dimecres, 17 d’octubre del 2012

PUIGMAL 14-O




Com va dir en Felip II despres de quedar-se sense l’Armada invencible “Yo envié a mis naves a luchar contra los hombres, no contra las tempestades”

Aquest Diumenge vam anar al Puigmal, tot estava acuradament planificat desde un dia del mes de Juliol, que l’hi vaig comentar a l’Armand que m’agradaria anar-hi i l'hi vaig dir si podia planificar la ruta per fer-la juntets, amb els dies sens van acoblar bastants indesitjables i vam tenir que aplaçar la data fins al 14 d’Octubre, però això ens va donar a tots força temps per entrenar el fons… a alguns fins i tot per caure en un error, el d’anar una mica sobradets!!

Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”

Arriba el dia “D” també anomenat la cura d’humilitat, dono gràcies a que com a mínim vaig fer cas a l’Armand amb el tema d’agafar força roba “porsiaka”, comencem no massa puntuals, perquè algun Espiritual arriba un pelet tard i despres tenim tres avaries seguides, això ja ens pot haver retardat quasi 35 o 40 minuts abans del quilometre 3, però a partir d’aquí anem pujant per pistes força de bon pujar, fins arribar al prat que dona a la creu de maians, costa un pelet la pujada, però es fa tot correcte amb facilitat, tot el grup esta perfectament i de bon humor, això serà “pan comido”, encara recordo comentar-l’hi a l’Armand i al Gus… a les 4 estarem als cotxes tranquil·lament!!! Esmorzem fem fotos, algun jijiriji i algun jajaraja i emprenem la marxa, unes pujades durissimes al principi, que pateja fins i tot l’Armand i despres una pista que puja amb una inclinació “moderada” on ja es comença a veure gent caminant, gent pedalant, però aquí el vent ja ens esta començant a avisar i l’humor del grup va canviant gradualment, jo per la meva part estic físicament molt be, però aquell vent m’està començant a treure de la meva zona de confort!! XDDD
No se en quin moment exactament passem el famós corriol del “pas dels lladres” de tota la narració, però si que recordo on comença la meva cura… quan comencem a veure els remontadors, hi ha una pujada molt inclinada abans d’arribar-hi on el vent el toca de cara, en aquesta pujada que la intento en bici, es on va començar el meu moment de mes debilitat, de seguida que provo de fer un gran esforç pedalant a aquelles alçades, m’hen adono que em falta aire… que no tinc forces, no es que estigui cansat, simplement que no puc escurar be el que tinc, en aquest moment, reconec que no soc massa capaç de mantenir la calma i en l’únic que penso es que vull arribar a Núria!!! I encara estem a 2600 aprox. A tot això i part del principal problema, estic tiritant de fred, el vent es de 70 o 80 quilometres per hora, i no ens perdona ni un moment, porto roba a la bossa, però veig que pujant al meu ritme em sobrarà, fem la ultima paradeta pre-pateig i aquí decideixo no abrigar-me i menjar i al arribar a dalt… ja veurem.

Quan comença el pateig em poso a patejar sense preses, però sobretot sense pauses, cada vegada que intento parar començo a tiritar ara s'hi a afegit la boira i en aquestes que l’hi dic a l’Armand, jo ha dalt no pararé, baixaré a l’altre costat, que de seguida no fa vent (Aixi va ser el dia de la Duatlo del 2011) i dit i fet arribo a dalt, dues o tres fotos i baixo, la intenció era parar a sota mateix del pic, però despres de 5 minuts de rellotge, i de no parar de tiritar, vaig agafar i vaig començar a baixar, fins que vaig trobar una zona amb temperatura i vent suportable… on vam esperar els mateixos 40 minuts que l’Armand a dalt a que arribes el grup, ja baixant amb el cotxe vaig meditar i vaig adonarmen que no vaig actuar be, m’hauria d’haver abrigat molt mes que roba en tenia i deixar-me de tonteries, conservar la calma, com en Xavi, l’Armand, i intentar ajudar als que estaven fluixos, que físicament estava molt be, però realment la situació i el moment em van superar i us vaig abandonar com no hauria d’haver fet!!! :-(

A partir d’aquí fins a Núria el pobre Vicente, totalment fora de la seva zona de confort, es va arrossegar com va poder, fins arribar a Núria on va abandonar via cremallera, la baixada fins a Queralbs, es molt maca de fer i molt perillosa, aquí, semblava que habiem canviat d’estació, tornava a ser estiu, tots feliços i baixant cadascú al seu ritmillo, aquí si que vaig anar tirant mes que res, perquè no volia molestar massa als caminaires i fins a Queralbs amb no masses incidències!!

En el one on one, destacaria coses que em van agradar de tots…
Armand, sense comentaris, ja esta tot dit!!
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Gus, Dos paraules Incre-ible!!! No se a quin lloc de la baixada i te un aseo, però va arribar a Queralbs dutxat i descansat, administra les forces molt be.
Carrasco, va estar molt be abans i despres del “Jari” si be, no es el mes òptim que et vingui allà dalt, això no es pot triar, on si que es pot posar de la teva part es en superar-ho es quan et comença a fer una mica menys de mal… increïble que arribessis a baix amb el caretu de les afotos!!!
Flutox, soberbi, va baixar be, va pujar molt dignament, si no fos per l’Armand diríem que quasi no va caminar i es va esmoxar davant la camera, que mes es pot demanar!!
Razz, en la seva linea, segons la seva crònica anava putejat, però no se l’hi va pas notar res durant el dia, i apart te una tècnica eructant fascinant!! ;-)
Bona, mentre no s’hem faci mal… la cosa anirà be, el problema es el dia que s’hem esmochi be allà dalt, en resum seria igual que en Xavi, però just al revés!!!
Els amics, no els coneixia prèviament i quasi no vaig veure el que van fer, però si van pujar i baixar d’allà, xapo per no parlar de l’amic d’en Razz que anava amb un 32 com a plat únic!!
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!!  XDDD

Quan estava poc abans d’arribar a dalt,. Hagués jurat que mai mes, m’hi veurien, però encara no havia arribat a casa, i ja havia fet la reflexió necessària, “no dius que t’agrada estar fora de la zona…” doncs esta clar que l’any que ve, allà estaré, fent la pujada i baixada al puigmal, fins que m’acabi semblant ComfortZone  XDDD… això si com diu en Xavi, en una altre època. 

Perquè el que esta clar, es que no pots anar tu perquè vols a la montanya i donar-l’hi la culpa de que sigui montanya!!

Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!!  tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!

Ens veiem    ;-) 

7 comentaris:

Xavi ha dit...

Molt bona crònica Sergi i molt ben explicades les sensacions que vas viure.
Jo és que vaig anar el dia abans cap allà i, com en Kilian, li vaig parlar a la muntanya i em va dir que a l'endemà portés roba i paciència!!jajaja
I jo també et vull al meu costat, però sense mariconades, eh! ;-)

Unknown ha dit...

Muy bien...muy bien.

Ahora entiendo que casi no te viese el pelo. Yo me fui quedando en el grupo de Vicente y krras por si hacía falta alguien más que Armand.

Y mira que tengo mala suerte de caerme sólo cuando estás tú delante....

Unknown ha dit...

Molt bé Sergi,bona reflexió.
M'afeeixo a l'error de no abrigar-me més allà dalt...
La resta,cadascú ho pateix d'una manera i reacciona a la seva manera...totes són correctes,no?
Segurament l'estiu que ve ens tornarem a veure allà dalt...

Jordi Carrasco Miserachs ha dit...

Ja m'agradaría haver de recòrrer a la roba i les presses per fer autocrítica...

Jo la vaig cagar amb la alimentació, però el problema de fons va ser el fons. Puc aguantar esforços a altituds normals, pero passats el 2.500m gripo de mala manera, cada 50 passes m'havia de parar.

Veig que t'ha agradat el "jari" (sinònim de pàjara), i que la expressió 'lo més óptim' acompanyara la nostra relació... Que ja posats a fer churrupadilles, espero que sigui llarga i plena de moments Out-of-comfort-zone.

Karras

Sergiktt ha dit...

Xavi, evidentment... sense mariconades!! XDDD

Asi me gusta Alberto, buscando el Frame!! XDDD

Armand, fins i tot aqui mantens el bon carma!!! ;-) L'any que ve, el meu objectiu ja no es la Selenika, que tambe... pero el real sera posarme tresmileru!!!! XDDD

Karras, jo crec que sense vent el "Jari" hauria estat una anecdota a dalt i tot amb risc de cagancia urgent, i haguesis gastat moltes menys calories, i aixo t'hauria fet arribar amb solvencia... en quan a les churrupadilles, i tans que en tindrem de moments Outof!!

XDDD

Miercoleando ha dit...

Sergi, és lo que te la montanya, maca pero crua de vegades, ens deixa nuus i ens enfronta a les nostres debilitats i és per aixó que ens agrada tant, amb bici, correns o com sigui !! enhorabona per la sortida i per continuar aprenent i ensenyant !!!

P.D. quin pasote de foto ! jo vull una igual per al zulo !!!!!!!

Sergiktt ha dit...

Oskar, l'altre dia ens va donar una masterclass XDDD

La foto byArmand... Bonissima, m'encanta!!!