dimarts, 30 d’octubre del 2012

Portell de l'Infern 2012

 Be Aquest any hem tornat a fer el Portell amb la Sallent People!!! Ens ha faltat en Gerard XXL per un costat i en Joan Carles per el nostre, i s'ens hi han afegit el Badalona Team!! Aquesta es la cronica que ha penjat el Gran Manolo GPS en el seu Facebook!!!! En su cronica hay una corrección a hacer que el aun no sabe, el dice que el año que viene volveremos, pero con el Carpy hemos decidido que la salida es tan guapa, que la hemos hecho olimpica y eso quiere decir que se hara cada 4 años!!!  jajaja!!! Y no son los FreeMaresmes, son el BadalonaTeam (El unico "FreeMa" es el Xavi)



A 27 de octubre del año 2012 despues de cristo, aun no son las cinco de la mañana y ya llegan los primeros wassapts, en sant pere ya se han levantado dios,asi que arriba a cargar la bolsa y arranca un largo dia,recojo al Marc su five y a buscar a Ramon, ya son las 6am arrancamos con rumbo al panto de Ulldecona 258km por delante de asfalto, el Marc no tarda mucho en hacerse el muerto y ya da las primeras cabezaditas, Ramon me da conversacion para que yo no haga lo mismo ja ja ja, asi que entre alguna foto indiscreta y algunas risas, nos presentamos en el punto de encuentro a la hora señalada 8.30 am, solo faltan llegar los freemaresmes los cuales habiamos adelantado un poco antes de dejar la autopista, ya llegan descargamos nos preparamos y el Carpy como buen betetero nos recuerda que ya es la hora de dar pedales y seguir cumpliendo con los tiempos, asi que nada 9 en punto y a dar pedales, nos quedan algo mas de 2 horas de subida tirando a 3 para que engañarnos, bien pues a subir a subir y seguir subiendo,llegamos a la mitad de la subida el mirador de la piedra foredada nos reagrupamos una fotico de grupeta y a seguir subiendo, despues de las primeras 2 horas y cuarto subiendo estamos en el Mas de la Vallcanera, donde decidimos comer el bocata y estar refugiados un poco del aire, mientras desayunamos nos atrapa la tribu de castellon CARAJILLOS MTB, estos han salido un poco antes y han pasado por la Fageda, nos saludamos cambiamos algo de info y a seguir para encarar la parte final de la subida a la carena dels Ports, al fin hemos coronado, pero no acabado la subida aun nos queda el primer tramo de sendero que pica hacia arriba, para despues bajar hasta el refugi de Font Ferrera, de aqui queda la parte mas endurera la patear el sendero ja ja ja, una larga subida a traves de rocas,raices y mas elementos de la naturaleza, una vez aqui el Sergi me recuerda que Fredes queda abajo, pues no Sergi Fredes que arriba asi que despues de todo nos quedara un ligero remonte este ciclable XDs, ante de esto viene otro espectacular tramo de bajada, por una zona de piedras espectacular largo y divertido, con algun que otro revolcon, ahora si que solo nos queda el ultimo repecho para llegar a Fredes, aqui como lo prometido es deuda nos paramos a comer y a tomar agun refrigerio mas que nada por los azucares, ya que calor no nos ha echo hasta ahora, una vez bien repuestos, nos falta llegar al portell,tramo de asfalto en subida, un pequeño repecho de hormigon y una subida de tierra, lo que suponen unos 30-40 minutos,pero por la gracia de la naturaleza los dioses se han aliado para que ahora el aire nos sea favorable, lo cual nos lleva en 15 minutos a la parte final del viaje, el Descenso del Portell de L'infern, nuestros ultimos 8km, pero que 8km algo que ni con fotos ni videos se puede explicar,una bajada increible, cono todo tipo de tramos, losas con piedras, piedras con piedras, algun tramo de tierra e incluso con flou XDs,raices, mas piedras y un maravilloso paisaje dels Ports, barrancos donde no ves el fondo, paredes de piedras que parecen tocar el cielo y en el horizonte el mar de fondo hay que verlo para poder imaginarlo.
Despues de mas de 1 hora bajando, las vistas del pantano nuevamente nos hacen saber que esta salida,aventura o anormalidad segun se mire llega a su fin, solo nos queda bajar el ultimo tramo de sendero, el que directamente nos deja en el Mas del Xorrito lugar de salida y final, han sido 3 horas de coche, 7 horas de ruta hasta ahora sin incidentes graves, aparte de varios reventones de ruedas y al gun revolcon sin mas, ahora nos quedan otras 3 de coche de vuelta.


 
 
La compañia no hace falta decirlo excepcional los Trencacames,Freemaresmes y la del Katete y la nuestra los Diferent ja ja ja.... para mi era ya mi decimo primera visita als Ports y sin contar la primera esta ha sido la que mejor lo he pasado con diferencia, (sera que hacerlo encima de la bici es lo suyo ja ja), ayer dije que para mi era la ultima, pero hoy ya creo que espero pasemos al 2013 a ver si alguien dice de volver...eso si podemos quedar un poquito mas tarde


Link fotos:
PORTELL SERGIKTT 
PORTELL MANOLO GPS 
PORTELL XAVI 


Portell de l'Infern from Kram! on Vimeo.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

PUIGMAL 14-O




Com va dir en Felip II despres de quedar-se sense l’Armada invencible “Yo envié a mis naves a luchar contra los hombres, no contra las tempestades”

Aquest Diumenge vam anar al Puigmal, tot estava acuradament planificat desde un dia del mes de Juliol, que l’hi vaig comentar a l’Armand que m’agradaria anar-hi i l'hi vaig dir si podia planificar la ruta per fer-la juntets, amb els dies sens van acoblar bastants indesitjables i vam tenir que aplaçar la data fins al 14 d’Octubre, però això ens va donar a tots força temps per entrenar el fons… a alguns fins i tot per caure en un error, el d’anar una mica sobradets!!

Arribant el dia, tots vam començar amb els preparatius, quan jo veia el que alguns posaven a la motxilla m’hen feia creus, però es que l’Armand fins i tot va dir de posar hasta llums!! “Per l’amor de deu, que son 30 quilometres i sortim a les 7:30 del mati, tanta tonteria”… no ho vaig dir, però ho vaig pensar, “amb el fondo que jo tinc, que vinc de la Selénica sense problemes….”

Arriba el dia “D” també anomenat la cura d’humilitat, dono gràcies a que com a mínim vaig fer cas a l’Armand amb el tema d’agafar força roba “porsiaka”, comencem no massa puntuals, perquè algun Espiritual arriba un pelet tard i despres tenim tres avaries seguides, això ja ens pot haver retardat quasi 35 o 40 minuts abans del quilometre 3, però a partir d’aquí anem pujant per pistes força de bon pujar, fins arribar al prat que dona a la creu de maians, costa un pelet la pujada, però es fa tot correcte amb facilitat, tot el grup esta perfectament i de bon humor, això serà “pan comido”, encara recordo comentar-l’hi a l’Armand i al Gus… a les 4 estarem als cotxes tranquil·lament!!! Esmorzem fem fotos, algun jijiriji i algun jajaraja i emprenem la marxa, unes pujades durissimes al principi, que pateja fins i tot l’Armand i despres una pista que puja amb una inclinació “moderada” on ja es comença a veure gent caminant, gent pedalant, però aquí el vent ja ens esta començant a avisar i l’humor del grup va canviant gradualment, jo per la meva part estic físicament molt be, però aquell vent m’està començant a treure de la meva zona de confort!! XDDD
No se en quin moment exactament passem el famós corriol del “pas dels lladres” de tota la narració, però si que recordo on comença la meva cura… quan comencem a veure els remontadors, hi ha una pujada molt inclinada abans d’arribar-hi on el vent el toca de cara, en aquesta pujada que la intento en bici, es on va començar el meu moment de mes debilitat, de seguida que provo de fer un gran esforç pedalant a aquelles alçades, m’hen adono que em falta aire… que no tinc forces, no es que estigui cansat, simplement que no puc escurar be el que tinc, en aquest moment, reconec que no soc massa capaç de mantenir la calma i en l’únic que penso es que vull arribar a Núria!!! I encara estem a 2600 aprox. A tot això i part del principal problema, estic tiritant de fred, el vent es de 70 o 80 quilometres per hora, i no ens perdona ni un moment, porto roba a la bossa, però veig que pujant al meu ritme em sobrarà, fem la ultima paradeta pre-pateig i aquí decideixo no abrigar-me i menjar i al arribar a dalt… ja veurem.

Quan comença el pateig em poso a patejar sense preses, però sobretot sense pauses, cada vegada que intento parar començo a tiritar ara s'hi a afegit la boira i en aquestes que l’hi dic a l’Armand, jo ha dalt no pararé, baixaré a l’altre costat, que de seguida no fa vent (Aixi va ser el dia de la Duatlo del 2011) i dit i fet arribo a dalt, dues o tres fotos i baixo, la intenció era parar a sota mateix del pic, però despres de 5 minuts de rellotge, i de no parar de tiritar, vaig agafar i vaig començar a baixar, fins que vaig trobar una zona amb temperatura i vent suportable… on vam esperar els mateixos 40 minuts que l’Armand a dalt a que arribes el grup, ja baixant amb el cotxe vaig meditar i vaig adonarmen que no vaig actuar be, m’hauria d’haver abrigat molt mes que roba en tenia i deixar-me de tonteries, conservar la calma, com en Xavi, l’Armand, i intentar ajudar als que estaven fluixos, que físicament estava molt be, però realment la situació i el moment em van superar i us vaig abandonar com no hauria d’haver fet!!! :-(

A partir d’aquí fins a Núria el pobre Vicente, totalment fora de la seva zona de confort, es va arrossegar com va poder, fins arribar a Núria on va abandonar via cremallera, la baixada fins a Queralbs, es molt maca de fer i molt perillosa, aquí, semblava que habiem canviat d’estació, tornava a ser estiu, tots feliços i baixant cadascú al seu ritmillo, aquí si que vaig anar tirant mes que res, perquè no volia molestar massa als caminaires i fins a Queralbs amb no masses incidències!!

En el one on one, destacaria coses que em van agradar de tots…
Armand, sense comentaris, ja esta tot dit!!
Xavi, es un exemple a la montanya, vaig veure com no l’hi tirava a un tranco, l’increpo... i em va dir, aquí i avui no s’ha d’arriscar ni un pel, quan et diu això un tiu amb mes bici, mes tècnica i que el veus psicològicament mes fort, em va fer entendre del tiron, dos coses, que tenia raó i que a la montanya vull sempre en Xavi al costat.
Gus, Dos paraules Incre-ible!!! No se a quin lloc de la baixada i te un aseo, però va arribar a Queralbs dutxat i descansat, administra les forces molt be.
Carrasco, va estar molt be abans i despres del “Jari” si be, no es el mes òptim que et vingui allà dalt, això no es pot triar, on si que es pot posar de la teva part es en superar-ho es quan et comença a fer una mica menys de mal… increïble que arribessis a baix amb el caretu de les afotos!!!
Flutox, soberbi, va baixar be, va pujar molt dignament, si no fos per l’Armand diríem que quasi no va caminar i es va esmoxar davant la camera, que mes es pot demanar!!
Razz, en la seva linea, segons la seva crònica anava putejat, però no se l’hi va pas notar res durant el dia, i apart te una tècnica eructant fascinant!! ;-)
Bona, mentre no s’hem faci mal… la cosa anirà be, el problema es el dia que s’hem esmochi be allà dalt, en resum seria igual que en Xavi, però just al revés!!!
Els amics, no els coneixia prèviament i quasi no vaig veure el que van fer, però si van pujar i baixar d’allà, xapo per no parlar de l’amic d’en Razz que anava amb un 32 com a plat únic!!
i en Vicente, que dir d’en Vicente, probablement el que venia mes il·lusionat, i l’únic que va tenir que deixar la baixada a la meitat, jo estic convençut que arribem a trobar un bon dia arribem (ell inclos) sobradissims a Núria, però vam trobar un dia totalment OutOfComfortZone i això encara que ell dirà que no, també s’ha d’entrenar!!  XDDD

Quan estava poc abans d’arribar a dalt,. Hagués jurat que mai mes, m’hi veurien, però encara no havia arribat a casa, i ja havia fet la reflexió necessària, “no dius que t’agrada estar fora de la zona…” doncs esta clar que l’any que ve, allà estaré, fent la pujada i baixada al puigmal, fins que m’acabi semblant ComfortZone  XDDD… això si com diu en Xavi, en una altre època. 

Perquè el que esta clar, es que no pots anar tu perquè vols a la montanya i donar-l’hi la culpa de que sigui montanya!!

Mencio especial al Sergio999 i al OsKar, Nanu llastima que no vas poder vindre i Sort que no vas vindre!!!  tambe m'endescuidava al Chiquitin i al Santi SGC espirituals ells i que han dubtat de venir fins l'ultim moment!

Ens veiem    ;-) 

dilluns, 1 d’octubre del 2012

SELENIKA 2012



A la Setena no va la vencuda!!!


 


Una altre Selenika al Sac, aquest any no vaig trobar la motivació per entrena-la fins a principis d’Agost, amb el que aixo suposa, entrenar amb la calor de l’Agost partint de “0” i arribar al 30 de Setembre d’aquella manera, però el que si que tenia clar des de el principi es que la SELENIKA no es deixa pasar. Son d’aquelles iniciatives dintre del meu esport, la btt, que estan ben fetes, que hi evoquen molt d’esforç per el nostre esport, que en aquest cas els hi ha sortit be, i s’ha consolidat com una iniciativa d’èxit, però que no per això i deixaré d’anar mentre jo pugui i continuïn fent-la tan i tan be...

Despres d’estar tot el Disabte aguantant les injuries de coneguts, que si agafa la canoa, que si traje de buzo, la Kitty “Diuen a Tv3 que plourà”... bla, bla, bla.  Decideixo trucar al meu home del temps al Bages en Manolo GPS, i quan l’hi dic “Manolo com esta tot, que a Tv3 diuen...” el tiu em talla d’arrel i em diu “ktt, tu també mires aquestes mariconades, com vols que estigui tot... MULLAT, si ha plogut tot el dia”, en resum el tiu em deixa clar que només per fer aquesta trucada, ja soc una mica gay, però despres de comentar una estona temés quotidians de la vida em despedeixo d'en Manolo i empaqueto tota la roba de la Selene, des de màniga curta 100% Agost fins a una chupa pota gris de tardor fesqueta a veure que sera...

A les 6:00 soc davant de can Bona, carreguem i carretera i manta, parem a un medas a agafar un bocata i una cocacola que ens partim, es el meu ritual de cada any, menjar 2 hores abans, però no massa, si no la digestió em molestaria una estona al principi de la pedalada, i cap a Navarcles, agafem dorsals, saludem a coneguts i en Bona a mes d’un que no coneixem  XDDD i anem cap el cotxe a equipar-nos, fa una mica de fresqueta, pero pinta que no plourà, en Bona surt d’estiu, amb mangitos, jo igual pero amb paravent i cap a la linea de sortida...
Tiran la traca, estem molt enrera, potser tenim només 200 de 1300 i pico persones al darrera, jo l’hi dic que no val la pena apretar, ja que tan enrera, ens castigarem molt, i no arribarem a la zona on la gent no molesta a les baixades, amb lo que jo decideixo sortir a ritmillo, ja que les sensacions que vinc tinguen els últims dies no han estat “massa òptimes”, en Bona sembla que esta mes fort, però em vigila de reüll i sempre el veig entre 25 i 100 metres mes adelantat, el terreny no esta fastigós de cara a perjudicar massa la mecanica però si que te alguns quilometrés que es molt tou i llastra de la ostia, alguns bassals XXL fan que estiguem parats o semiparats molts minuts... i Així a tranques i barranques anem fent, cap allà al quilòmetre 35 i uns 1450 d’acumulat positiu en una pujada del 15% de desnivell quasi sense voler atrapo en Bona i l’hi dic “Bona si estàs molt fort tira, no pateixis per mi que jo estic molt acostumat a la Selenika i estic fent la meva cursa” i el tiu em contesta “No, no, si acabo de notar un principi de rampa a la cama dreta!”, buff!!! Al 40 ja era a les dues cames i a partir d’aquí quan la pujada s’inclinava un 8% o mes, en Bona baixava de la Bici i patejava, patint el que no te nom, i amb els mateixos morros d’emprenyat que fem tots quan estem acabats i la gent ens dona ànims!!! I d'aqui fins el kilometre 94 amb 2456 d'acumulat, viacruzis particular d'en Bona!!!
Per la meva part al acabar em vaig quedar paradissim del temps que vam fer 7:44 reals 7:52 segons la organització (I havia una cua de 7 minuts per passar per el Xip) contant com anava en Bona desde el 45 y que on podríem guanyar temps nosaltres a les baixades de corriol, s’havia de baixar darrera un tio a peu...
Es molt digne amb en Bona apretan i no enrampat com una mala cosa ho hauriem fet molt millor, pero estan tan malament i tants quilometres, acabar amb "tan poc" de perdut, vol dir que en Bona es un animal de bellota!! Que caminava a tot lo que donava i vam salvar una Selenika amb força dignitat!!!


Despres, obsequi! Aquest any dels mes fluixets, un bon avituallament o sigui dinar, amanida d’arròs i de segon mongetes amb tonyina estofada, patatones, vi gasosa, salutacions amb els amics de St. Celoni i aquí en Bona ja estava menys emprenyat... ja tenia cara de Finisher, i segur que d’aqui 4 dies quan recordi com va patir i que va ser capaç d’acabar, estarà supercontent!! Una mica picat perque un avi de 40 i pico com ell em diu, l’hi va sucar l’orelleta facilment, que potser haura de venir l’any que ve a fer rebanxa!!!  Pero jo em quedo amb que vaig veure abandonar a força gent que al costat d’en Bona feien pinta de sortir de missa de la bona cara que feien i tot arregladets i ell va acabar!!  XDDD

L’any que be, la vuitena!!!!  ;-)


Sergiktt


LINK  CRONICA C.C. Sant Celoni