació, fa aquella cara que diu “que no veus que soc jo!! El teu millor amic, fixa-t’hi be home” i n’hi tan sols dubte de que jo no l’estimi o el menystingui, ell esta segur de que ho he fet sense voler.

El meu millor amic te una malaltia que el fa dependre força de mi o de la seva millor amiga, la kitty, i això a fet que generi un vincle encara mes especial cap a nosaltres del que seria normal, ell amb cada acció que fa adreçada a nosaltres ens dona les gràcies, amb franquesa, amb claredat, sense fissures, ell sempre t’obre el cor de bat a bat!!

El fet de que sigui probablement el cor mes noble i pur que conec i que per el carrer em trobi de tant en tant  una ristra de fills de puta, no masses, que sense voler-lo conèixer, ja me l’hi faltin al respecte, l’insulten, el critiquin, gent als quals jo els hi rebentaria el cap amb un mai de 5 quilos i no dormiria malament n’hi un minut i en canvi el meu amic només els hi projecta carinyo i alegria, buscant l’acceptació i el carinyo mutu, que mai troba en aquesta gent... I el veure això no massa sovint, pero si mes del que hauria de passar, aquesta falta de rencor i de malicia cap a ningu, em conquista, tenim un vincle que difícilment puc crear amb cap altre amic meu que no esta tan mal vist, només per com creuen que es.

I es que el meu amic, es diu TRO, es un American PitBull, el mes noble i bo dels amics que tinc, jo no crec amb res de res, i soc dels que crec que amb en TRO l’únic que tindrem son les estones que estem passant junt, ara i aquí, que son moltes i molt bones... però si despres de la vida hi hagués quelcom, jo estic segur que a la porta, adormilat ell m’hi esperaria i com sempre quan em veies arribar s’aixecaria d’un salt tot l’ho rapid que pogues i em lleparia amb tot el carinyo del mon.

Aquest es el  TRO!!! 

El meu millor amic...












dilluns, 12 de novembre de 2012

Nueves Jump!

Aqui una petita mostra de la nova construccio d'en nueves... espectacular i molt divertit!!




dimarts, 30 d’octubre de 2012

Portell de l'Infern 2012

 Be Aquest any hem tornat a fer el Portell amb la Sallent People!!! Ens ha faltat en Gerard XXL per un costat i en Joan Carles per el nostre, i s'ens hi han afegit el Badalona Team!! Aquesta es la cronica que ha penjat el Gran Manolo GPS en el seu Facebook!!!! En su cronica hay una corrección a hacer que el aun no sabe, el dice que el año que viene volveremos, pero con el Carpy hemos decidido que la salida es tan guapa, que la hemos hecho olimpica y eso quiere decir que se hara cada 4 años!!!  jajaja!!! Y no son los FreeMaresmes, son el BadalonaTeam (El unico "FreeMa" es el Xavi)



A 27 de octubre del año 2012 despues de cristo, aun no son las cinco de la mañana y ya llegan los primeros wassapts, en sant pere ya se han levantado dios,asi que arriba a cargar la bolsa y arranca un largo dia,recojo al Marc su five y a buscar a Ramon, ya son las 6am arrancamos con rumbo al panto de Ulldecona 258km por delante de asfalto, el Marc no tarda mucho en hacerse el muerto y ya da las primeras cabezaditas, Ramon me da conversacion para que yo no haga lo mismo ja ja ja, asi que entre alguna foto indiscreta y algunas risas, nos presentamos en el punto de encuentro a la hora señalada 8.30 am, solo faltan llegar los freemaresmes los cuales habiamos adelantado un poco antes de dejar la autopista, ya llegan descargamos nos preparamos y el Carpy como buen betetero nos recuerda que ya es la hora de dar pedales y seguir cumpliendo con los tiempos, asi que nada 9 en punto y a dar pedales, nos quedan algo mas de 2 horas de subida tirando a 3 para que engañarnos, bien pues a subir a subir y seguir subiendo,llegamos a la mitad de la subida el mirador de la piedra foredada nos reagrupamos una fotico de grupeta y a seguir subiendo, despues de las primeras 2 horas y cuarto subiendo estamos en el Mas de la Vallcanera, donde decidimos comer el bocata y estar refugiados un poco del aire, mientras desayunamos nos atrapa la tribu de castellon CARAJILLOS MTB, estos han salido un poco antes y han pasado por la Fageda, nos saludamos cambiamos algo de info y a seguir para encarar la parte final de la subida a la carena dels Ports, al fin hemos coronado, pero no acabado la subida aun nos queda el primer tramo de sendero que pica hacia arriba, para despues bajar hasta el refugi de Font Ferrera, de aqui queda la parte mas endurera la patear el sendero ja ja ja, una larga subida a traves de rocas,raices y mas elementos de la naturaleza, una vez aqui el Sergi me recuerda que Fredes queda abajo, pues no Sergi Fredes que arriba asi que despues de todo nos quedara un ligero remonte este ciclable XDs, ante de esto viene otro espectacular tramo de bajada, por una zona de piedras espectacular largo y divertido, con algun que otro revolcon, ahora si que solo nos queda el ultimo repecho para llegar a Fredes, aqui como lo prometido es deuda nos paramos a comer y a tomar agun refrigerio mas que nada por los azucares, ya que calor no nos ha echo hasta ahora, una vez bien repuestos, nos falta llegar al portell,tramo de asfalto en subida, un pequeño repecho de hormigon y una subida de tierra, lo que suponen unos 30-40 minutos,pero por la gracia de la naturaleza los dioses se han aliado para que ahora el aire nos sea favorable, lo cual nos lleva en 15 minutos a la parte final del viaje, el Descenso del Portell de L'infern, nuestros ultimos 8km, pero que 8km algo que ni con fotos ni videos se puede explicar,una bajada increible, cono todo tipo de tramos, losas con piedras, piedras con piedras, algun tramo de tierra e incluso con flou XDs,raices, mas piedras y un maravilloso paisaje dels Ports, barrancos donde no ves el fondo, paredes de piedras que parecen tocar el cielo y en el horizonte el mar de fondo hay que verlo para poder imaginarlo.
Despues de mas de 1 hora bajando, las vistas del pantano nuevamente nos hacen saber que esta salida,aventura o anormalidad segun se mire llega a su fin, solo nos queda bajar el ultimo tramo de sendero, el que directamente nos deja en el Mas del Xorrito lugar de salida y final, han sido 3 horas de coche, 7 horas de ruta hasta ahora sin incidentes graves, aparte de varios reventones de ruedas y al gun revolcon sin mas, ahora nos quedan otras 3 de coche de vuelta.


 
 
La compañia no hace falta decirlo excepcional los Trencacames,Freemaresmes y la del Katete y la nuestra los Diferent ja ja ja.... para mi era ya mi decimo primera visita als Ports y sin contar la primera esta ha sido la que mejor lo he pasado con diferencia, (sera que hacerlo encima de la bici es lo suyo ja ja), ayer dije que para mi era la ultima, pero hoy ya creo que espero pasemos al 2013 a ver si alguien dice de volver...eso si podemos quedar un poquito mas tarde


Link fotos:
PORTELL SERGIKTT 
PORTELL MANOLO GPS 
PORTELL XAVI 


Portell de l'Infern from Kram! on Vimeo.

dimecres, 17 d’octubre de 2012

PUIGMAL 14-O




Com va dir en Felip II despres de quedar-se sense l’Armada invencible “Yo envié a mis naves a luchar contra los hombres, no contra las tempestades”

Aquest Diumenge vam anar al Puigmal, tot estava acuradament planificat desde un dia del mes de Juliol, que l’hi vaig comentar a l’Armand que m’agradaria anar-hi i l'hi vaig dir si podia planificar la ruta per fer-la juntets, amb els dies sens van acoblar bastants indesitjables i vam tenir que aplaçar la data fins al 14 d’Octubre, però això ens va donar a tots força temps per entrenar el fons… a alguns fins i tot per caure en un error, el d’anar una mica sobradets!!

Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”

Arriba el dia “D” també anomenat la cura d’humilitat, dono gràcies a que com a mínim vaig fer cas a l’Armand amb el tema d’agafar força roba “porsiaka”, comencem no massa puntuals, perquè algun Espiritual arriba un pelet tard i despres tenim tres avaries seguides, això ja ens pot haver retardat quasi 35 o 40 minuts abans del quilometre 3, però a partir d’aquí anem pujant per pistes força de bon pujar, fins arribar al prat que dona a la creu de maians, costa un pelet la pujada, però es fa tot correcte amb facilitat, tot el grup esta perfectament i de bon humor, això serà “pan comido”, encara recordo comentar-l’hi a l’Armand i al Gus… a les 4 estarem als cotxes tranquil·lament!!! Esmorzem fem fotos, algun jijiriji i algun jajaraja i emprenem la marxa, unes pujades durissimes al principi, que pateja fins i tot l’Armand i despres una pista que puja amb una inclinació “moderada” on ja es comença a veure gent caminant, gent pedalant, però aquí el vent ja ens esta començant a avisar i l’humor del grup va canviant gradualment, jo per la meva part estic físicament molt be, però aquell vent m’està començant a treure de la meva zona de confort!! XDDD
No se en quin moment exactament passem el famós corriol del “pas dels lladres” de tota la narració, però si que recordo on comença la meva cura… quan comencem a veure els remontadors, hi ha una pujada molt inclinada abans d’arribar-hi on el vent el toca de cara, en aquesta pujada que la intento en bici, es on va començar el meu moment de mes debilitat, de seguida que provo de fer un gran esforç pedalant a aquelles alçades, m’hen adono que em falta aire… que no tinc forces, no es que estigui cansat, simplement que no puc escurar be el que tinc, en aquest moment, reconec que no soc massa capaç de mantenir la calma i en l’únic que penso es que vull arribar a Núria!!! I encara estem a 2600 aprox. A tot això i part del principal problema, estic tiritant de fred, el vent es de 70 o 80 quilometres per hora, i no ens perdona ni un moment, porto roba a la bossa, però veig que pujant al meu ritme em sobrarà, fem la ultima paradeta pre-pateig i aquí decideixo no abrigar-me i menjar i al arribar a dalt… ja veurem.

Quan comença el pateig em poso a patejar sense preses, però sobretot sense pauses, cada vegada que intento parar començo a tiritar ara s'hi a afegit la boira i en aquestes que l’hi dic a l’Armand, jo ha dalt no pararé, baixaré a l’altre costat, que de seguida no fa vent (Aixi va ser el dia de la Duatlo del 2011) i dit i fet arribo a dalt, dues o tres fotos i baixo, la intenció era parar a sota mateix del pic, però despres de 5 minuts de rellotge, i de no parar de tiritar, vaig agafar i vaig començar a baixar, fins que vaig trobar una zona amb temperatura i vent suportable… on vam esperar els mateixos 40 minuts que l’Armand a dalt a que arribes el grup, ja baixant amb el cotxe vaig meditar i vaig adonarmen que no vaig actuar be, m’hauria d’haver abrigat molt mes que roba en tenia i deixar-me de tonteries, conservar la calma, com en Xavi, l’Armand, i intentar ajudar als que estaven fluixos, que físicament estava molt be, però realment la situació i el moment em van superar i us vaig abandonar com no hauria d’haver fet!!! :-(

A partir d’aquí fins a Núria el pobre Vicente, totalment fora de la seva zona de confort, es va arrossegar com va poder, fins arribar a Núria on va abandonar via cremallera, la baixada fins a Queralbs, es molt maca de fer i molt perillosa, aquí, semblava que habiem canviat d’estació, tornava a ser estiu, tots feliços i baixant cadascú al seu ritmillo, aquí si que vaig anar tirant mes que res, perquè no volia molestar massa als caminaires i fins a Queralbs amb no masses incidències!!

En el one on one, destacaria coses que em van agradar de tots…
Armand, sense comentaris, ja esta tot dit!!
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Gus, Dos paraules Incre-ible!!! No se a quin lloc de la baixada i te un aseo, però va arribar a Queralbs dutxat i descansat, administra les forces molt be.
Carrasco, va estar molt be abans i despres del “Jari” si be, no es el mes òptim que et vingui allà dalt, això no es pot triar, on si que es pot posar de la teva part es en superar-ho es quan et comença a fer una mica menys de mal… increïble que arribessis a baix amb el caretu de les afotos!!!
Flutox, soberbi, va baixar be, va pujar molt dignament, si no fos per l’Armand diríem que quasi no va caminar i es va esmoxar davant la camera, que mes es pot demanar!!
Razz, en la seva linea, segons la seva crònica anava putejat, però no se l’hi va pas notar res durant el dia, i apart te una tècnica eructant fascinant!! ;-)
Bona, mentre no s’hem faci mal… la cosa anirà be, el problema es el dia que s’hem esmochi be allà dalt, en resum seria igual que en Xavi, però just al revés!!!
Els amics, no els coneixia prèviament i quasi no vaig veure el que van fer, però si van pujar i baixar d’allà, xapo per no parlar de l’amic d’en Razz que anava amb un 32 com a plat únic!!
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!!  XDDD

Quan estava poc abans d’arribar a dalt,. Hagués jurat que mai mes, m’hi veurien, però encara no havia arribat a casa, i ja havia fet la reflexió necessària, “no dius que t’agrada estar fora de la zona…” doncs esta clar que l’any que ve, allà estaré, fent la pujada i baixada al puigmal, fins que m’acabi semblant ComfortZone  XDDD… això si com diu en Xavi, en una altre època. 

Perquè el que esta clar, es que no pots anar tu perquè vols a la montanya i donar-l’hi la culpa de que sigui montanya!!

Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!!  tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!

Ens veiem    ;-) 

dilluns, 1 d’octubre de 2012

SELENIKA 2012



A la Setena no va la vencuda!!!


 


Una altre Selenika al Sac, aquest any no vaig trobar la motivació per entrena-la fins a principis d’Agost, amb el que aixo suposa, entrenar amb la calor de l’Agost partint de “0” i arribar al 30 de Setembre d’aquella manera, però el que si que tenia clar des de el principi es que la SELENIKA no es deixa pasar. Son d’aquelles iniciatives dintre del meu esport, la btt, que estan ben fetes, que hi evoquen molt d’esforç per el nostre esport, que en aquest cas els hi ha sortit be, i s’ha consolidat com una iniciativa d’èxit, però que no per això i deixaré d’anar mentre jo pugui i continuïn fent-la tan i tan be...

Despres d’estar tot el Disabte aguantant les injuries de coneguts, que si agafa la canoa, que si traje de buzo, la Kitty “Diuen a Tv3 que plourà”... bla, bla, bla.  Decideixo trucar al meu home del temps al Bages en Manolo GPS, i quan l’hi dic “Manolo com esta tot, que a Tv3 diuen...” el tiu em talla d’arrel i em diu “ktt, tu també mires aquestes mariconades, com vols que estigui tot... MULLAT, si ha plogut tot el dia”, en resum el tiu em deixa clar que només per fer aquesta trucada, ja soc una mica gay, però despres de comentar una estona temés quotidians de la vida em despedeixo d'en Manolo i empaqueto tota la roba de la Selene, des de màniga curta 100% Agost fins a una chupa pota gris de tardor fesqueta a veure que sera...

A les 6:00 soc davant de can Bona, carreguem i carretera i manta, parem a un medas a agafar un bocata i una cocacola que ens partim, es el meu ritual de cada any, menjar 2 hores abans, però no massa, si no la digestió em molestaria una estona al principi de la pedalada, i cap a Navarcles, agafem dorsals, saludem a coneguts i en Bona a mes d’un que no coneixem  XDDD i anem cap el cotxe a equipar-nos, fa una mica de fresqueta, pero pinta que no plourà, en Bona surt d’estiu, amb mangitos, jo igual pero amb paravent i cap a la linea de sortida...
Tiran la traca, estem molt enrera, potser tenim només 200 de 1300 i pico persones al darrera, jo l’hi dic que no val la pena apretar, ja que tan enrera, ens castigarem molt, i no arribarem a la zona on la gent no molesta a les baixades, amb lo que jo decideixo sortir a ritmillo, ja que les sensacions que vinc tinguen els últims dies no han estat “massa òptimes”, en Bona sembla que esta mes fort, però em vigila de reüll i sempre el veig entre 25 i 100 metres mes adelantat, el terreny no esta fastigós de cara a perjudicar massa la mecanica però si que te alguns quilometrés que es molt tou i llastra de la ostia, alguns bassals XXL fan que estiguem parats o semiparats molts minuts... i Així a tranques i barranques anem fent, cap allà al quilòmetre 35 i uns 1450 d’acumulat positiu en una pujada del 15% de desnivell quasi sense voler atrapo en Bona i l’hi dic “Bona si estàs molt fort tira, no pateixis per mi que jo estic molt acostumat a la Selenika i estic fent la meva cursa” i el tiu em contesta “No, no, si acabo de notar un principi de rampa a la cama dreta!”, buff!!! Al 40 ja era a les dues cames i a partir d’aquí quan la pujada s’inclinava un 8% o mes, en Bona baixava de la Bici i patejava, patint el que no te nom, i amb els mateixos morros d’emprenyat que fem tots quan estem acabats i la gent ens dona ànims!!! I d'aqui fins el kilometre 94 amb 2456 d'acumulat, viacruzis particular d'en Bona!!!
Per la meva part al acabar em vaig quedar paradissim del temps que vam fer 7:44 reals 7:52 segons la organització (I havia una cua de 7 minuts per passar per el Xip) contant com anava en Bona desde el 45 y que on podríem guanyar temps nosaltres a les baixades de corriol, s’havia de baixar darrera un tio a peu...
Es molt digne amb en Bona apretan i no enrampat com una mala cosa ho hauriem fet molt millor, pero estan tan malament i tants quilometres, acabar amb "tan poc" de perdut, vol dir que en Bona es un animal de bellota!! Que caminava a tot lo que donava i vam salvar una Selenika amb força dignitat!!!


Despres, obsequi! Aquest any dels mes fluixets, un bon avituallament o sigui dinar, amanida d’arròs i de segon mongetes amb tonyina estofada, patatones, vi gasosa, salutacions amb els amics de St. Celoni i aquí en Bona ja estava menys emprenyat... ja tenia cara de Finisher, i segur que d’aqui 4 dies quan recordi com va patir i que va ser capaç d’acabar, estarà supercontent!! Una mica picat perque un avi de 40 i pico com ell em diu, l’hi va sucar l’orelleta facilment, que potser haura de venir l’any que ve a fer rebanxa!!!  Pero jo em quedo amb que vaig veure abandonar a força gent que al costat d’en Bona feien pinta de sortir de missa de la bona cara que feien i tot arregladets i ell va acabar!!  XDDD

L’any que be, la vuitena!!!!  ;-)


Sergiktt


LINK  CRONICA C.C. Sant Celoni

dilluns, 21 de maig de 2012

LA DIFERENT 6.0 "La encerrona"


Aquest cap de setmana s'ha fet la Diferent la millor pedalada del mon mundial!!!

Tot i que l'any passat vaig acabar malament per culpa de la nit del Disabte, no vaig escarmentar i aquest any hi he tornata a anar a dormir, per fer la classica timba amb el Trio Calavera, Armandete, Chullas i jo.
A la tarda no tenia ganes de fer massa bici, o sigui que vaig agafar la camera de fotos, la bici i vaig fer un remonte i vaig aprofitar per acompanyar en K_ram i apart de fer-l'hi de model biker quan ell ho requeria, tambe anava grabant una mica els participants de la Crono!!! tot perfecte, proba acabada... cap a sopar!!
Avui sopar a un restaurant... a mi em va agradar molt, perque d'aquesta manera l'Staff de la DIFERENT van poder entaularse amb nosaltres sense preocuparse de res mes que de menjar, xerrar i rajar... sobretot dels Gays que heu estat tota la setmana... be ja ho veureu al video!!
De veure ens van posar un liquid de color vermell i tot i que la gent deia que era el suc d'una fruita tropical extranya a mi em recordaba molt a la Sangria, bona pero forta, pasaba fina pero pujaba molt, molt amunt, de totes formes els profesionals som com som, i a la una els PROPOKER DIFERENTS decidim anar a fer la timba, aquest any la torna a guanyar el putu Chullas... jo crec que el flequillo ens desconcentra, l'any que ve, haurem de posar normas de tall de cabell!! pero jo al acabar estaba molt content, ja que guanyo una partida i faig les paus, el pagano aquest any l'Armand!!! XDDD I tambe estava content pobre de mi pensant... " Veus les 3 i mitja i ja anem a dormir i desde la 1 i mitja que no privo res, dema estare de conya" Pobre il·lus!!!
Cap alla les cuatre quan ja estava acomodat per dormir dins el sac i mirant un video al Iphone, noto un moviment de la furgoneta sobtat i veig per la finestra tres siluetes... al principi amb la tonteria vaig pensar, segur que son les cambreres del Bar, que no han pogut aguantar-se i m'han seguit fins aqui, hi han esperat a que em quedes sol... hauria d'haber sospitat que no eran elles quan les sentia riure freneticament a l'hora que deian Katete, Katete... surt, va surt!!! Efectivament n'hi ho eran n'hi si assemblaven, el Putu Manolo, en K_ram i el Ismael, havien vingut a sabotejar-me un any mes la meva Diferent!!
Risas i risas i algun riure, conversacions em sembla recordar de filosofia, hegel, shopenauer, etc. etc. ja ho veureu en el video... i el putu manolo omplin cacique amb cola... tot aixo fins cap alla a les 5 i pico de la matinada i ara si ven borratchos!!!
La Cronica del Diumenge es facil, unes ganes d'acabar i anara a dormir de collons al despertarme, pero com que jo si que soc un endureru, doncs vaig anar fent la gara gara, vaig arribar fins el Jamaicano, l'hi vaig tirar, no vaig caure "com altres ;-)" i vaig menjar la meva unica buti!!!

Pero tot aixo millor veure-ho en el video!!!

Aixo si vull donar les gracies al Manolo, en Didac, l'Isidoro i ha tots els que ajuden a tot arreu avituallaments, dorsals, Butis, controls, marcatge del cami, gracies a tots, a mi em feu pasar el millor finde Btteru de l'any!!
I al fotograf mes romantic de Sallent, tambe m'ho vaig passar pipa el Disabte!! ;-)

A reveure.

Per cert aquest video m'agradara mes a mi que a vosaltres, ja que es la meva Diferent!!!

diumenge, 13 de maig de 2012

The HardLine!

dijous, 19 d’abril de 2012

TRIAL EVOLUTION!!!

Cada vegada que el miro em cauen els... per terra, la majoria ja l'haureu vist, ja que es a la Web de l'escola de Trial d'en Jordi (Kulajy) pero per si tinc algun conegut que no ho ha fet... es en Martí Yelamos de 7 anys, fill del gran Kulajy!!!!



TRIAL EVOLUTIO WEBSITE:

dimarts, 10 d’abril de 2012

ROAD TO ORIGIN!!! Episode One

Be, ara fa molts dies que no postejo massa, per dos motius... em falta motivacio per fer-ho, ja que el Blog nomes el llegeixo jo i la Kitty quan la obligo, i perque tampoc estic massa motivat amb la bici, i no m'ha passat pas res a la vida que justifiqui aquesta desgana... es simplement que aquest any en tinc menys ganes... en general!!!
Doncs be intentan curar-me he analitzat que es el que mes m'agrada d'aquest esport i que es el que sempre m'ha fet estar tan excitat i sempre ha estat el mateix... el tirar endavant el no quedar-me quiet l'aprendre, el no dir NO a res, sempre intentar fer el tranco mes be, el salt mes alt, el palillo mes estret... etc. etc. etc. i tot aixo es va quedar enrere, el dia de la meva cleca, la de les vertebras, i ara em trobo que reptes que abans els hagues tirat facilment, veig que no en soc capaç... de fet ni tan sols en tinc ganes de probar de mentalitzarme de nou per fer-los!!

I doncs per evitar que m'arribi la morinya definitiva XDDD he decidit tornar a l'Origen de tot, on em vaig enamorar definitivament d'aquest esport/Secta que som els endurerus dintre del mon de la bici, i quin va ser el meu... les Kedades i els dies que en tingui ganes, m'hen montare una, com que ara ja no les fa la gent, jo anire a visitar a qui em vulgui!!

La primera "victima" el Sr. AL575 o l'Albert, increible guia i millor persona ;-) que em va treure a fer una volta de la que no soc ara mateix digne per culpa del meu estat de forma, d'aquellas de 10 sobre 10, "nomes" vaig poder fer el cami dels sants impresionant trialera de pedres amb pendents radicals i curves tecniques de la ostia, i el DH, que jo vaig voler anar a visitar per veure i analitzar el salt que veieu a la foto, impresionant en foto, pero al natural!!!!
En resum un dia de puta mare amb unes Braves finals amb birreta, un dia d'Enduro del de tota la vida!!

Gracies Albert!! ;-)


dimarts, 20 de març de 2012

El cumple de l'Armand!!!


Com moltes vegades he dit o com a minim ho he pensat, l'Enduro com jo l'entenc, es una reunio de Bikers que els agrada baixar per llocs tecnics i fins hi tot mes estrafolaris que els descenders i alhora els agrada pujar per llocs enxerinats pero sobretot mes tecnics que no pas el que els agrada trobar a cap rallieru!!! si apart els Bikers son amics Ja la cosa es transforma en un dia Endureru Perfecte!! o sigui un altre dia d'Enduro de puta mare!!

Aquesta vegada la culpable de la reunio era la dona de l'Armand, que ens va juntar amb l'excusa de que el noi en feia 40!! amb la ajuda dels Espirituals F&V i de la Kitty a l'infraestructura en Tro y la Kira a l'animacio de la colla, la Mar i jo vem coordinar tot l'event!!

A nivell de Timmings, vam tenir alguna alteracio força considerable, ja que vam tenir dues averies que son de les de abandonar la sortida, la primera rotura total del buje de la roda del darrera del tandem al minut 1 de la Kedada, hagues estat traumatica, ja que ens plegava l'organitzadora, si no fos per l'inestimable ajuda de la Kitty que va portar una altre roda, la segona patilla a prendre per el sac, per sort en Carrasco que es previsor tenia recambi i amb una mica d'enginy ja que la tornilleria estaba malmesa, vem poder cambiarla!!!

El recorregut, que dir del recorregut, a mi m'encanta, convina tots els pals del Enduro sense aprofundir massa en cap, pero te un nivell força alt, hi ha molts pocs visitants que pasin al 100% per sobre de tot o que hi haguin passat alguna vegada!!!!

Dit aixo vem tenir sorpreses, que ja estan mes que comentades... en Vicente l'hi va tirar als palillo Original (a la Secreta) la fletxa del protocol i la pedra... tot per primer cop, l'Armand no va perdonar les seves ja clasiques i mitiques caigudes, ni a la celebracio del seu cumple, l'Alberto comfirma que amb el que d'equilibri es tracta es un crack i tambe amb trancos!! En Xiqui i en Gus tambe van estar en la seva linea, trobo curios que en Xiqui fa el salt del cami i no s'atreveix a fer el de dalt i en cambi al Flutox l'hi pasa el contrari!!! I l'Oscar amb la seva clara evolucio, pero esta clar que quan fem aquestes tres trialeres i el protocol, no es la visita ideal per el seu nivell actual... pero... XDDD

El dia segons la meva opinio i crec que la de tots va anar molt be, a l'Armand i a la Mar s'els veia contents, tambe al Vicenç i a la Dori, que a mi em va dir que havia disfrutat molt... vamos que anar al circ un cop a l'any els hi va molar, suposo que no vindran cada semana pero... XDDD

Aqui agafo unes Flotox per il·lustrar el tema!!!


La ja classica Auto-Flotox

Vull aclarir que jo no soc responsable de toqueteos i altres tendencies! ;-)
Reunio 7:30 a l'estacio
Comencem a pujar cap a la Kitty!!
Alguns preferim pedalar!! XDDD
Comentari Pre-Kitty
Foto de l'Oscar... "Baixant" la Kitty
Carrasco Onfire!!!
Gus al tobogan Final!!
L'Armand Bufant espelmes Ja ens hem trobat!!
"Posado" amb pastis!!
Vicente al Palillo "si senyor"
On the Rock
En Gus a la llosa de la secreta tambe!!
I en Carrasco... que no he trobat la seva foto al palillo. XDDD
EL Tandem Team!!!
Flutox al de la secreta.
Bona Attack!!
The Xiki Style
Armand al Balanci
En Flutox amortitzant el balanci per tercera vegada!!
L'Armand perfecte en l'execucio, amb un aterriza como puedas Brutal!!
Armand al del Cami!!
Xiki igual!!
En Katete fent de les seves!!!
Gus a la pasarel·la post cami
Armand al Palillo
Flutox al Camell

Tambe vam tenir la sempre agradable visita dels Trencas, que en Carpy com sempre estaba al cas de tot i va voler pasar!! A la foto podeu observar com s'afluixa el cinturon per disposarse a gorrejar Cocacola i que la cosa no l'hi apretes!!! XDDD
Añadir imagen