Finde curios...

Si no fos per les companyies, el meu bon caracter y el fi de festa que vaig tenir, el titol seria “Finde fastigos”, la cosa va anar aixi... Fins el Divendres, no vaig tenir clar que aniria amb els Trencas, a fer un corredor, desde la cleca em veig poc FreeMaresma, i em costa anar a Mataro, tot i que trovo molt a faltar als FreeMas!!! XDDD pero, al lio...

A les vuit, no fent-l’hi cas a l’unic Trencacames amb senderi, ja erem a l’aparcament, -5º, aixo si les bones cares de sempre, no se com pot ser que a aquella hora i amb aquella rasca, els Trencas sempre estan de bon humor XDDD el planning era anar cap a dalt del corredor i fer unes quantes baixades, per mi desconegudes, ja que sempre he fet el corredor per la zona de Vallgorgina, fins a l’esmorzar, quasi al peu de “La impossible”, tot anava molt be, entrepa super bo, el ja classic talladet que em curru a cada sortida, potser hauria hagut de sospitar de que el dia no seria del tot rodo, quan el gran Jordi Gil, ens va fer una disertacio cientifica, sobre un experiment sobre uns ratolins que el mataban congelant-los per tal de veure de quin color era el greix dels que es morien primer, etc. etc. pero com que en Jordi moltes vegades t’explica teorias fascinants, no l’hi vaig donar importancia, em va tocar força mes els collons, quan just al arribar al peu de la primera baixada, el trinquet del buje es va clavar i em vaig quedar sense poder continuar la ruta, els Trencas intentan arreglar la averia, pero vam decidir que el millor era que m’acompanyesin fins la pista a 200 metres i em donessin unes indicacións per tal de que un negat com jo sapigues baixar, fins aqui semblava la tipica abortada a la meitat, pero en aquest moment va passar una altre cosa que podriem considerar un altre mal presagi, estan a -4ºC sota cero, tots pelats de fred, a dalt del corredor, ens passa un avi d’entre 60 i 70 anys per el costat fent footing i amb chancletes destapades, d’aquelles de 3 tiretes!!!! Aqui ja m’hauria d’haber imaginat que al arribar a Llinars el telefon no em funcionaria, i hauria de fer un Llinars St. Antoni a peu arrosegant la meva estimadissima Jeckyl, que no recordo que cap altre vegada m’hagui putejat aixi ;-)
Al arribar a l’alçada de l’escola Trial Evolutión hi havia en Kulajy !!!Salvat!!! M’estalvia l’ultim kilometre i mig de caminada i tinc el plaer de poder-lo veure a ell fent trial, i al seu fill en Marti, que es un maquina amb 5 anyets!!!
Despres com sempre fi de festa als Guius i sesio de trial a casa d’en Carpy!!!

I en cambi avui d’ahir nomes en tinc que bons records, soc un putu friki!!

Ens veiem!!!

Aqui estic montan la roda al abandonar!!!

El meu estimat termo!!!
;-)