divendres, 14 d’octubre del 2011

LES MEVES SELENIKAS!!!

Suposo que per la persona que es tira tot l'any foten Rally i sobretot a la gent que nomes els agrada pedalar, per ells la Selenika sera una cursa rapida de "llarg" recorregut en la que s'esforsen quasi com cada Diumenge i prou...
Pero els que com jo som Dr.JECKYL (Mai millor dit) i Mr.HYDE, i que ens agrada l'Enduro hivernal fins hi tot amb pincellades de FreeRide, cada any arribem una miqueta justets a Navarcles, pero desde la meva primera edicio, ara ja en fa sis, en vaig quedar ven enamorat, i any rere any, vaig a buscar aquella sensacio de buidor dels 90 kilometres, aquella sensacio d'incertesa... de si acabare be, acabare com el rosari de l'Aurora (quasi cada any), tindre tirons, pajares?? perdre les claus?? Rebentare... etc. etc.
Cada any hi he anat acompanyat de gent pero exceptuant l'edicio del 2010, sempre he deixat ven clar als meus acompanyats, que la Selene la faig sol, que es la meva CURSA de btt de l'any, i en les meves posibilitats, cada any la preparo i la faig el millor que puc, sempre anant a disfrutar, pero en aquest cas d'apretar clavijas!!!

Aquesta ultima edicio, a sigut la de perdua de claus, sort que l'organitzacio, sempre excel·lent a la Selenika, me las va recollir i acostar a l'arribada, el recorregut com cada any molt ben marcat, aquest any ni una retencio, com a minim al tram que estava jo, els avituallament i dinar d'arribada, serveis, la gent "Selenika" de 11 sobre 10, i un obsequi conmemoratiu que per mi marca la Diferencia amb totes les pedalades que vaig, aquest any vaig tenir la sort de coneixer al president del club ciclista organitzador, que apart de trobar i donar-me les claus de la furgo, vaig xerrar una estoneta amb ell que es el qui marca el 100% del recorregut, i es d'aquells paios, que transmeten l'il·lusio que evoca en el projecte o digueu-l'hi com volgueu, a mi em tenen fitxat per uns anyets mes!!!

Ens veiem.


EDICIO 2011, vaig pujar amb en Carpy i Prou...

EDICIO 2010, Aquest any la vaig gaudir de Tranquis amb els Trencas, Amb Disciplina de vot!

EDICIO 2009, Aquest any i vaig anar amb en Pep i l'Esther!! es l'any que en Pep va arribar 5 minuts mes tard que jo amb cara de dir "Fotem-l'hi una altre volta?" i jo anava tan fos que veig que no em van fer ni foto!! XDDD

EDICIO 2008, i 20e. aniversari, l'any que vaig fer la millor Classificacio!!!

EDICIO 2007, Aquest any va ser un any enganyos, per el kilometratge semblava que seria una Selene light, i res mes lluny, 87 kilometres, amb molt desnivell, durilla!!!

EDICIO 2007, la meva primera edicio, i la foto que mes m'agradaria del mon de poder repetir... tots els socis de l'empresa pedalant junts... seria... millor dit SERA GENIAL!!!!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

LA DUATLO!!!! Queralps 2011

“He vist gent seure al terra en creuar la meta i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Sabent que en despertar-se podrien dir-se que sí, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no cambiarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hosteses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? “

Kilian Jornet (Córrer o morir)


Be doncs, si aquesta cita del gran Kilian es certa, haig de dir que aquest Diumenge desde no se quina muntanya, vall o fondalada, ell em va envejar… Ja se que la Duatlo de Nuria, no es precisament una Ultramarato de montanya, pero que voleu que us digui, per un paio de 39 tacos, que fins 5 mesos abans de la Duatlo no era capaç de correr 5 kilometres seguits, acabar i fer-ho amb 3:56:50, despres de que en Xavi, l’Amic que em va enredar a fer-la i el meu cosi Uri, que em coneixen i sense cap mala intencio, em diguessin que em treies les 4 hores del cap que per mi era massa rapid i que anes a disfrutar… a acabar… Doncs imagineu la satisfacció per haber superat aquest repte, per l’esforç de tota la jornada, dels records dels dies d’entrenament, tot plegat va fer que al acabar la Duatlo em vaig quedar emparanoiat durant 4 o 5 minuts, repasant mentalment com havien anat aquelles 4 hores, l’espectacularitat del paisatge, la duresa de la pujada apeu al Puigmal es increible, les vistes, estar a les 10 del mati 2000 metres mes amunt del que estabes 2 hores abans, nomes a base del teu esforç i il·lusio per arribar, la baixada a nuria, tot i la meva pota de “Fusta” jo a la meva manera la disfruto molt, el tram per tornar a fontalva, tot anava pasant per el meu cap, mentre una llagrimeta volia sortir del meu ull, per tot plegat, crec que val la pena “patir” i fer aquestes bajenades, es en aquests moments que et sents viu de veritat i tens la sensacio d’haber agafat la pastilla vermella i no la de ser un xaiet que s’en pren cada dia una de color blau!!! XDDD
En aquesta edicio la meva unica de moment com ha dades destacaria del recorregut, I havia un vent de 90 km/h. en la pujada de Fontalva a Dalt, el recorregut resumint es una pujada de 11 kilometres de bici amb uns 1000 de desnivell positiu de Queralps a Fontalba, 5 kilometres de pujada al puigmal amb 900 mes, baixada a Nuria -1000 i el “planer” tram de Nuria a Fontalba, on es recullen mes cadavers per metre cuadrat de tota la Duatlo amb uns 150 mes de desnivell, vam tenir un dia asolellat amb un pel fred de 2500 cap amunt per culpa del vent, la resta temperatura optima per correr, una organitzacio molt bona per tota la gent que hi ha, i per on esta feta, perfecte!!!

Resultat meu:
3:56:50 Posicio Final 193 de 650 Inscrits
Tram de Bici Pujada: 1:16:11 (Posicio 257)
Tram de SkyRunning: 2:22:43 (Posicio 166)
Tram de Bici Baixada: 0:17:56 (Posicio 98)

Ens veiem.