Aqui una petita mostra de la nova construccio d'en nueves... espectacular i molt divertit!!
dilluns, 12 de novembre del 2012
dimarts, 30 d’octubre del 2012
Portell de l'Infern 2012
A 27 de octubre del año 2012 despues de cristo, aun no son las cinco de la mañana y ya llegan los primeros wassapts, en sant pere ya se han levantado dios,asi que arriba a cargar la bolsa y arranca un largo dia,recojo al Marc su five y a buscar a Ramon, ya son las 6am arrancamos con rumbo al panto de Ulldecona 258km por delante de asfalto, el Marc no tarda mucho en hacerse el muerto y ya da las primeras cabezaditas, Ramon me da conversacion para que yo no haga lo mismo ja ja ja, asi que entre alguna foto indiscreta y algunas risas, nos presentamos en el punto de encuentro a la hora señalada 8.30 am, solo faltan llegar los freemaresmes los cuales habiamos adelantado un poco antes de dejar la autopista, ya llegan descargamos nos preparamos y el Carpy como buen betetero nos recuerda que ya es la hora de dar pedales y seguir cumpliendo con los tiempos, asi que nada 9 en punto y a dar pedales, nos quedan algo mas de 2 horas de subida tirando a 3 para que engañarnos, bien pues a subir a subir y seguir subiendo,llegamos a la mitad de la subida el mirador de la piedra foredada nos reagrupamos una fotico de grupeta y a seguir subiendo, despues de las primeras 2 horas y cuarto subiendo estamos en el Mas de la Vallcanera, donde decidimos comer el bocata y estar refugiados un poco del aire, mientras desayunamos nos atrapa la tribu de castellon CARAJILLOS MTB, estos han salido un poco antes y han pasado por la Fageda, nos saludamos cambiamos algo de info y a seguir para encarar la parte final de la subida a la carena dels Ports, al fin hemos coronado, pero no acabado la subida aun nos queda el primer tramo de sendero que pica hacia arriba, para despues bajar hasta el refugi de Font Ferrera, de aqui queda la parte mas endurera la patear el sendero ja ja ja, una larga subida a traves de rocas,raices y mas elementos de la naturaleza, una vez aqui el Sergi me recuerda que Fredes queda abajo, pues no Sergi Fredes que arriba asi que despues de todo nos quedara un ligero remonte este ciclable XDs, ante de esto viene otro espectacular tramo de bajada, por una zona de piedras espectacular largo y divertido, con algun que otro revolcon, ahora si que solo nos queda el ultimo repecho para llegar a Fredes, aqui como lo prometido es deuda nos paramos a comer y a tomar agun refrigerio mas que nada por los azucares, ya que calor no nos ha echo hasta ahora, una vez bien repuestos, nos falta llegar al portell,tramo de asfalto en subida, un pequeño repecho de hormigon y una subida de tierra, lo que suponen unos 30-40 minutos,pero por la gracia de la naturaleza los dioses se han aliado para que ahora el aire nos sea favorable, lo cual nos lleva en 15 minutos a la parte final del viaje, el Descenso del Portell de L'infern, nuestros ultimos 8km, pero que 8km algo que ni con fotos ni videos se puede explicar,una bajada increible, cono todo tipo de tramos, losas con piedras, piedras con piedras, algun tramo de tierra e incluso con flou XDs,raices, mas piedras y un maravilloso paisaje dels Ports, barrancos donde no ves el fondo, paredes de piedras que parecen tocar el cielo y en el horizonte el mar de fondo hay que verlo para poder imaginarlo.
Despues de mas de 1 hora bajando, las vistas del pantano nuevamente nos hacen saber que esta salida,aventura o anormalidad segun se mire llega a su fin, solo nos queda bajar el ultimo tramo de sendero, el que directamente nos deja en el Mas del Xorrito lugar de salida y final, han sido 3 horas de coche, 7 horas de ruta hasta ahora sin incidentes graves, aparte de varios reventones de ruedas y al gun revolcon sin mas, ahora nos quedan otras 3 de coche de vuelta.

La compañia no hace falta decirlo excepcional los Trencacames,Freemaresmes y la del Katete y la nuestra los Diferent ja ja ja.... para mi era ya mi decimo primera visita als Ports y sin contar la primera esta ha sido la que mejor lo he pasado con diferencia, (sera que hacerlo encima de la bici es lo suyo ja ja), ayer dije que para mi era la ultima, pero hoy ya creo que espero pasemos al 2013 a ver si alguien dice de volver...eso si podemos quedar un poquito mas tarde
Link fotos:
PORTELL SERGIKTT
PORTELL MANOLO GPS
PORTELL XAVI
Portell de l'Infern from Kram! on Vimeo.
dimecres, 17 d’octubre del 2012
PUIGMAL 14-O
Com va dir en Felip
II despres de quedar-se sense l’Armada invencible “Yo envié a mis naves a
luchar contra los hombres, no contra las tempestades”
Aquest Diumenge
vam anar al Puigmal, tot estava acuradament planificat desde un dia del mes de
Juliol, que l’hi vaig comentar a l’Armand que m’agradaria anar-hi i l'hi vaig dir si
podia planificar la ruta per fer-la juntets, amb els dies sens van acoblar
bastants indesitjables i vam tenir que aplaçar la data fins al 14 d’Octubre, però
això ens va donar a tots força temps per entrenar el fons… a alguns fins i tot
per caure en un error, el d’anar una mica sobradets!!
Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”
Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”
Arriba el dia “D”
també anomenat la cura d’humilitat, dono gràcies a que com a mínim vaig fer cas
a l’Armand amb el tema d’agafar força roba “porsiaka”, comencem no massa
puntuals, perquè algun Espiritual arriba un pelet tard i despres tenim tres avaries
seguides, això ja ens pot haver retardat quasi 35 o 40 minuts abans del
quilometre 3, però a partir d’aquí anem pujant per pistes força de bon pujar,
fins arribar al prat que dona a la creu de maians, costa un pelet la pujada, però
es fa tot correcte amb facilitat, tot el grup esta perfectament i de bon humor,
això serà “pan comido”, encara recordo comentar-l’hi a l’Armand i al Gus… a les
4 estarem als cotxes tranquil·lament!!! Esmorzem fem fotos, algun jijiriji i
algun jajaraja i emprenem la marxa, unes pujades durissimes al principi, que
pateja fins i tot l’Armand i despres una pista que puja amb una inclinació
“moderada” on ja es comença a veure gent caminant, gent pedalant, però aquí el
vent ja ens esta començant a avisar i l’humor del grup va canviant gradualment,
jo per la meva part estic físicament molt be, però aquell vent m’està començant
a treure de la meva zona de confort!! XDDD
No se en quin
moment exactament passem el famós corriol del “pas dels lladres” de tota la narració,
però si que recordo on comença la meva cura… quan comencem a veure els
remontadors, hi ha una pujada molt inclinada abans d’arribar-hi on el vent el
toca de cara, en aquesta pujada que la intento en bici, es on va començar el
meu moment de mes debilitat, de seguida que provo de fer un gran esforç
pedalant a aquelles alçades, m’hen adono que em falta aire… que no tinc forces,
no es que estigui cansat, simplement que no puc escurar be el que tinc, en
aquest moment, reconec que no soc massa capaç de mantenir la calma i en l’únic
que penso es que vull arribar a Núria!!! I encara estem a 2600 aprox. A tot això
i part del principal problema, estic tiritant de fred, el vent es de 70 o 80 quilometres per hora, i no ens perdona ni un moment, porto roba a la bossa, però
veig que pujant al meu ritme em sobrarà, fem la ultima paradeta pre-pateig i
aquí decideixo no abrigar-me i menjar i al arribar a dalt… ja veurem.
Quan comença el
pateig em poso a patejar sense preses, però sobretot sense pauses, cada vegada
que intento parar començo a tiritar ara s'hi a afegit la boira i en aquestes que l’hi dic a l’Armand, jo
ha dalt no pararé, baixaré a l’altre costat, que de seguida no fa vent (Aixi va
ser el dia de la Duatlo del 2011) i dit i fet arribo a dalt, dues o tres fotos
i baixo, la intenció era parar a sota mateix del pic, però despres de 5 minuts
de rellotge, i de no parar de tiritar, vaig agafar i vaig començar a baixar,
fins que vaig trobar una zona amb temperatura i vent suportable… on vam esperar
els mateixos 40 minuts que l’Armand a dalt a que arribes el grup, ja baixant amb el
cotxe vaig meditar i vaig adonarmen que no vaig actuar be, m’hauria d’haver abrigat
molt mes que roba en tenia i deixar-me de tonteries, conservar la calma, com en
Xavi, l’Armand, i intentar ajudar als que estaven fluixos, que físicament estava
molt be, però realment la situació i el moment em van superar i us vaig
abandonar com no hauria d’haver fet!!! :-(
A partir d’aquí
fins a Núria el pobre Vicente, totalment fora de la seva zona de confort, es va
arrossegar com va poder, fins arribar a Núria on va abandonar via cremallera,
la baixada fins a Queralbs, es molt maca de fer i molt perillosa, aquí, semblava
que habiem canviat d’estació, tornava a ser estiu, tots feliços i baixant cadascú
al seu ritmillo, aquí si que vaig anar tirant mes que res, perquè no volia
molestar massa als caminaires i fins a Queralbs amb no masses incidències!!
En el one on one,
destacaria coses que em van agradar de tots…
Armand, sense
comentaris, ja esta tot dit!!
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Gus, Dos paraules
Incre-ible!!! No se a quin lloc de la baixada i te un aseo, però va arribar a Queralbs
dutxat i descansat, administra les forces molt be.
Carrasco, va
estar molt be abans i despres del “Jari” si be, no es el mes òptim que et
vingui allà dalt, això no es pot triar, on si que es pot posar de la teva part es en superar-ho es quan et comença a fer una mica menys de mal… increïble que arribessis
a baix amb el caretu de les afotos!!!
Flutox, soberbi,
va baixar be, va pujar molt dignament, si no fos per l’Armand diríem que quasi
no va caminar i es va esmoxar davant la camera, que mes es pot demanar!!
Razz, en la seva
linea, segons la seva crònica anava putejat, però no se l’hi va pas notar res
durant el dia, i apart te una tècnica eructant fascinant!! ;-)
Bona, mentre no s’hem
faci mal… la cosa anirà be, el problema es el dia que s’hem esmochi be allà
dalt, en resum seria igual que en Xavi, però just al revés!!!
Els amics, no els
coneixia prèviament i quasi no vaig veure el que van fer, però si van pujar i
baixar d’allà, xapo per no parlar de l’amic d’en Razz que anava amb un 32 com a
plat únic!!
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!! XDDD
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!! XDDD
Quan estava poc abans
d’arribar a dalt,. Hagués jurat que mai mes, m’hi veurien, però encara no havia
arribat a casa, i ja havia fet la reflexió necessària, “no dius que t’agrada
estar fora de la zona…” doncs esta clar que l’any que ve, allà estaré, fent la
pujada i baixada al puigmal, fins que m’acabi semblant ComfortZone XDDD… això si com diu en
Xavi, en una altre època.
Perquè el que
esta clar, es que no pots anar tu perquè vols a la montanya i donar-l’hi la
culpa de que sigui montanya!!
Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!! tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!
Ens veiem ;-)
Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!! tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!
Ens veiem ;-)
dilluns, 1 d’octubre del 2012
SELENIKA 2012
A la Setena no va
la vencuda!!!
Una altre
Selenika al Sac, aquest any no vaig trobar la motivació per entrena-la fins a
principis d’Agost, amb el que aixo suposa, entrenar amb la calor de l’Agost partint
de “0” i arribar al 30 de Setembre d’aquella manera, però el que si que tenia
clar des de el principi es que la SELENIKA no es deixa pasar. Son d’aquelles iniciatives
dintre del meu esport, la btt, que estan ben fetes, que hi evoquen molt d’esforç
per el nostre esport, que en aquest cas els hi ha sortit be, i s’ha consolidat
com una iniciativa d’èxit, però que no per això i deixaré d’anar mentre jo
pugui i continuïn fent-la tan i tan be...
Despres d’estar
tot el Disabte aguantant les injuries de coneguts, que si agafa la canoa, que
si traje de buzo, la Kitty “Diuen a Tv3 que plourà”... bla, bla, bla. Decideixo trucar al meu home del temps al Bages
en Manolo GPS, i quan l’hi dic “Manolo com esta tot, que a Tv3 diuen...” el tiu em
talla d’arrel i em diu “ktt, tu també mires aquestes mariconades, com vols que
estigui tot... MULLAT, si ha plogut tot el dia”, en resum el tiu em deixa clar
que només per fer aquesta trucada, ja soc una mica gay, però despres de
comentar una estona temés quotidians de la vida em despedeixo d'en Manolo i empaqueto tota la roba de la
Selene, des de màniga curta 100% Agost fins a una chupa pota gris de tardor fesqueta a veure que sera...
A les 6:00 soc
davant de can Bona, carreguem i carretera i manta, parem a un medas a agafar un bocata i una cocacola que ens
partim, es el meu ritual de cada any, menjar 2 hores abans, però no massa, si
no la digestió em molestaria una estona al principi de la pedalada, i cap a
Navarcles, agafem dorsals, saludem a coneguts i en Bona a mes d’un que no
coneixem XDDD i anem cap el cotxe a
equipar-nos, fa una mica de fresqueta, pero pinta que no plourà, en Bona surt d’estiu,
amb mangitos, jo igual pero amb paravent i cap a la linea de sortida...
Tiran la traca,
estem molt enrera, potser tenim només 200 de 1300 i pico persones al darrera, jo l’hi dic que
no val la pena apretar, ja que tan enrera, ens castigarem molt, i no arribarem
a la zona on la gent no molesta a les baixades, amb lo que jo decideixo sortir
a ritmillo, ja que les sensacions que vinc tinguen els últims dies no han estat
“massa òptimes”, en Bona sembla que esta mes fort, però em vigila de reüll i
sempre el veig entre 25 i 100 metres mes adelantat, el terreny no esta fastigós
de cara a perjudicar massa la mecanica però si que te alguns quilometrés que es
molt tou i llastra de la ostia, alguns bassals XXL fan que estiguem parats o
semiparats molts minuts... i Així a tranques i barranques anem fent, cap allà
al quilòmetre 35 i uns 1450 d’acumulat positiu en una pujada del 15% de
desnivell quasi sense voler atrapo en Bona i l’hi dic “Bona si estàs molt fort
tira, no pateixis per mi que jo estic molt acostumat a la Selenika i estic fent
la meva cursa” i el tiu em contesta “No, no, si acabo de notar un principi de
rampa a la cama dreta!”, buff!!! Al 40 ja era a les dues cames i a partir d’aquí
quan la pujada s’inclinava un 8% o mes, en Bona baixava de la Bici i patejava,
patint el que no te nom, i amb els mateixos morros d’emprenyat que fem tots
quan estem acabats i la gent ens dona ànims!!! I d'aqui fins el kilometre 94 amb 2456 d'acumulat, viacruzis particular d'en Bona!!!
Per la meva part al acabar em
vaig quedar paradissim del temps que vam fer 7:44 reals 7:52 segons la organització
(I havia una cua de 7 minuts per passar per el Xip) contant com anava en Bona
desde el 45 y que on podríem guanyar temps nosaltres a les baixades de corriol,
s’havia de baixar darrera un tio a peu...
Es molt digne amb en Bona apretan i no enrampat com una mala cosa ho hauriem fet molt millor, pero estan
tan malament i tants quilometres, acabar amb "tan poc" de perdut, vol dir que en
Bona es un animal de bellota!! Que caminava a tot lo que donava i vam salvar
una Selenika amb força dignitat!!!
Despres, obsequi!
Aquest any dels mes fluixets, un bon avituallament o sigui dinar, amanida d’arròs
i de segon mongetes amb tonyina estofada, patatones, vi gasosa, salutacions amb
els amics de St. Celoni i aquí en Bona ja estava menys emprenyat... ja tenia
cara de Finisher, i segur que d’aqui 4 dies quan recordi com va patir i que va
ser capaç d’acabar, estarà supercontent!! Una mica picat perque un avi de 40 i
pico com ell em diu, l’hi va sucar l’orelleta facilment, que potser haura de
venir l’any que ve a fer rebanxa!!! Pero
jo em quedo amb que vaig veure abandonar a força gent que al costat d’en Bona
feien pinta de sortir de missa de la bona cara que feien i tot arregladets i
ell va acabar!! XDDD
L’any que be, la vuitena!!!! ;-)
Sergiktt
LINK CRONICA C.C. Sant Celoni
L’any que be, la vuitena!!!! ;-)
Sergiktt
LINK CRONICA C.C. Sant Celoni
dilluns, 21 de maig del 2012
LA DIFERENT 6.0 "La encerrona"
Aquest cap de setmana s'ha fet la Diferent la millor pedalada del mon mundial!!!
Tot i que l'any passat vaig acabar malament per culpa de la nit del Disabte, no vaig escarmentar i aquest any hi he tornata a anar a dormir, per fer la classica timba amb el Trio Calavera, Armandete, Chullas i jo.
A la tarda no tenia ganes de fer massa bici, o sigui que vaig agafar la camera de fotos, la bici i vaig fer un remonte i vaig aprofitar per acompanyar en K_ram i apart de fer-l'hi de model biker quan ell ho requeria, tambe anava grabant una mica els participants de la Crono!!! tot perfecte, proba acabada... cap a sopar!!
Avui sopar a un restaurant... a mi em va agradar molt, perque d'aquesta manera l'Staff de la DIFERENT van poder entaularse amb nosaltres sense preocuparse de res mes que de menjar, xerrar i rajar... sobretot dels Gays que heu estat tota la setmana... be ja ho veureu al video!!
De veure ens van posar un liquid de color vermell i tot i que la gent deia que era el suc d'una fruita tropical extranya a mi em recordaba molt a la Sangria, bona pero forta, pasaba fina pero pujaba molt, molt amunt, de totes formes els profesionals som com som, i a la una els PROPOKER DIFERENTS decidim anar a fer la timba, aquest any la torna a guanyar el putu Chullas... jo crec que el flequillo ens desconcentra, l'any que ve, haurem de posar normas de tall de cabell!! pero jo al acabar estaba molt content, ja que guanyo una partida i faig les paus, el pagano aquest any l'Armand!!! XDDD I tambe estava content pobre de mi pensant... " Veus les 3 i mitja i ja anem a dormir i desde la 1 i mitja que no privo res, dema estare de conya" Pobre il·lus!!!
Cap alla les cuatre quan ja estava acomodat per dormir dins el sac i mirant un video al Iphone, noto un moviment de la furgoneta sobtat i veig per la finestra tres siluetes... al principi amb la tonteria vaig pensar, segur que son les cambreres del Bar, que no han pogut aguantar-se i m'han seguit fins aqui, hi han esperat a que em quedes sol... hauria d'haber sospitat que no eran elles quan les sentia riure freneticament a l'hora que deian Katete, Katete... surt, va surt!!! Efectivament n'hi ho eran n'hi si assemblaven, el Putu Manolo, en K_ram i el Ismael, havien vingut a sabotejar-me un any mes la meva Diferent!!
Risas i risas i algun riure, conversacions em sembla recordar de filosofia, hegel, shopenauer, etc. etc. ja ho veureu en el video... i el putu manolo omplin cacique amb cola... tot aixo fins cap alla a les 5 i pico de la matinada i ara si ven borratchos!!!
La Cronica del Diumenge es facil, unes ganes d'acabar i anara a dormir de collons al despertarme, pero com que jo si que soc un endureru, doncs vaig anar fent la gara gara, vaig arribar fins el Jamaicano, l'hi vaig tirar, no vaig caure "com altres ;-)" i vaig menjar la meva unica buti!!!
Pero tot aixo millor veure-ho en el video!!!
Aixo si vull donar les gracies al Manolo, en Didac, l'Isidoro i ha tots els que ajuden a tot arreu avituallaments, dorsals, Butis, controls, marcatge del cami, gracies a tots, a mi em feu pasar el millor finde Btteru de l'any!!
I al fotograf mes romantic de Sallent, tambe m'ho vaig passar pipa el Disabte!! ;-)
A reveure.
Per cert aquest video m'agradara mes a mi que a vosaltres, ja que es la meva Diferent!!!
diumenge, 13 de maig del 2012
dijous, 19 d’abril del 2012
TRIAL EVOLUTION!!!
dimarts, 10 d’abril del 2012
ROAD TO ORIGIN!!! Episode One
Doncs be intentan curar-me he analitzat que es el que mes m'agrada d'aquest esport i que es el que sempre m'ha fet estar tan excitat i sempre ha estat el mateix... el tirar endavant el no quedar-me quiet l'aprendre, el no dir NO a res, sempre intentar fer el tranco mes be, el salt mes alt, el palillo mes estret... etc. etc. etc. i tot aixo es va quedar enrere, el dia de la meva cleca, la de les vertebras, i ara em trobo que reptes que abans els hagues tirat facilment, veig que no en soc capaç... de fet ni tan sols en tinc ganes de probar de mentalitzarme de nou per fer-los!!
I doncs per evitar que m'arribi la morinya definitiva XDDD he decidit tornar a l'Origen de tot, on em vaig enamorar definitivament d'aquest esport/Secta que som els endurerus dintre del mon de la bici, i quin va ser el meu... les Kedades i els dies que en tingui ganes, m'hen montare una, com que ara ja no les fa la gent, jo anire a visitar a qui em vulgui!!
La primera "victima" el Sr. AL575 o l'Albert, increible guia i millor persona ;-) que em va treure a fer una volta de la que no soc ara mateix digne per culpa del meu estat de forma, d'aquellas de 10 sobre 10, "nomes" vaig poder fer el cami dels sants impresionant trialera de pedres amb pendents radicals i curves tecniques de la ostia, i el DH, que jo vaig voler anar a visitar per veure i analitzar el salt que veieu a la foto, impresionant en foto, pero al natural!!!!
En resum un dia de puta mare amb unes Braves finals amb birreta, un dia d'Enduro del de tota la vida!!
Gracies Albert!! ;-)
dimarts, 20 de març del 2012
El cumple de l'Armand!!!
Com moltes vegades he dit o com a minim ho he pensat, l'Enduro com jo l'entenc, es una reunio de Bikers que els agrada baixar per llocs tecnics i fins hi tot mes estrafolaris que els descenders i alhora els agrada pujar per llocs enxerinats pero sobretot mes tecnics que no pas el que els agrada trobar a cap rallieru!!! si apart els Bikers son amics Ja la cosa es transforma en un dia Endureru Perfecte!! o sigui un altre dia d'Enduro de puta mare!!
Aquesta vegada la culpable de la reunio era la dona de l'Armand, que ens va juntar amb l'excusa de que el noi en feia 40!! amb la ajuda dels Espirituals F&V i de la Kitty a l'infraestructura en Tro y la Kira a l'animacio de la colla, la Mar i jo vem coordinar tot l'event!!
A nivell de Timmings, vam tenir alguna alteracio força considerable, ja que vam tenir dues averies que son de les de abandonar la sortida, la primera rotura total del buje de la roda del darrera del tandem al minut 1 de la Kedada, hagues estat traumatica, ja que ens plegava l'organitzadora, si no fos per l'inestimable ajuda de la Kitty que va portar una altre roda, la segona patilla a prendre per el sac, per sort en Carrasco que es previsor tenia recambi i amb una mica d'enginy ja que la tornilleria estaba malmesa, vem poder cambiarla!!!
El recorregut, que dir del recorregut, a mi m'encanta, convina tots els pals del Enduro sense aprofundir massa en cap, pero te un nivell força alt, hi ha molts pocs visitants que pasin al 100% per sobre de tot o que hi haguin passat alguna vegada!!!!
Dit aixo vem tenir sorpreses, que ja estan mes que comentades... en Vicente l'hi va tirar als palillo Original (a la Secreta) la fletxa del protocol i la pedra... tot per primer cop, l'Armand no va perdonar les seves ja clasiques i mitiques caigudes, ni a la celebracio del seu cumple, l'Alberto comfirma que amb el que d'equilibri es tracta es un crack i tambe amb trancos!! En Xiqui i en Gus tambe van estar en la seva linea, trobo curios que en Xiqui fa el salt del cami i no s'atreveix a fer el de dalt i en cambi al Flutox l'hi pasa el contrari!!! I l'Oscar amb la seva clara evolucio, pero esta clar que quan fem aquestes tres trialeres i el protocol, no es la visita ideal per el seu nivell actual... pero... XDDD
El dia segons la meva opinio i crec que la de tots va anar molt be, a l'Armand i a la Mar s'els veia contents, tambe al Vicenç i a la Dori, que a mi em va dir que havia disfrutat molt... vamos que anar al circ un cop a l'any els hi va molar, suposo que no vindran cada semana pero... XDDD
Aqui agafo unes Flotox per il·lustrar el tema!!!
Aquesta vegada la culpable de la reunio era la dona de l'Armand, que ens va juntar amb l'excusa de que el noi en feia 40!! amb la ajuda dels Espirituals F&V i de la Kitty a l'infraestructura en Tro y la Kira a l'animacio de la colla, la Mar i jo vem coordinar tot l'event!!
A nivell de Timmings, vam tenir alguna alteracio força considerable, ja que vam tenir dues averies que son de les de abandonar la sortida, la primera rotura total del buje de la roda del darrera del tandem al minut 1 de la Kedada, hagues estat traumatica, ja que ens plegava l'organitzadora, si no fos per l'inestimable ajuda de la Kitty que va portar una altre roda, la segona patilla a prendre per el sac, per sort en Carrasco que es previsor tenia recambi i amb una mica d'enginy ja que la tornilleria estaba malmesa, vem poder cambiarla!!!
El recorregut, que dir del recorregut, a mi m'encanta, convina tots els pals del Enduro sense aprofundir massa en cap, pero te un nivell força alt, hi ha molts pocs visitants que pasin al 100% per sobre de tot o que hi haguin passat alguna vegada!!!!
Dit aixo vem tenir sorpreses, que ja estan mes que comentades... en Vicente l'hi va tirar als palillo Original (a la Secreta) la fletxa del protocol i la pedra... tot per primer cop, l'Armand no va perdonar les seves ja clasiques i mitiques caigudes, ni a la celebracio del seu cumple, l'Alberto comfirma que amb el que d'equilibri es tracta es un crack i tambe amb trancos!! En Xiqui i en Gus tambe van estar en la seva linea, trobo curios que en Xiqui fa el salt del cami i no s'atreveix a fer el de dalt i en cambi al Flutox l'hi pasa el contrari!!! I l'Oscar amb la seva clara evolucio, pero esta clar que quan fem aquestes tres trialeres i el protocol, no es la visita ideal per el seu nivell actual... pero... XDDD
El dia segons la meva opinio i crec que la de tots va anar molt be, a l'Armand i a la Mar s'els veia contents, tambe al Vicenç i a la Dori, que a mi em va dir que havia disfrutat molt... vamos que anar al circ un cop a l'any els hi va molar, suposo que no vindran cada semana pero... XDDD
Aqui agafo unes Flotox per il·lustrar el tema!!!

dilluns, 16 de gener del 2012
THE SPAM!!
Dia sensacional a St.Pol de Mar, amb el que queda de la St.Pol conexión en actiu, l'SPAM (Sant Pol All Mountain), fa justicia al seu nom una ruta de 20 kilometres de pur corriolet de tots els tipus, Flow, de cul enrere, ratoliner, alguns saltets, pujades tecniques... una ruta per repetirla sovint, amb la companyia d'en Jordi (Jo_on) al foro un Endurero Brut Nature, dels que s'en troben ven poquets!!
;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)