dissabte, 10 de desembre del 2011

Mes Woodlines Chronicles!!

Cada dia ens ho pasem mes be, anem compartin la Wood amb tots els amics... cada dia es la primera vegada per algun i molts dies estrenem tots una cosa per primer cop, aqui uns ejemples recents...

Videos a Pinyo!!



divendres, 2 de desembre del 2011

CONVIVENCIAS ESPIRITUALES...



Vicente a la P6
Carrasco Atack!! XDDD
Santi al TRPL DLMT o algu aixi... ;-)
The Photograph!!! XDDD
En Bona i les seves maneres...
Armandete!!
Garapata Flutox... jajaja
En Gus.
Jo al mateix salt... ;-p
La P6 Plus... Treballs futurs

INTRODUCCIO:
Despres de lleguir moltes maleides croniques y comentaris dels Espirituals, vaig decidir-me a anar de visita als creadors de tan il·lustre post al foro MTB, en F&V, i tambe ens acompanyaven en Santi (Gran fotograf), en Gusnet, l'Armand, Carrasco i en Chiquitin!! i en Bona que m'acompanyava a mi.

Cronica d'en Vicente amb pincellada d'en Flutox (Abstenirse gent gran o amb poca capacitat per patir XDDD)

En Vicente diu:

Bueno, al lio, que ya estamos en casa con tolpescao vendío. Joder, que buena mañana de enduro, que bien me lo he pasado, leñes. Con que las visitas se lo hayan pasado igual de bien que yo ya me doy por satisfecho.

Sergi, Joan, siento no haber podido atender vuestros deseos de terminar una jornada endurera como dios manda, es decir, con una birra y una buena charrada comentando las 'cositas' de la mañana; pero ya sabeis como somos los Espirituales, siempre con la hora pegá al culo (ya dice el refrán que 'dios los cria y ellos se juntan, ja, ja). He llegado puntual a casa y eso me ayuda a negociar bonobicis.

Sobre lo acontecido..., pues he llegado cuando aún no eran las 7:15 y ya estaban en el muro de las lamentaciones Alberto y Gus. Sergi & Bona por una parte y Armand (que venía de currar) por otra también estaban ya descargando las furgonas en la calle de al lado, joder, que ansias todos.

Enseguida ha llegado Xiqui, al momento Santi y enseguida Jordi Karras.

La subida 'asfaltosa" como siempre, pastosa y asquerosa, pero en plan tranqui y con la charleta se hace muy llevadera y va bien para ir calentando, para sin darnos ni cuenta plantarnos en el sendero de la Font de Sta Eulalia. Karras abre el grupo y pone un buen ritmo, aunque debe ser algo que sólo lo percibo yo, por que por detrás oigo como los demás suben sin dejar de darle a la lengua.

Ya está, ya hemos llegado al puente de madera del Coll de la Ventosa y nos ponemos en la P4, así, en frio, sin tirarle a nada antes. Yo os juro que hoy venía convencido de tirarle, pensando que tras casi toda la semana con buen tiempo estaría sequita, sequita. Y una mierda, estaba babosa y asquerosa, por lo que he preferido esperar a ver las evoluciones ajenas. Y visto lo visto, latigazos varios y fiascos de algunos, he preferido dejarlo para cuando está seca.

Me ha resultado gracioso, que cuando estábamos delante me pregunta Sergi '¿por donde se sube?', ja, ja, pues 'bici al hombro y por ahi mismo' le he dicho.

Ha intentado por 3 veces la trazada por la S y las tres veces se esmochaba (esmochadas controladas, eh), al final ha hecho una intermedia que no es ni la recta, ni la S, pero que se la damos por buena. Decía que la putaP4 engañaba y que era más técnica de lo que parecía. Ah amigo ¿que os pensabais? pues espera a las otras, por que esta se supone que es la fácil.

Ojo, que para entonces, el cebrón del J.Bona ya le había tirado por lo recto con éxito total a la primera. Pero claro, con esa edad...

Flutox, no cal que os diga como la ha bajado, sin ruido. Pero claro, con esa 2.5 delante...

Armand también se ha quitado la espinita, por que la ha bajado como era habitual en el, fisno, fisno. Pero claro, sin haber dormido...

Xiqui es más humano (com deu mana, algú había de tenir el cap al seu lloc, 'amosnohemfotis' (que mal suena así), lo ha intentado un par o tres de veces pero no veía claro el momento de soltar freno y ha optado por abortarlo.

Karras, Gus, Santi y yo somos más humanos aún y nos hemos dedicado a aporar nuestro apoyo moral.

Continuamos por la pista y charla que te charla nos ponemos en Matamachos y Rompechulos. En rompechulos he fiascado por segunda semana consecutiva ¿me estaré haciendo viejo?. Continuamos por la pista como anécdota mencionaré que en el tobogán que hay al salir del puente de madera, nos hemos encontrado con mi buen amigo Miguelón (Miquelbicios), todo enlikrado el, que haciendose pasar por un biker de esos agrios al que le molestan los endureros se ha puesto a increparnos por bajar por ahí y estar molestando en medio de la pista. Encima yo, siguiendole la corriente le he devuelto los malos modos mandandole a la mierda. Santi (que ya le conocía pero no le había reconocido) y Sergi han flipado. De hecho Santi empezaba ya a argumentarle que no molestábamos y tal, ja, ja, hasta que Miguel se ha empezado a reir y Santi le ha reconocido. Saludetes y continuamos.

Subimos a Pajaros Original. No me canso de decir lo mucho que me gusta y lo agusto que me siento bajándola, hay que ver, eh.

La hemos bajado todos sin ningún tipo de contratiempo. Bueno, eso si no contamos que en un punto chungo del final me he encontrado a Sergi taponandome (se había equivocado por no conocerla y no llevar delante a una rueda amiga) y me ha hecho trazar por un sitio már raro, pero nada, salvado sin consecuencias.

Ea, pista para arriba y nos plantamos en la curva con la P6. Yo llegaba por delante en agradable tertulia con Sergi y cuando hemos llegado, sin que yo le dijese nada, ha visto la P6 y ha dicho 'cabrones, no será por ahí, no?', ja ja, como se lo ha olido.

No obstante y a pesar de la impresión que da al verla desde abajo, le hemos tirado la mayoría sin ningún problema. La verdad es que impresiona más de la cuenta, por que cuando le tiras no tiene na.

Tengo que decir que el cebrón del Karras me ha sacado delantera, ya que hasta ahora los dos le tirábamos por lo recto, por los escalonakos verdes, es decir, por donde los hombres de pelo en pecho (y espalda), ja, ja. Y el muy mal amigo va y le tira por el escalonako de la derecha, por donde le tiró el Muchos. A puesto una cara de susto..., a ver si se ve en alguna foto. Hoy me ha dado pereza subir la bici por segunda vez, pero el próximo dia le meto por el eskalonako ¿quesapensao?

Bona y Ktt sin problemas, como era de esperar. Resulta curioso/agradable ver la cantidad de gente que se acumula para vernos y escuchar los comentarios que hacen, ja, ja. Como cambian las perspectivas según quien vea las cosas.

Y ya nos íbamos hacia Raices cuando se les ocurre parar a 'mirar' la P6bis. Joder, esa si que voy a tardar una eternidad en tirarle (igual en la próxima vida). Se la han mirado, la han divagado... hasta que se han subido, la han seguido divagando... Alberto se ha dispuesto a tirarle, se han colocado varios mochileros, ha hecho varias aproximaciones y varios intentos, pero le ha faltado esa decisión que le caracteriza para afrontar el primer metro de culoatrás.

Alberto es un tio de lo más coherente y cuando ha 'visto que no lo veía' y que las pulsaciones se le disparaban ha preferido abortarlo y dejarlo para otro dia ante la decepción de los 12 o 15 espectadores que se habían congregado para verle bajar. No pasa na, les hemos devuelto el dinero de las entradas y yatá.

Pista parriba y Raices. Estaban seeeecas, seeeecas, la madre que las parió, creo que esas babas ya no se van a ir hasta abril o mayo. El miércoles las bajé a 0 pies, pero hoy me ha dado un latigazo de atrás en el último tramo y he hecho una remda (pero sin pararme, eh).

Y... ... ... Cha chaaaaann, ya tamos en la P7. Tantas divagaciones durante la semana, tanto video, tanto... ¿que? ¿le habrá tirado alguien? ¿se habrá esmochao alguien? ¿Se... ¿quereis saberlo? bueno, me voy a comer, mañana sigo...

a, ja, que no hombre, que es broma. La verdad es que la P7 es mucha P7 y es cierto que las fotos y los videos engañan mucho. Tanto que tal como la han visto el Sergi y el Bona, han dicho que no le tiran y que tampoco la van a intentar. Yo pensa a que al menos harían alguna aproximación de tanteo, pero no ha sido así. Y es que realmente tiene mucho peligro y fiascar no es una opción. En otros sitios, si te caes te levantas y punto, ahí no. Alberto y Armand tampoco lo han intentado. Gus, Xiqui, Karras y yo tampoco, pero es que nos ha pillado con la bici abajo, y por no subirla y eso...

Tramillo de pista y Vista Rica. Parada, reponer fuerzas, charla... y seguimos para bingo. Remontamos un tramillo de ctra y nos plantamos en la Secreta. Está cambiada, han quitado los saltos de arriba y han hecho unos peraltes de tierra a lo bestia. Al llegar al tramo final optamos por la versión derecha con el salto.

Que rabia da ver la facilidad con que lo hacen los demás y que uno no tenga huevos suficientes. Cierto es que hay muerte (hueco) entre la pasarela de despegue y la pasarela de recepción, pero es que viendo lo fácil que lo hacen, dices 'joder si no tiene na' pero bueno, por si acaso.

El Bona, el Sergi, Alberto y Gus hasta han repetido. Vengayahombre.

Seguimos para abajo y llegamos a la p5. Lo cierto es que esa si que no tiene na y ya ni nos molestamos en subir la bici para tirarle. Hoy sólo han subido Karras y el Bona.

Aquí se ha despedido de nosotros Xiquitín que lleva tiempo sin poder acabar una ruta entera (tendremos que hablar con Laura).

Pista de Can Borni para arriba y de nuevo en Vista Rica para iniciar la subida a Delikatesen. Esa, ya lo he dicho muchas veces, tampoco tiene na, pero es que la encuentro muy divertida y ratonera, me encanta.

Perrara, kakas por tos laos, pestucia y pisteando llegamos a la rampa de Pájaros de Madera. El tramo superior de roca estaba muy delicado con su humedad verdosa. Yo, que iba el penúltimo, y siendo yo quien soy para las piedras babosas me he armado de valor y lo he pasado sin problemas, pero en el siguiente tramo, me he tirado mucho a la izquierda buscando un suelo más terroso y con más grip y le he dado un puñetazo a un arbusto que me ha parado en seco. Antes de reanudar, he oido que se me aproximaba Sergi y me he esperado para dejarle pasar sin entorpecerle. El resto bien y sin problemas.

Bueno, abajo vemos a Santi y Alberto, con las cámaras apuntando a la bajada y les preguntamos ¿que haceis, si ya estamos todos? y dicen 'no, si falta Gus'. Hostia, Gus?, si iba por delante de mi... Halaaa, a que ha seguido recto arriba del todo. Efectivamente, se había pasado, pero ha desandado lo andado y enseguida ha llegao a donde los demás.

Bueno, pues ya va quedando menos. Bajamos Rompechulos (que maja es pabajo, eh), cruzamos la ctra y ya estamos en Marquesa Rkl. La bajamos sin problema, con su grip tan bueno (así tenían que ser todas las trialeras), llegamos a la Font del Gos, reagrupamos y seguimos para abajo.

En el cruce/bifurcación, Alberto, Armand, Sergi y J. Bona, tiran por la derecha dirección Cpo Fbol Xtrem. Santi, Karras, Gus y yo tiramos por la más bonita, la del flow, que es más larga y también tiene sus tropezones.

Una vez abajo y desde la banda opuesta del terreno de juego, cual liniel ojo avizor, tenemos una perspectiva y una visión privilegiada de las ejecuciones de 'los otros' en el primer tramo de la bajada xtrem.

Para el segundo tramo nos acercamos para verlo mejor. Ahí yo me sorprendo de la fluidez con que todos sacan ese tramo que hasta hace cuatro dias a todos los 'buenos' les suponía muchos problemas y muchos intentos.

Claro, algo tenía que ser. Resulta que han eliminado el escalónako con el surko que aportaba el 80% de la dificultad. No diré que ahora ya lo bajo hasta yo, ya se verá, pero os aseguro que no es lo mismo. Lo siento Sergi y Bona, pero la Cpo Ftbol Xtrem que habeis conocido no era, en absoluto, la que os queríaos mostrar.

Y con todo lo explicado hasta ahora nos hemos plantado en las 12 menos diez y a algunos ya se nos caduca el bonobici de hoy, por lo tanto y muy a nuestro pesar, hemos omitido el Trampolín de la Muelte y la tan deseada birra (en casa me he tomado dos).


En resumen, una mañana perfecta en todos los sentidos y con el placer de ofrecer lo nuestro a los visitantes de otros lares, en esta ocación a dos grandes SERGI KTT y JOAN BONA. Un placer y hasta la próxima.

En Flutox diu:

En primer lugar, gracias a los visitantes (Sergi, Joan y Santi) por venir y dejarse llevar. Han tenido la oportunidad de catar alguna cosilla interesante. Las P's son ya elemento habitual de nuestras salidas y característico de la Espiritualidad. La P4 o P-Xiqui (en honor a su descubridor) ha dejado las cosas claras desde el principio: las fotos y vídeos engañan. No es que sea extremadamente complicada y tampoco tiene una caída demasiado mala... pero tiene un puntillo que hay que pillar si quieres tirarle con solvencia. Lo putubona se la ha hecho en plan aperitivo, como quien se come una oliva y levanta la vista buscando el Bitter Kas. Sergi ha sufrido algo más con la trazada lenta. La bici no quería girar dónde él le decía. Pero bueno, al final ha hecho un invento y la ha sacado bien.

PAJ-ORGNL estaba en su punto. La hemos bajado todos pim-pam... Yo con Bona pisándome la Ignitor. Si freno me pasa por encima el C*brón. Aquí es donde he notado que con buena Minion ST de 2.50 bien se f*lla. No me ha molestado en las subidas y en cambio en las bajadas sí que la he notado (para bien).

En la P6 nos hemos recreado un rato y los dos visitantes santcelonios se han hecho la trazada oblicua con aquella parte que no suena. Aquí Armand se me está bloqueando un poco...

Y la P6 bis... ¡uf! ya lo ha dicho Vicente. La veo, la veo... pero la entrada no es limpia y no me da confianza para soltar. Después de varias aproximaciones desastrosas, hemos puesto una piedra plana justo antes de la entrada y eso ha mejorado la aproximación. Pero para entonces yo ya estaba con el corazón a 170 y la cabeza más p'allá que p'acá. Así que no me he visto con ánimo (ni habilidad/seguridad suficiente) para tirarle. Así como la P7 yo la descatalogaría directamente (por excesivo -y real- riesgo para tan poco disfrute), la P6 podría llegar a caer algún día de inspiración. Pero bueno, si encontramos alguna nueva P7 y alguna otra P8, P9, P10... pues podemos dejar la P6 bis para más adelante.

El salto de la Secreta no tiene ná. Pero tengo que andarme con ojo con la tendencia a tirar demasiado lento. He puesto la rueda trasera al borde del desastre.

Al lado de la P5 he abierto un P5bis muy cortito pero que tiene su intríngulis por lo sucio (de raíces) que está. Armand, otro día te lo miras con más calma. La cosa va de atinar todo recto por entre las raíces.

Paj-Mad muy babosa pero bien.

Y CPO.FUT-XTRM está muy cambiada y hoy no tenía ná de ná... pero nada, vamos... que una decepción. Terreno húmedo con mucho agarre (y más con Minion e Ignitor nuevas) y más fácil en la segunda mitad donde ya no hay escalón ni nada que ofrezca la más mínima dificultad. Pero bueno, siempre es divertido bajar por senderos tan verticales.

Y en TPL-MLT... todos bien. Menos Santi, que yo pensaba que no se tiraría y me ha sorprendido verle bajar tan decidido. La rueda delantera le ha hecho un extraño al principio del último tercio de la bajada y por un segundo he temido caída hacia adelante con clavícula a tomar por c*lo. Santi ha aguantado bien el manillar y al final no ha pasado nada. Un poco de risita tonta y para casa.

Gracias a todos por esta mañana.

Salu2

A veure qui te collons d'arribar fins aqui!!! XDDDD

dilluns, 14 de novembre del 2011

Rainning Day in the WoodWorld!!!!



Dia per enmarcar o dia per oblidar!?

Si que es veritat que les inclemencies ens van apretar desde bon mati, va començar a ploure desde les 7:45 fins les 12:30 sense parar ni una estona, la furgo d'en Chullas ens va donar el primer "disgust", en Carles que ens va deixar per una propera, no sense pasar a saludar-nos, fustes molles quasi impracticables... etc. etc.

Pero a l'altre costat estem nosaltres el grup de Bikers 7 FreeMAs (Jo inclos), en Chullas i en Llamas i els Young Guns de St. Celoni, amb en Bona, amb ganes de pasar-ho be i de fer tot el que s'ens posi per davant, i justament es el que vam fer, Endurejar amb totes les consecuencies que van ser força poques amb totes les caigudes que vam tenir a les zones de fusta i a diferents punts del trajecte, com sempre un dia "estupend", on algun FreeMa va destaparse en els salts, en Josep molt fluid en les trialejades, en Bona torpe com sempre, en Ruby cap grosset, en resum el de sempre, vaig trobar a faltar els il·lustres que faltaven, l'Abel en Xavi, l'Eli en Santi i en Carles que va estar apunt... pero hi ha mes dies que llangonices... I ens va sobrar molta aigua que ens va deslluir força el dia, pero es el que hi ha, nosaltres els endurerus ens adaptem a tot!! ;-)

En un altre ordre de coses pero super-relacionat avui era festa major a StSA i amb en Bona em anat a plantificar un altre troç de 100 metres de corriolet amb sorpresa!! XDDD

divendres, 14 d’octubre del 2011

LES MEVES SELENIKAS!!!

Suposo que per la persona que es tira tot l'any foten Rally i sobretot a la gent que nomes els agrada pedalar, per ells la Selenika sera una cursa rapida de "llarg" recorregut en la que s'esforsen quasi com cada Diumenge i prou...
Pero els que com jo som Dr.JECKYL (Mai millor dit) i Mr.HYDE, i que ens agrada l'Enduro hivernal fins hi tot amb pincellades de FreeRide, cada any arribem una miqueta justets a Navarcles, pero desde la meva primera edicio, ara ja en fa sis, en vaig quedar ven enamorat, i any rere any, vaig a buscar aquella sensacio de buidor dels 90 kilometres, aquella sensacio d'incertesa... de si acabare be, acabare com el rosari de l'Aurora (quasi cada any), tindre tirons, pajares?? perdre les claus?? Rebentare... etc. etc.
Cada any hi he anat acompanyat de gent pero exceptuant l'edicio del 2010, sempre he deixat ven clar als meus acompanyats, que la Selene la faig sol, que es la meva CURSA de btt de l'any, i en les meves posibilitats, cada any la preparo i la faig el millor que puc, sempre anant a disfrutar, pero en aquest cas d'apretar clavijas!!!

Aquesta ultima edicio, a sigut la de perdua de claus, sort que l'organitzacio, sempre excel·lent a la Selenika, me las va recollir i acostar a l'arribada, el recorregut com cada any molt ben marcat, aquest any ni una retencio, com a minim al tram que estava jo, els avituallament i dinar d'arribada, serveis, la gent "Selenika" de 11 sobre 10, i un obsequi conmemoratiu que per mi marca la Diferencia amb totes les pedalades que vaig, aquest any vaig tenir la sort de coneixer al president del club ciclista organitzador, que apart de trobar i donar-me les claus de la furgo, vaig xerrar una estoneta amb ell que es el qui marca el 100% del recorregut, i es d'aquells paios, que transmeten l'il·lusio que evoca en el projecte o digueu-l'hi com volgueu, a mi em tenen fitxat per uns anyets mes!!!

Ens veiem.


EDICIO 2011, vaig pujar amb en Carpy i Prou...

EDICIO 2010, Aquest any la vaig gaudir de Tranquis amb els Trencas, Amb Disciplina de vot!

EDICIO 2009, Aquest any i vaig anar amb en Pep i l'Esther!! es l'any que en Pep va arribar 5 minuts mes tard que jo amb cara de dir "Fotem-l'hi una altre volta?" i jo anava tan fos que veig que no em van fer ni foto!! XDDD

EDICIO 2008, i 20e. aniversari, l'any que vaig fer la millor Classificacio!!!

EDICIO 2007, Aquest any va ser un any enganyos, per el kilometratge semblava que seria una Selene light, i res mes lluny, 87 kilometres, amb molt desnivell, durilla!!!

EDICIO 2007, la meva primera edicio, i la foto que mes m'agradaria del mon de poder repetir... tots els socis de l'empresa pedalant junts... seria... millor dit SERA GENIAL!!!!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

LA DUATLO!!!! Queralps 2011

“He vist gent seure al terra en creuar la meta i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Sabent que en despertar-se podrien dir-se que sí, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no cambiarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hosteses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? “

Kilian Jornet (Córrer o morir)


Be doncs, si aquesta cita del gran Kilian es certa, haig de dir que aquest Diumenge desde no se quina muntanya, vall o fondalada, ell em va envejar… Ja se que la Duatlo de Nuria, no es precisament una Ultramarato de montanya, pero que voleu que us digui, per un paio de 39 tacos, que fins 5 mesos abans de la Duatlo no era capaç de correr 5 kilometres seguits, acabar i fer-ho amb 3:56:50, despres de que en Xavi, l’Amic que em va enredar a fer-la i el meu cosi Uri, que em coneixen i sense cap mala intencio, em diguessin que em treies les 4 hores del cap que per mi era massa rapid i que anes a disfrutar… a acabar… Doncs imagineu la satisfacció per haber superat aquest repte, per l’esforç de tota la jornada, dels records dels dies d’entrenament, tot plegat va fer que al acabar la Duatlo em vaig quedar emparanoiat durant 4 o 5 minuts, repasant mentalment com havien anat aquelles 4 hores, l’espectacularitat del paisatge, la duresa de la pujada apeu al Puigmal es increible, les vistes, estar a les 10 del mati 2000 metres mes amunt del que estabes 2 hores abans, nomes a base del teu esforç i il·lusio per arribar, la baixada a nuria, tot i la meva pota de “Fusta” jo a la meva manera la disfruto molt, el tram per tornar a fontalva, tot anava pasant per el meu cap, mentre una llagrimeta volia sortir del meu ull, per tot plegat, crec que val la pena “patir” i fer aquestes bajenades, es en aquests moments que et sents viu de veritat i tens la sensacio d’haber agafat la pastilla vermella i no la de ser un xaiet que s’en pren cada dia una de color blau!!! XDDD
En aquesta edicio la meva unica de moment com ha dades destacaria del recorregut, I havia un vent de 90 km/h. en la pujada de Fontalva a Dalt, el recorregut resumint es una pujada de 11 kilometres de bici amb uns 1000 de desnivell positiu de Queralps a Fontalba, 5 kilometres de pujada al puigmal amb 900 mes, baixada a Nuria -1000 i el “planer” tram de Nuria a Fontalba, on es recullen mes cadavers per metre cuadrat de tota la Duatlo amb uns 150 mes de desnivell, vam tenir un dia asolellat amb un pel fred de 2500 cap amunt per culpa del vent, la resta temperatura optima per correr, una organitzacio molt bona per tota la gent que hi ha, i per on esta feta, perfecte!!!

Resultat meu:
3:56:50 Posicio Final 193 de 650 Inscrits
Tram de Bici Pujada: 1:16:11 (Posicio 257)
Tram de SkyRunning: 2:22:43 (Posicio 166)
Tram de Bici Baixada: 0:17:56 (Posicio 98)

Ens veiem.


dimarts, 20 de setembre del 2011

Duatlo de Bellmunt!

tal com em pasava al principi amb la bici i ara ja quasi mai em passa, les Duatlons encara tenen molt marge per sorprendrem positivament i probablement algun dia negativament. Aquest Diumenge, a tocat la meva segona Duatlo, la de Bellmunt, el recorregut va del bonic municipi de Sant Pere de Torello, fins el monestir de Bellmunt, i es fa la gara-gara per la zona, comencem amb una pujada de bici molt dura pero tecnicament facil, de fet quasi asfaltada de 8 kilometres amb una arribada final d’emporlanat de uns 700 metres al 20% de pendent, amb public als dos costats d’un cami de uns 2 metres d’ample, que fan molt especial i bonica l’arribada a dalt a Bellmunt, encara que arribis dels ultims, aquí transicio i comencen 10 kilometres de Running, d’una dificultad extraordinaria, al igual que d’una bellesa espectacular, ens baixen a un “forat de bosc tancat”, transitan tota l’estona per “corriol” trencadissim, amb pujades i baixades de quasi grimpar, tambe amb alguns trams del recorregut carenejant que tot i no poder gaudir de les vistes, ja que hi havia una boira que no es veia a mes de 10 metres, ja erem espectaculars, nomes per les serres pedregoses per les que anavem transitan, recorregut per repetir l’any que ve segur…

Arribem despres de quasi dues hores una altre vegada a Bellmunt, ja nomes quedava una baixada tecnica i perillosa, sobretot per que estava tot moll de pluja de la nit anterior i jo molt cansat i per ultim un tros de planneig amb putadeta final en forma de rampeta de mig kilometre a l’arribar al poble.

Sensacio agredolça en el meu cas, vaig tenir alguna contingencia, que em va fer anar amb males sensacions tota l’estona, pero content perque vaig saber patir i vaig notar els dies d’entrenament que duc a sobre positivament, amb que simplement no anava be, pero anava tirant, sense acabar de defallir, total 128 de la general amb 204 finishers comparant amb la de Sant Feliu, força per darrera dels meus rival alla, pero relativament comtent, aquesta vegada en Miquel no va tenir cap problema i va acabar davant meu!!


La organització al llarg del recorregut, marcatge i avituallaments in-itinere perfectes, el paravent conmemoratiu amb la famosa formiga alada, molt maco, l’unic fallo que seria greu, si no fos que tot va ser tan ben parit que sels hi pot perdonar i repetire l’any que ve si m’hi veig en cor, es que al acabar no hi havia bocata!!! Si, si ho heu lleguit be, NO HI HAVIA BOCATA!!!! XDDD

Hi havia un avituallament força complert de fruits secs, platan, quicos, algun embotit, pero faltava clarament la butifarreta que vam tenir a St, Feliu.

Ens veiem.

1er Tram Btt: 45:19 (Posicio 117)
2on Tram Correr: 1:42:39 (Posicio 135)
3er Tram Btt: 30:28 (Posicio 99)

dimecres, 7 de setembre del 2011

Duatlo Sant Feliu Sasserra

Aquest Diumenge, despres una mica d’entrenament a correr de preparació per la Duatlo de Nuria em decideixo a anar a fer la meva primera Duatlo, Sant feliu Saserra.

La Duatlo estava composada de tres trams, el primer de correr, amb 6 kilometres, amb 200 de desnivell, en el que vaig tardar 35 min. I 41 segons, posicio 86e., vaig conservar probablement un pel massa la mecanica, pero… es el que hi ha, tram tecnic i divertit de collons!!!

El segon tram 22 kilometres de Btt amb 600 d'acumulat, amb molt de corriol, baixades força “tecniques” per ser de Rally, on molta gent baixava caminant, aquí em vaig notar una mica encarcarat de cames… cadascu es com es… vaig fer el 51e. amb 1:29:41, aquest temps hauria baixat considerablement, si no hagues trobat diverses encallades, sobretot baixant, de totes formes tram molt divertit i força mixte entre trams pedaladors i alguns de mes tecnics, pero 100% ciclable.

El tercer tram els ultims 2 kilometres de correr, es fan molt durs sobretot a la teva primera Duatlo, pero a l’hora pasan de seguida, aquí vaig fer 10:29 i el 33e, general, 2on de feminas (jajaja).

En las transicions molts nervis, com si fos el campionat olimpic, en el primer vaig deixar un nus a la sabata en el que vaig pensar durant el tram de Btt XDDD, i en el segon vaig estar una bona estona per desfer-lo, en total 2:20:14 i 59e. de la general de 116 classificats, tot i que en vam sortir 130!!
Una experiencia molt guapa, m’han agradat les duatlons o com a minim aquesta, no descarto apuntarme a alguna de tan en tan.

En aquesta, una organització fenomenal, amb un circuit que m’ha encantat, bons avituallaments, butifarretes i barra lliure al final… vaja, fenomenal un 10 a l’organitzacio.

Ens veiem.

Amb aquest percal em vaig trobar...
La traca!!
Sortida a fondo... colla de...
Zona de boxes.
L'arribada/Sortida, molt nostrada i rustica.
Podium de femines, per un error no m'hi van cridar...
Sort que tinc aquesta foto que acredita com arribem junts!!!

dijous, 21 de juliol del 2011

DIAS DE WOODLINE!!



Aquest video es representatiu d'alguns dels dies a la Woodline, concretament 3, la visita dels meus companys FreeMaresmes, una intersemanal y la visita del Gran Santi Calvet, que estava convidat a la Wood de fa la tira, pero el punyeteru es va esperar a tenirla tota acabada, de fet aquell dia es podria dir que va ser la primera inauguracio complerta de la Woodline.

Amb el Santi tambe vem estar fent la Secreta on s'el va veure pasar algun apuru als tobogans finals on la DirtBag no l'hi frenava, degut sobretot al desconeixament del terreny pero a la Woodline tot del pal mirar i tirar, sense dubtes, sense manies, en Santi com sabeu es un Endureru/Freerider complert, sense manies, sense prejuicis, arriba ha un lloc, mira el que hi ha i l'hi tira, un dia de puta mare amb birra final...
En cambi el dia dels FreeMas que dir, vaig tenir d'aguantar a l'Abel i al Ruby... Sort que tambe ve l'Eli!!

XDDD

Ens veiem.

PD (Mireu al video com baixa el palillo lo puto Abel)

dimecres, 25 de maig del 2011

S.I.R. 5.0

La SIR 5.0 oficial, la meva setena o mes...
Aquest Diumenge vaig estar a la kedada oficial espiritual de Sant Iscle, amb recorregut remodelat, jo crec que es la que ha tingut mes exit de public de totes les edicions, 60% del recorregut de baixada hipertecnica (per una Jeckyl XDDD), 40% de flow, amb l'incorporacio de força corriol de pujada, recorregut curtissim 16 kilometres, aparentment una mariconada, pero amb uns 800 de desnivell i un recorregut molt exigent!!! Com sempre que visito al Flutox ho he passat de putissima mare!!!


dimarts, 17 de maig del 2011

LA DIFERENT 2011 "Sardinilla" Edition.







Un altre any mes....

Aquest finde he disfrutat de la meva cinquena Diferent, la segona que m’hi quedo a dormir desde Disabte, aquest any per causes majors vam tenir que suspendre la Crono del Disabte ja que va caure la del pulpo, i a les 7 de la tarda ja estavem 70 animals a la carpa de dormir, que apart tambe era on sopariem... Per fer estona, en vam juntar amb en Chullas i l’Armand, i vem fer unes previes a Texas Hold’em fins l’hora de sopar, pero amb un handicap, teniem una punyetera aixeta de cervesa fresca a 3 metres d’on estavem, aixo a mi em va fer arribar al sopar una mica “costipat”, de sopar dieta equilibrada de fusta d’embotits de primer i graellada de carn de segon, a tot aixo, amb un projector teniem una pantalla de 4x4 mts. Aprox. On anavem posant cadascu els videos del Disabte (Al mati i fins les 5 es van fer remontes), videos d’altres anys, d’altres mogudes i fins i tot de pros, acabem el sopar i els tres mosqueters, seguim la timba, pero aqui jo incorporo la botella de ron cacique, mentre de fons estan els valencians cada vegada mes desfasats amb la musica, la birra i.... Al cap de dues hores d’acabar el sopar ens n’adonem de que estem sols al mig del pabello, havien recollit totes les taules excepte la nostra, i el llum estava obert per nosaltres, amb tota la gent de fora dormint al darrera, l’ampolla de ron mig buida i jo nomes tenia ja ganes de riure... en Chullas ens va sisar tota la pasta a l’Armand i a mi, es un PROPOKER TOUR, al veure aquella gorra hauria d'haber...

Dia de la Pedalada:
Em desperto encara mig tocat, i arribo a la sortida que faltaven 15 minuts, faig la paperasa dels FreeMas, que ja estaven alla, i aqui tinc l’unic ensurt del finde, son 2/4 i 5 i els Trencas no han arribat, aixo em va preocupar un pel, ells sempre estan a aquests aconteixements molt abans, doncs be els molt.... no es van esperar ni a saludarme, i vam sortir abans d’hora, no els vaig veure en tot el dia, pero a les 8,36 ja vam parlar per telf. I sabia que tenien presa, a tot aixo, comença la pedalada d’enduro, que va estar de puta mare, jo vaig anar amb els Freemas el 90% de l’estona, i en la seva linea... l’Abel i en Ruby amb els seus mega salts, que ara s’els hi ha ajuntat en Xavi, els nous fitxatges en una bona linea, en Josep amb la seva finura avitual, mencio especial a l’Eli que a diferencia d’altres XDDD va fer totes les pujades a sobre la bici pedalant, i tots els salts i trancos que es va anar trobant! En Carrasco i l’Spici molt finets tambe, aixo si l’hi vem acabar la paciencia i el bonobici i ens va tenir d’acabar abandonant, en nueves fortissim, l’Armand, hay l’Armand... XDDD i la “Sardinilla” tambe es va portar molt be ;-) L’ultim tram la trialera de la Iaia d’en Marc, els vaig abandonar una estona al final per veure si enganxava els Trencas a la Buti, pero va ser tard... Fins alla les 11 em vaig trobar força tocat, per el meu mal cap, pero ho vaig pasar de coña tot el dia, com sempre que em junto amb tota la xusma...

Com sempre dic, iniciatives com aquesta i algunes d’altres, han fet que el “mundillu” de l’Enduro sigui el que es, i nomes per aixo, ja aniria a la Diferent sempre que pogues, pero es que apart cada any treballan de valent per posar alguna novetat, cambiar una bona part de circuit, perque estiguem com a casa... un 10 per en Manolo i companyia.

Ens veiem l’any vinent a la 6ª Diferent!!!!


(crònica de l'Eli)

El despertador va sonar a les 6:15am, però no tenia son, estava nerviosa pel que m'esperava, a mes primer dia que em posava el mallot dels freema i no podia defreudar-los encara estic aprova. Ja m'havia conciensiat que seria dur i estava molt motivada.
Ens vam trovar amb alguns Freemaresme a la benzinera de la sortida de Barcelona, en Sergi i l'Armand ja estaven a Sallent; hi van anar el dia abans, per escalfar motors, o jugar al poquer, ja,ja,ja, crec que l'endemà ho van pagar.
Quan vam arribar, va ser impressionant la gentada que hi havia, crec que 250 inscrits, i només erem 2 noies.
La gent de La Diferent ho tenien molt ben muntat, sucs, croisants, per començar amb força. I la necessitariem. A les 9:00am donaven la sortida, recorregut curtet pel poble i comencem a pujar. La primera pujada per camí ample es feia fàcil, anar tirant. En Rubi i alguns Freemas se'ns havien escapat aixi que vaig haver de possar ordre (je,je,je) i marcar un "Bon ritme" per atrapar-los i a veure si aixi en Sergi suava l'alchol saturat en sang ;-) A partir d'aqui ja aniriem tots junts.
La primera baixada més o menys inclnada pero sobre tot enfangada, així que els frenos de poc servien, de seguida van venir els salts de fusta, uoooooo!!! super accesibles i a més amb els mestres que tinc cap problema!! clar que per el seu nivell s'els hi deurien quedar curts. Mes endavant una baixadeta curteta i mes salts, que ja eren més tècnics. Aqui van poder demostrar qui eren els Freemaresme i deixar a tothom amb la boca oberta. Tot seguit una trampa que es veu clarament al video d'en Sergi, !no vaig ser la unica que em vaig quedar atrapada!.
El primer avituallament! Ei on estava la coca de la Kiti? i en Tró i la Kira? . Vem refer forces perque ara vindria la pujada de debó. Un trocet de carretera i després pista. En Sergi em diu "veus la masia d'alla?, doncs hem de pujar fins alla i després ja està".
L'hi dic a l'Abel, a veure si ens baixem de la bici "és fàcil de convèncer aquest noi" ja,ja,ja, pero jo em motivo i penso..... vaig a intentar pujar-ho tot, no és que m'agradi l'esforç, només ho feia per fastidiar a l'Abel (que cabrona oi?). Al arribar a dalt estava destrossada. Ens fem una foto estupenda de grup, i a que no sabeu? SEGUIM PUJANT! Sergi m'has enganyat!!! que no nos engañen, que nos digan la verdad!!!. En Josep em va ajudar a seguir tirant gracies!! i un altre avituallament! MOLT BE l'organització.
La ultima baixada bé sense masses dificultats (bueno una rampa a la cama del Josep i una punxada del Rubi), sobre tot per aquests cracs que m'acompanyen.
Al final la Butifarra, i una cocacola ben fresqueta. Despres de l'esforç i el patiment, la recompensa és veure assolit el repte, això no te preu!
El millor sens dubte la companyia, i el bon rotllo que hi ha!!espero poder fer moltes més sortides amb vosaltres.
Per cert Bona no em vas poder veure pero cada vegada poso menys peus a terra. Recuperat aviat!!

Aquesta Cronica esta treta del Blog FreeMaresme, es de l'Eli la nova FreeMa!!!

dilluns, 2 de maig del 2011

PREVIA DIFERENT 2011


Aquest Diumenge dia de la Mare, vaig tenir la sort d'assistir a una reunio endurera de primera, la previa de la Diferent 2001, que podria dir estavem la purria endurera de mitja Catalunya a Sallent, i vam poder catar de primera ma part del circuit 2011, per mi millor que el de l'any anterior XDDD que es la tonica que te cada any, atencio especial a l'esquerdabosc, la nova linea de "salts/Flow", els Salts d'en Santi, apart de la zona de Fustes de cada any!!
Aquest Diumenge 15 ens ho pasarem molt be tots els endurerus!!!
En quan al dia de la Previa, com sempre donar les gracies al Manolo al Didac i a tots els que ajuden a fer aquesta espectacular Endurada, per no parlar de l'esmorçar XDDD

Ens veiem.

http://www.ladiferent.com/



dimarts, 26 d’abril del 2011

Semana Santa!! 2011.

Be, en la linea d'ultimament, nomes cronifico quan hi ha quelcom que a mi em sembla interesant, pero el que si que faig es penjar tot el multimedia que tenim!!! XDDD

Aquest finde va començar malament, en Bona va tenir un mal pas com quasi tots ja sabeu, i va caure hi es va trencar la clavicula, coses que pasen... si potser si... pero es fotut, ara ves a saber els dies que haura d'estar sense poder currar, ni anar amb bici, ni... Aixo va ser el dijous, anavem a fer un reconeixemen del circuit classic, ja que Divendres reviem la visita de una colla de bons bikers, en Flutox, carrasco, Cachohuevo, alex_Naez y la incorporacio d'ultima hora d'en XaviFree!!! Si, si... a mi tambe em va extranyar no veure l'Armand!!! XDDD
La ruta de Divendres va transcorre perfecte, com sempre que em junto amb aquest personal, aqui adjunto fotos!!

Alex a la Pedra de la "Secreta"
Jordi Carrasco al mateix lloc
CachoHuevo a les pedres despres de la pedra XDDD
Flutox al Salt Gran...
Xavi al mateix Salt... Amb la meva roda del darrera!!

Cacho presa frontal!!
Aqui es veu clarament que no havia cagat!! XDDD
Alex, al salt Gran.
Jordi Carrasco, en el "seu" salt!!! ;-)
Jo en el del cami!!
Flutox Baixant del Camell!!!
.
I ara la SIR 4,5
.
Diumenge, hi havia una SIR VIP!! Pero jo no pensava que ho seria tant, l'Alberto i Jo, sols vam recorrer el Classic recorregut de la SIR, amb un 30% de tram inedit, probant algunes pedres... un recorregut molt diferent a la Woodline, pero espectacular!!! i aqui les poques fotos que tinc!!!

La pedra, aqui l'Alberto mensenyava com fer-la
Zoneta de pedres que fara les delicies...
Jo a la pedra...
L'Alberto posant a prova la seva ma una altre vegada!!!

dilluns, 18 d’abril del 2011

The Woodline Chronicles Day 4rt.

Faig aquesta entrada sense cronica ni res per penjar el video que a currat l'Armand per tenir el record d'una altre bona Endurada per casa, amb bona companyia i bon rollo i bla.. bla.. bla..!!! Com sempre vaja!!! XDDD
Assistents:
Armand, Cachohuevo, Sergio9999, Guillem, Bona, i jo.


dilluns, 28 de març del 2011

Diumenge d’ENDURO!!!




No m’he equivocat, les majuscules de la paraula Enduro, en el titol hi son expresament, hi ha molt poques baixades, trams, zones o digali com vulguis que puguin sorprendre a un Biker rodamonts com jo, He estat a Navas, a Mataro, al cingles, Nuria, Bateries, el Bages, rocacorva, Girona, convivencias de collserola, corredor, montseny, Gr-5, La Molina, Gran Valira, Vallnord!! Etc. etc. , hi per tot arreu he disfrutat com una canalla, que dir de tots els llocs, o zones del mon mundial, pero hi ha una cosa, que pocs llocs ofereixen, ja que en gran part s’asemblen a un lloc o a un altre, aquesta particularitat per mi molt preuada, es la singularitat, el fet de que sentis que estas fent una cosa o millor dit una zona diferent de tot el que coneixies, i aixo es el que ofereix “La Riera”, si be es veritat que aquest Diumenge l’hem patida potser massa extremada, es una “Trialera” que baixa per el curs d’un riu, que creuem 20 vegades, amb pasos tecnics per la mollena i la quantitat de pedres i arrels, al mes pur estil del classic Enduro de motos, pero adecuat a la perfeccio per el pas de les Bicis!!!

La duresa d’aquest Diumenge a radicat, apart d’aguantar al Manolo, i les seves revolcades en el fang, en que les ultimes plujes s’han emportat, tot el que seria la part de “l’adecuacio a la perfeccio per el pas de bicis” i ens anavem troban que cada vegada que teniem que creuar el riu, no sabien si hi havia els 5 o 10 centimetres de fondaria avituals o els 70 que ens vem trobar en algun pas!! Pero aixo va fer la ruta encara mes radical i emocionant, aixo si per el gust de la majoria de nosaltres, un pelet massa freda!!! Per la resta, pujada fins l’entrada de la cabreta, que estava jugetona i fins a St. Pere per el recorregut ja classic!! Amb final de festa als Guius, la companyia inmillorable, la flor i nata de Sallent, en Ramon i el Manolo, els trencas, Jaume, Jordi G., Jose i en Pitu, i la purria de St. Celoni, en Bona i Jo!! ;-)

Ens veiem.


En Pitu acaronant les Protecs!! Com se les mira...
En Ramon, quan encara feia bona cara XDDD
Si la cara es el espejo de l'alma, estic vell pero content i en Bona es tontu!! ;-)
Una de les 20 travesades!
En Pitu!!
Una altre Vegada en Pitu.
En Jordi fent el que faci falta per curar la torticolis!!
Un pont d'un arbre caigut, on hi havia el corriol!!
Els senglars, ja se sap, veuen una bassa i s'hi revolquen!!
En Bona tota l'estona caminant!!! ;-)
Jo amb Problemes XDDD
Ramon!!
El 600 amb condicions extremas, em va anar perfecte!!
En Bona fent de les seves.
En Jose.
Comentaris al final de la riera, Bona, Carpy, Jose i Sergiktt.
.