Com va dir en Felip
II despres de quedar-se sense l’Armada invencible “Yo envié a mis naves a
luchar contra los hombres, no contra las tempestades”
Aquest Diumenge
vam anar al Puigmal, tot estava acuradament planificat desde un dia del mes de
Juliol, que l’hi vaig comentar a l’Armand que m’agradaria anar-hi i l'hi vaig dir si
podia planificar la ruta per fer-la juntets, amb els dies sens van acoblar
bastants indesitjables i vam tenir que aplaçar la data fins al 14 d’Octubre, però
això ens va donar a tots força temps per entrenar el fons… a alguns fins i tot
per caure en un error, el d’anar una mica sobradets!!
Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”
Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”
Arriba el dia “D”
també anomenat la cura d’humilitat, dono gràcies a que com a mínim vaig fer cas
a l’Armand amb el tema d’agafar força roba “porsiaka”, comencem no massa
puntuals, perquè algun Espiritual arriba un pelet tard i despres tenim tres avaries
seguides, això ja ens pot haver retardat quasi 35 o 40 minuts abans del
quilometre 3, però a partir d’aquí anem pujant per pistes força de bon pujar,
fins arribar al prat que dona a la creu de maians, costa un pelet la pujada, però
es fa tot correcte amb facilitat, tot el grup esta perfectament i de bon humor,
això serà “pan comido”, encara recordo comentar-l’hi a l’Armand i al Gus… a les
4 estarem als cotxes tranquil·lament!!! Esmorzem fem fotos, algun jijiriji i
algun jajaraja i emprenem la marxa, unes pujades durissimes al principi, que
pateja fins i tot l’Armand i despres una pista que puja amb una inclinació
“moderada” on ja es comença a veure gent caminant, gent pedalant, però aquí el
vent ja ens esta començant a avisar i l’humor del grup va canviant gradualment,
jo per la meva part estic físicament molt be, però aquell vent m’està començant
a treure de la meva zona de confort!! XDDD
No se en quin
moment exactament passem el famós corriol del “pas dels lladres” de tota la narració,
però si que recordo on comença la meva cura… quan comencem a veure els
remontadors, hi ha una pujada molt inclinada abans d’arribar-hi on el vent el
toca de cara, en aquesta pujada que la intento en bici, es on va començar el
meu moment de mes debilitat, de seguida que provo de fer un gran esforç
pedalant a aquelles alçades, m’hen adono que em falta aire… que no tinc forces,
no es que estigui cansat, simplement que no puc escurar be el que tinc, en
aquest moment, reconec que no soc massa capaç de mantenir la calma i en l’únic
que penso es que vull arribar a Núria!!! I encara estem a 2600 aprox. A tot això
i part del principal problema, estic tiritant de fred, el vent es de 70 o 80 quilometres per hora, i no ens perdona ni un moment, porto roba a la bossa, però
veig que pujant al meu ritme em sobrarà, fem la ultima paradeta pre-pateig i
aquí decideixo no abrigar-me i menjar i al arribar a dalt… ja veurem.
Quan comença el
pateig em poso a patejar sense preses, però sobretot sense pauses, cada vegada
que intento parar començo a tiritar ara s'hi a afegit la boira i en aquestes que l’hi dic a l’Armand, jo
ha dalt no pararé, baixaré a l’altre costat, que de seguida no fa vent (Aixi va
ser el dia de la Duatlo del 2011) i dit i fet arribo a dalt, dues o tres fotos
i baixo, la intenció era parar a sota mateix del pic, però despres de 5 minuts
de rellotge, i de no parar de tiritar, vaig agafar i vaig començar a baixar,
fins que vaig trobar una zona amb temperatura i vent suportable… on vam esperar
els mateixos 40 minuts que l’Armand a dalt a que arribes el grup, ja baixant amb el
cotxe vaig meditar i vaig adonarmen que no vaig actuar be, m’hauria d’haver abrigat
molt mes que roba en tenia i deixar-me de tonteries, conservar la calma, com en
Xavi, l’Armand, i intentar ajudar als que estaven fluixos, que físicament estava
molt be, però realment la situació i el moment em van superar i us vaig
abandonar com no hauria d’haver fet!!! :-(
A partir d’aquí
fins a Núria el pobre Vicente, totalment fora de la seva zona de confort, es va
arrossegar com va poder, fins arribar a Núria on va abandonar via cremallera,
la baixada fins a Queralbs, es molt maca de fer i molt perillosa, aquí, semblava
que habiem canviat d’estació, tornava a ser estiu, tots feliços i baixant cadascú
al seu ritmillo, aquí si que vaig anar tirant mes que res, perquè no volia
molestar massa als caminaires i fins a Queralbs amb no masses incidències!!
En el one on one,
destacaria coses que em van agradar de tots…
Armand, sense
comentaris, ja esta tot dit!!
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Gus, Dos paraules
Incre-ible!!! No se a quin lloc de la baixada i te un aseo, però va arribar a Queralbs
dutxat i descansat, administra les forces molt be.
Carrasco, va
estar molt be abans i despres del “Jari” si be, no es el mes òptim que et
vingui allà dalt, això no es pot triar, on si que es pot posar de la teva part es en superar-ho es quan et comença a fer una mica menys de mal… increïble que arribessis
a baix amb el caretu de les afotos!!!
Flutox, soberbi,
va baixar be, va pujar molt dignament, si no fos per l’Armand diríem que quasi
no va caminar i es va esmoxar davant la camera, que mes es pot demanar!!
Razz, en la seva
linea, segons la seva crònica anava putejat, però no se l’hi va pas notar res
durant el dia, i apart te una tècnica eructant fascinant!! ;-)
Bona, mentre no s’hem
faci mal… la cosa anirà be, el problema es el dia que s’hem esmochi be allà
dalt, en resum seria igual que en Xavi, però just al revés!!!
Els amics, no els
coneixia prèviament i quasi no vaig veure el que van fer, però si van pujar i
baixar d’allà, xapo per no parlar de l’amic d’en Razz que anava amb un 32 com a
plat únic!!
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!! XDDD
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!! XDDD
Quan estava poc abans
d’arribar a dalt,. Hagués jurat que mai mes, m’hi veurien, però encara no havia
arribat a casa, i ja havia fet la reflexió necessària, “no dius que t’agrada
estar fora de la zona…” doncs esta clar que l’any que ve, allà estaré, fent la
pujada i baixada al puigmal, fins que m’acabi semblant ComfortZone XDDD… això si com diu en
Xavi, en una altre època.
Perquè el que
esta clar, es que no pots anar tu perquè vols a la montanya i donar-l’hi la
culpa de que sigui montanya!!
Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!! tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!
Ens veiem ;-)
Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!! tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!
Ens veiem ;-)
7 comentaris:
Molt bona crònica Sergi i molt ben explicades les sensacions que vas viure.
Jo és que vaig anar el dia abans cap allà i, com en Kilian, li vaig parlar a la muntanya i em va dir que a l'endemà portés roba i paciència!!jajaja
I jo també et vull al meu costat, però sense mariconades, eh! ;-)
Muy bien...muy bien.
Ahora entiendo que casi no te viese el pelo. Yo me fui quedando en el grupo de Vicente y krras por si hacía falta alguien más que Armand.
Y mira que tengo mala suerte de caerme sólo cuando estás tú delante....
Molt bé Sergi,bona reflexió.
M'afeeixo a l'error de no abrigar-me més allà dalt...
La resta,cadascú ho pateix d'una manera i reacciona a la seva manera...totes són correctes,no?
Segurament l'estiu que ve ens tornarem a veure allà dalt...
Ja m'agradaría haver de recòrrer a la roba i les presses per fer autocrítica...
Jo la vaig cagar amb la alimentació, però el problema de fons va ser el fons. Puc aguantar esforços a altituds normals, pero passats el 2.500m gripo de mala manera, cada 50 passes m'havia de parar.
Veig que t'ha agradat el "jari" (sinònim de pàjara), i que la expressió 'lo més óptim' acompanyara la nostra relació... Que ja posats a fer churrupadilles, espero que sigui llarga i plena de moments Out-of-comfort-zone.
Karras
Xavi, evidentment... sense mariconades!! XDDD
Asi me gusta Alberto, buscando el Frame!! XDDD
Armand, fins i tot aqui mantens el bon carma!!! ;-) L'any que ve, el meu objectiu ja no es la Selenika, que tambe... pero el real sera posarme tresmileru!!!! XDDD
Karras, jo crec que sense vent el "Jari" hauria estat una anecdota a dalt i tot amb risc de cagancia urgent, i haguesis gastat moltes menys calories, i aixo t'hauria fet arribar amb solvencia... en quan a les churrupadilles, i tans que en tindrem de moments Outof!!
XDDD
Sergi, és lo que te la montanya, maca pero crua de vegades, ens deixa nuus i ens enfronta a les nostres debilitats i és per aixó que ens agrada tant, amb bici, correns o com sigui !! enhorabona per la sortida i per continuar aprenent i ensenyant !!!
P.D. quin pasote de foto ! jo vull una igual per al zulo !!!!!!!
Oskar, l'altre dia ens va donar una masterclass XDDD
La foto byArmand... Bonissima, m'encanta!!!
Publica un comentari a l'entrada