Adeu Xavi...

Avui ens a deixat en Xavi, l'han atropellat, tothom que el coneixia, sap que s'ens en va una persona molt especial, d'aquelles que son irrepetibles, era alegria amb estat pur, energia, autenticitat, tenir-lo aprop era sempre un plaer i una sort, només espero que allà on estiguis masai, i tinguis una pinarelo, i internet, perquè puguis veure el que t'estimem, tot i que tu ja ho sabies.

.

Trobarem a faltar el teu somriure.

Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.

Però el record, de la vall on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat,

i aques cor, que ara guarda la pena

tan amarga del teu comiat.

.

Xavi, et trobare molt a faltar, pero et recordare sempre.

.

Sergi Rodriguez Rovira