LA DUATLO!!!! Queralps 2011

“He vist gent seure al terra en creuar la meta i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Sabent que en despertar-se podrien dir-se que sí, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no cambiarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hosteses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? “

Kilian Jornet (Córrer o morir)

Be doncs, si aquesta cita del gran Kilian es certa, haig de dir que aquest Diumenge desde no se quina muntanya, vall o fondalada, ell em va envejar… Ja se que la Duatlo de Nuria, no es precisament una Ultramarato de montanya, pero que voleu que us digui, per un paio de 39 tacos, que fins 5 mesos abans de la Duatlo no era capaç de correr 5 kilometres seguits, acabar i fer-ho amb 3:56:50, despres de que en Xavi, l’Amic que em va enredar a fer-la i el meu cosi Uri, que em coneixen i sense cap mala intencio, em diguessin que em treies les 4 hores del cap que per mi era massa rapid i que anes a disfrutar… a acabar… Doncs imagineu la satisfacció per haber superat aquest repte, per l’esforç de tota la jornada, dels records dels dies d’entrenament, tot plegat va fer que al acabar la Duatlo em vaig quedar emparanoiat durant 4 o 5 minuts, repasant mentalment com havien anat aquelles 4 hores, l’espectacularitat del paisatge, la duresa de la pujada apeu al Puigmal es increible, les vistes, estar a les 10 del mati 2000 metres mes amunt del que estabes 2 hores abans, nomes a base del teu esforç i il·lusio per arribar, la baixada a nuria, tot i la meva pota de “Fusta” jo a la meva manera la disfruto molt, el tram per tornar a fontalva, tot anava pasant per el meu cap, mentre una llagrimeta volia sortir del meu ull, per tot plegat, crec que val la pena “patir” i fer aquestes bajenades, es en aquests moments que et sents viu de veritat i tens la sensacio d’haber agafat la pastilla vermella i no la de ser un xaiet que s’en pren cada dia una de color blau!!! XDDD
En aquesta edicio la meva unica de moment com ha dades destacaria del recorregut, I havia un vent de 90 km/h. en la pujada de Fontalva a Dalt, el recorregut resumint es una pujada de 11 kilometres de bici amb uns 1000 de desnivell positiu de Queralps a Fontalba, 5 kilometres de pujada al puigmal amb 900 mes, baixada a Nuria -1000 i el “planer” tram de Nuria a Fontalba, on es recullen mes cadavers per metre cuadrat de tota la Duatlo amb uns 150 mes de desnivell, vam tenir un dia asolellat amb un pel fred de 2500 cap amunt per culpa del vent, la resta temperatura optima per correr, una organitzacio molt bona per tota la gent que hi ha, i per on esta feta, perfecte!!!

Resultat meu:
3:56:50 Posicio Final 193 de 650 Inscrits
Tram de Bici Pujada: 1:16:11 (Posicio 257)
Tram de SkyRunning: 2:22:43 (Posicio 166)
Tram de Bici Baixada: 0:17:56 (Posicio 98)

Ens veiem.