divendres, 19 d’abril de 2013

Adeu Petit... Adeu Tresor...



El meu millor Amic ens a deixat.
 
 En Tronet amb el classic Bup,bup,bup "Soc aqui"  XDDD




El meu millor Amic ens a deixat.
 
Fa pocs dies que en Tro ens ha deixat, estic molt trist per la pèrdua, la enorme pèrdua!! Escric aquestes lletres amb un nus a l’Estómac, amb llàgrimes als ulls, ningú que no ha passat per aqui, no sap el que es perdre un amic de veritat, però la vida continua i només em quedaré amb lo bo!
Ell m'ha ensenyat a viure el moment, a disfrutar del que faig en cada moment i no de planificar el següent sopar, sopant en un restaurant, ell t’ensenya a cada llepada que en aquell moment només esta gaudint de la teva carícia i en te prou dormint-se al teu costat per ser el ésser mes feliç del mon! Ell t’ensenya cada dia que només hi ha una vida, que només hi ha un Dijous 20 de Desembre del 2012, i no ho fa amb una classe de filosofia barata, simplement viu així, ell t’ensenya a estimar als seus amics sense fissures, sense dubtes, sense contrapartides, he estat tan amb ell i l’he estimat tant que no em puc fer cap retret, des de que l’hi vaig començar a detectar la seva primera malaltia abans de que l’hi diagnostiquessin, vaig agafar consciència de que aquell tresor que tenia a casa, no era infinit, com ara soc una mica mes conscient de que això es extrapolable a tot.
També m’ha donat una lliçó de com morir, no se com explicar això, però ho ha fet amb molta dignitat, de la mateixa manera que sap que la vida es molt important quan ets viu i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment, els animals excepte l’home, també son conscients de que quan un mort tot girarà igual de rodo i l’únic que cal fer es apartar-te i deixar que tot continuï!

mentre jo visqui recordaré el nostre petit, el seu bup,bup,bup de quan no l’hi fèiem el cas suficient (segons el seu criteri) i sempre que recordi això agafaré una foto seva i s’hem dibuixarà un somriure d’orella a orella, això serà d’aquí uns dies ja que només tinc que bons records, quan marxi la tristesa, es l’únic que quedarà.

Allà on siguis Tro, T’estimo Amic!!!




 Andorra, Tristaina!
 De petit, tranquilets amb la Kireta.
 Jugant a ser Pitbulls ;-)
 A Croacia de vacances!
 Venecia amb les seves dues nenes!
 La Kira depurant responsabilitats!!  XDDD
 A dalt el Montseny descansan d'un dia dur!


3 comentaris:

CEPORRILLO ha dit...

Se de lo que hablas...he pasado por eso....muchos no lo entenderan

Rambo ha dit...

Siento empatía por tu historia. Perdí uno de mis mejores amigos hace meses y aún me entristece pensar en ello.

Ya sea un animal o una persona, nos duele en lo más profundo cuando perdemos al ser que queríamos.

La suerte para ambos es que guardaremos grandes recuerdos... un abrazo.

RAFAEL JIMENEZ REYES ha dit...

Lo siento Sergi,me ha encantado tu dedicatoria,y creo que le haces un honor y un respeto fantástico a vuestro amigo y compañero de vivencias,de momento no he pasado por perder a mi perro por que de momento es joven,pero entiendo muy bien lo de vivir el momento y esa entrega sin reparo y esa lealtad sin fisuras y contrapartidas como tu la describes, que dificil
mente se da en personas. saludos Sergi