Adeu Xavi...

Avui ens a deixat en Xavi, l'han atropellat, tothom que el coneixia, sap que s'ens en va una persona molt especial, d'aquelles que son irrepetibles, era alegria amb estat pur, energia, autenticitat, tenir-lo aprop era sempre un plaer i una sort, només espero que allà on estiguis masai, i tinguis una pinarelo, i internet, perquè puguis veure el que t'estimem, tot i que tu ja ho sabies.

.

Trobarem a faltar el teu somriure.

Diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí.

Però el record, de la vall on vas viure,

no l'esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l'albada,

ja no el solquen dolors ni treballs,

i el vestit amarat de rosada

és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,

mira el riu i la vall que has deixat,

i aques cor, que ara guarda la pena

tan amarga del teu comiat.

.

Xavi, et trobare molt a faltar, pero et recordare sempre.

.

Sergi Rodriguez Rovira

LA MASTER 100/2500

En Pitu, En Jordi G., Manel, Jaume i jo a l'esquerra de tot.
.

El nom de la sortida, ve donat per el que voliem fer, 100 quilometres i 2500 metres de desnivell acumulat positiu!!

Realment va estar un “passeig” impressionant que ens va ocupar tot el mati, vam estar de 7 del mati a 15:15 de la tarda, tot i que les dades reals de la sortida van ser 79,64 Kilometres amb 2542 metres de desnivell acumulat (2745 al pasar el track per el calcul de l'IBP), i 6 hores i 44 minuts de bici reals!! Una hora i 33 minuts parats, i una mitjana en moviment de 11,9 km/hora. Que degut al terreny i pendents que vam suportar crec que no esta malament.
La ruta va ser una ruta circular que feia, de sant Pere a Palau, Campins, Gualba, Riells, santa fe, sant Marçal. El Montseny, el polell, la cova, Sant Pere.
El terreny, ha estat molt variat, en molt trossos força rodador, però també em tingut molts kilometres de pedra d’aquella que emprenya molt per pedalar, baixades molt pedregoses i molt enxerinades en les quals no recuperes massa la mitjana, algun tramillu a peu, alguns de tècnics, en resum una volta molt mes dura del que trobarem a la Selenika, si mantenen la linea de l’últim any!!
La ruta es preciosa a nivell de paisatge, quan mires al mapa el tram recorregut, et quedes molt satisfet de la voltassa feta, la companyia dels trencas excepcional com sempre, amb un somriure a la cara des de la meva arribada al mati sempre 3 minuts tard últimament, fins a caure morts de la bici, que ho farien de bon humor, el que ajuda molt anímicament en aquest tipus de voltes.
Les seves reparacions que cada vegada les trobo mes normals, aquesta vegada baixàvem des de feia 10 minuts, cap a les piscines parem a reagrupar, i quan arriba en Jordi Gil, diu “La bici em fot un soroll, que porto els pinyons fluixos” això sense baixar de la bici, i diu “Qui te alicates?”, com no, en Jaume treu les alicates una sèrie de multieines i als 5 minuts estàvem avituallant riallerament amb la bici al 100%. La volta independentment de la motivació per la Selenika que portem, la trobo excepcional i totalment recomanable per als que els hi agrada rodar, podent-la fer molt mes trialera, pero llavors si que seria durissima!! Be, finalment haurem d’anar per fer la Selenika i potser l’Artec, i començar a Endurejar que ja hi ha ganes, jo el dia 4 aniré a “La impossible” amb els amics F&V per escalfar per Mataró ;-D

Ens veiem a la propera

Avituallament a la font!!

Un dels pasos tecnics del dia.

Jo pedalant aprop de Santa fe!

En Pitu! Un Diesel que va atacar a la cova!!

El carreteru Manel, el van enganyar ;-D

En Jordi Gil.

Foto de l'arrivada a dalt la cova!!!

CONTRACRONICA:
Sempre d'una pedalada es recorda el mes dur el mes espectacular, y si que es veritat que pujar per les piscines amb uns pendents del 18% a vegades, despres de haber fet sant fe, i rematar-ho amb la cova quan ja en dus 2200 acumulats, son gestes per recordar.... pero d'una sentada fer 3 racions de carn de pinxos, uns xocos arrebosats, una de pebrots del padron alguns de molt picants, un pernilet del bo, una de formatje manchego, unes braves picantones, amb les seves respectives birres es una feina durrissima de fer la veritat, pero algu l'havia de fer, i aqui estavem nosaltres, i segurament sera una feina que la recordarem durant força temps. ;-D

L'Estiu!!!!

He penjat la foto d'en Jaume, perque reflexa la filosofia estival!!! XDDD

No se com es però de la bici em passa igual que amb el porc, que m’agrada tot, o com a mínim tot el que de moment he provat, ja que el temps sempre y constantment m’està demostrant que en el meu cas no hi ha res definitiu i tot pot canviar, i potser el que mes m’agaradara de la bici, encara esta per arribar!!!
Jo durant tot l’hivern estic “obsessionat” amb fer la típica trialera/Suïcidi, que l’Abel o el Ruby m’ensenyen o amb qualsevol “saltet”, a l’estiu es desperta la bèstia pedaladora, i realment cada estiu m’ho passo de putissima mare, apart de fer les carreterades amb els del club St. Celoni, aquest any jo amb 2 companys m’he fet 202,5 kilometres amb 7 horetes (Era una fita +200kms.), també porto fetes 2 “Ferranades” qui vulgui saber que es que ho vingui a patir, i moltes sortidetes amb solitari o amb els trencacames, on l’únic important son les dades XDDD, Quants kilometres? Quin desnivell? La mitja? Jajaja. Tot forma part de la “Preparació” per quedar el 578 classificat a la SELENIKA!! hi acabar divertint-me amb els meus companys de pedalades, i m’encanta patir com un cabron, igual que quan “Freerideju” a l’hivern, Snifff!!! Que bonica es la bici!!

I apart es un vici!!

Sergiktt

Bateries de Montserrat!!

Fa temps que Endureju, be molt temps no fa... Però si que m’apunto a un “Bombardeo” , Igual vaig a Mataró, Girona, St. Antoni, L’Empordà, Llinars, St. Joan de Vilatorrada, Navas, Sallent, Badalona, Terrassa, i sempre amb la mateixa intenció, trobar-me una molt bona trialera, i bona gent que la vulgui compartir.

Doncs aquest constant moviment i el fet d’estar contínuament controlant noves zones, fan que cada vegada sigui mes exigent amb els recorreguts a l’hora de jutjarlos, si be que una trialera m’agradi, no es massa difícil, el que si que costa es el que han aconseguit les famoses i mítiques bateries de Montserrat, apart d’agradarme, m’han sorprès!!!

Apart de ser una ruta que segons la meva opinió abans de començar a baixar, ja ha valgut la pena només per les vistes, precioses (no per les pistes i asfaltada fins al monestir molt normals), la baixada es tècnica, llarga i no es dura, es durissima, la primera vegada, que acabo molt mes trillat de baixar que de pujar, baixades amb molta pedra, alguns escalonets considerables, però sempre es poden fer cul enrere, una hora de singletrack!! Estones molt tècnics, i altres amb flow, però sempre amb la duresa que donen les pedres!!.
La bona companyia la portava de sèrie, els Trencas, amb un excel·lent comportament, tant baixant, com pujant, com en l’apartat mecànic, en una de les típiques parades a mitja ruta en Kulajy a decidit fer-li la revisió a la seva forquilla, això si, d’eines només tenia la seva navalla multiusos! També destacaria que avui anava amb el GPS, rebent els savis consells d’en Jaume, i m’ha agradat molt, el GPS en el meu cas farà patir a mes d’un. XDDD

Ens veiem.
Sergiktt

.
Per cert Jo_oN, Si no has fet les bateries.... Ja saps com continua, no???

Foto de Grup a Dalt al mirador de St. Jeroni

Aquestes escales tenen la culpa de que en David no surti a la foto XDDD

La orografia es espectacular!!

El monestir desde dalt.

En Kulajy fent la revisio a la forquilla!

La Spicy amb el GPS!!!

En Davis, volia agafar drecera.

El Single Track continuu, espectacular!

Jaume Attack!!

En Masdi!!!

CIUTATANS DE ST. CELONI JA LA TENIM AQUI!!!!

Mira tu, un Bon Dilluns, just avui quan obro el meu Blog, he vist que en Xavi Novell a recuperat la seva estimada Pinarello, m'en alegro molt per ell sempre es una putada quan ha algu li roben quelcom, pero la bici d'en Xavi era pasar-se de taca d'oli!!!

FELICITATS XAVI!!!!

LA RATPENAT 2009

La nostra estimada RatPenaT ja ha arribat al seu fi!!! Jo no soc partidari de fer nocturnes, la prova esta en que no he fet aquesta, fins que els meus companys habituals m’han quasi obligat, tot i que les primeres edicions van ser cosa dels meus cosins i uns quants amics, i jo vaig estar convidat a totes, fins i tot quan encara no era una marxa.
Que puc dir de la marxa, nomes una errada. Per mi, les múltiples parades, evidentment no es poden evitar, però si minimitzar, la diferencia de nivell del primer al últim sempre sol ser gran, però com ja s’avisava a la web, era una marxa neutralitzada, jo crec que teníem d’haver sortit un pel mes tard, i els de davant “neutralitzar” mes la marxa, dit això per la resta la marxa va ser perfecte, s’acomplien els timmings be, tots els avituallaments eren correctes, es va poder repetir al sopar de benvinguda i a l’esmoçar de Cadaquès tot el que es volgues, el recorregut era l’apropiat per la nit i quan es va fer de dia, es va optar per un puja-baixa molt distret amb zones trialeres molt correctes, les vistes diürnes impressionants, l’entorn, la organització, perfectes, per els que anaven a buscar una mariconada de nocturna i divertida, potser els va sorprendre que el recorregut no en tenia res de mariconada, era força consistent mes de 1000 de desnivell amb 46 kms. La companyia dels Trencas amb l’Aleix de 12 anys com ha estrella, els Fun&Nyams a la mateixa cursa van fer que a mi se’m emfotessin les parades, nomes a la del cap de creus, i per culpa del sol que no va sortir a l’hora se’m va fer llarga, però en resum m’ho vaig pasar pipa, això si tenia el planning d’anar a Montserrat a fer carretera Diumenge, i entre els 75 Km. Que vaig fer (Vaig venir de figueres amb bici a fer la nocturna) i que em vaig quedar amb la Kitty per l’Empordà tot el Dissabte, Diumenge no vaig tenir collons d’aixecar-me!!!Això si aquesta nocturna es irrepetible, i si no aquí deixo les dades:

46 Kilòmetres.

1075 Desnivell positiu acumulat.

1 Botifarra

2 talls de cansalada

1 Pinxo adovat molt bo

2 copes de Clos farena

2 cervezetes

1 Cigaló de Baileis (Descafeinat) Il.legal

1 xupito d’orujo d’herbes Il·legal

1 Rom cremat

2 Plàtans

2 Pastes de Crema

2 tases de Xocolata

10 Melindros etc. Etc.

No se quants Kilos vaig perdre ;-D però ens ho vam pasar de conya.
Ens veiem.
Sergiktt

Zona de Boxes a l'arribada, menjar a doju i bona organitzacio!!

El Ron Cremat a la Pelosa, tot un detall ;-D

Aunque hay muchas fotos de dia la marcha fue de 24H a 8Am.

Esperant el sol al cap de creus amb en bona.

Arribem a Cadaques, ens falta la millor trialera.

Les vistes espectaculars.

Alguns ens refresquem les cames a Cadaques.

Pujada al vaixell.

Entrevista per TV3 a l'Aleix, una jove "promesa" Trencacames.
.

MAXIMONTSENY!!!

La MaxiMontseny, ja es un fet, el camí Ral es llarg i dona per molt, doncs alguns dels que la setmana anterior vam fer el Camí Ral, vam estar tramant el que aquest Diumenge ha estat un fet la nostre pròpia “Maxi” Baixada des de el turo de L’home fins al poble del Montseny amb Btt. I llavors també em fet un afegitó per acabar d’arrodonir la volta!!
La meva opinió, es que la mitificada baixada del turo a font martina, no es res del altre mon i m’explicaré... esta brut de vegetació fins el punt de que en molts trams, no veus el terra, no hi ha massa zones on la traçada sigui fixe i clara, son pedres en molts casos soltes i sense massa possibilitat de traçar be, per el meu gust fluixeta, es d’aquelles de tancar els ulls, deixar fre i quan mes recorregut millor, no es el meu estil de baixada.
A partí de Font Martina, que dir del corriol que va al poble del Montseny, es Flow amb estat pur, on aquí no necessites pas recorregut, es una ruta que pot ser molt fàcil i poc tecnica anant al teu ritme, o molt tecnica i perillosa, si s’intenta seguir al Kulajy!! Cosa que mai s’aconsegueix.
Després desmorzar amb agradable companyia al poble del Montseny, vam pujar per el polell fins l’entrada de la cabreta, vam fer-la, ja acompanyats de l'equip "A" dels Trencas que ens vam trobar al Polell, i després l’anxova que per mi son de lo mes divertit que vinc fent últimament, poc flow i una verdadera ratolinera, tot un repte fer-hi 0 peus!!!
La companyia, quasi la mateixa que la setmana anterior els Trencas habituals a les sortides amb cotxe, afegint-si en Kulajy que al camí Ral no va poder venir, la St.Pol Conexion, en Masdi en Joan Bona (1ª Vegada bon paper) i jo.
En resum, a mi m’ha agradat molt fer aquesta sortida per dos motius, la companyia, sempre que vaig amb aquests malfactors m’ho passo molt be, i segona, tenia moltes ganes de conèixer aquesta baixada fins a font Martina, que al final no a complert les meves expectatives!! No la repetiré des de dalt mai mes (araja ho se), però no m’arrepenteixo de haver-hi anat, es la meva montanya i la volia coneixer, i la resta del circuit per mi excepcional!!! Encara que vam fer uns 2100 de baixada i nomes 600 de pujada, va ser un dur dia d’Enduro!!!
Ens veiem.
Sergiktt

Sense comentaris!!! ;-D

La baixada no em va agradar, pero les vistes....

Aqui en Masdi i en Carpy recolliny bolets.

En Juli.

L'Albert.

En Masdi amb la GoPro!

En Bona mostrant bones maneres!!

Aqui en Jordi ens feia una explicacio tecnica.

Avituallament liquid anant cap a la cabreta.

A l'Anchova en Carles de St. Pol

En Jordi i la Nomad.

En Jaume de St. Pol 2º intent ;-D

En Carpy i les seves bones maneres.

Aqui els dos carinyus pasejant de la ma hay el amor....

.

EL CAMI RAL

Foto de grup: By Carpy com totes.
.
Video David: http://vimeo.com/5185415
.

Tothom a sentit a dir moltes frases fetes, com “la vida esta feta de moments” o “La vida no es les vegades que respires, si no les que perds l’alè”, doncs be en el mont biker hi ha la frase feta de “la vida es les vegades que has fet el camí ral”, potser m’he passat, però es que m’he deixat arrossegar per l’emoció que l’hi recordo a la cara al Jordi, cada vegada que Diumenge parava i ens preguntava amb cara de flipat “Que, que, que et sembla”.

Realment el camí ral es mereix de sobres la fama que te, de 30 i pocs Quilometres que vam fer de ruta, potser 28 o mes van ser de corriol en alguns moments de 20 centímetres d’amplada a mig metre, aquests corriols faran les delícies dels pujadors, amb un parell de punts molt tècnics o Kulajyerus, altres per a tots els públics però tècnics i alguns de tècnics i físics!! No es pot demanar millor pujada, i que dir de les baixades, també s’intercales zones de flow i velocitat pura, amb altres amb escalons d’aquells que fan que t’ho pensis una mica, però sempre dins del Enduro pur!! Diguéssim que amb molt de compte es fa tot amb rígida, però justet. Una baixada molt divertida i llaaaargaaaaa!!!

Com sempre la companyia immillorable quan m’ajunto amb gent d’aquesta calanya, en MASDI, en JAUME i l’ALBERT, son de la meva colla, que realment es diria quelcom així com FreeMaFun&Trenca!! La Sant Pol conexión, sense comentaris, cal recordar que gràcies al Jordi “Jo_on”, em fet el camí, va ser idea seva, i tota la tropa de Sant Pol com sempre animen el "cotarru" que es massa. I cal fer una menció molt especial al Ramon “BETETRON”, que tot i que no anava massa fi, amb molt bon criteri no ens va voler deixar sols, i ens va acompanyar fins el final, apart d’arrossegar en MASDI!! ens va asesorar molt be tota l'estona!!

Ara ja ho puc dir “Soc un Biker”, ja he fet el Camí!!

Ens veiem.
Sergiktt

Tota l'estona amb unes vistes fascinants

A vegades no hi havia corriol!!!

Aquest va ser un avituallament liquid!!

En Juli!! Amb pantalonets de atletisme, sense culot i samarreta imperi, i com i va...

No se que fa en David ensenyant la pancha a l'albert, pero en defensa seva dire que els dos son majors d'edat!

;-D