tal com em pasava al principi amb la bici i ara ja quasi mai em passa, les Duatlons encara tenen molt marge per sorprendrem positivament i probablement algun dia negativament. Aquest Diumenge, a tocat la meva segona Duatlo, la de Bellmunt, el recorregut va del bonic municipi de Sant Pere de Torello, fins el monestir de Bellmunt, i es fa la gara-gara per la zona, comencem amb una pujada de bici molt dura pero tecnicament facil, de fet quasi asfaltada de 8 kilometres amb una arribada final d’emporlanat de uns 700 metres al 20% de pendent, amb public als dos costats d’un cami de uns 2 metres d’ample, que fan molt especial i bonica l’arribada a dalt a Bellmunt, encara que arribis dels ultims, aquí transicio i comencen 10 kilometres de Running, d’una dificultad extraordinaria, al igual que d’una bellesa espectacular, ens baixen a un “forat de bosc tancat”, transitan tota l’estona per “corriol” trencadissim, amb pujades i baixades de quasi grimpar, tambe amb alguns trams del recorregut carenejant que tot i no poder gaudir de les vistes, ja que hi havia una boira que no es veia a mes de 10 metres, ja erem espectaculars, nomes per les serres pedregoses per les que anavem transitan, recorregut per repetir l’any que ve segur…
Arribem despres de quasi dues hores una altre vegada a Bellmunt, ja nomes quedava una baixada tecnica i perillosa, sobretot per que estava tot moll de pluja de la nit anterior i jo molt cansat i per ultim un tros de planneig amb putadeta final en forma de rampeta de mig kilometre a l’arribar al poble.
Sensacio agredolça en el meu cas, vaig tenir alguna contingencia, que em va fer anar amb males sensacions tota l’estona, pero content perque vaig saber patir i vaig notar els dies d’entrenament que duc a sobre positivament, amb que simplement no anava be, pero anava tirant, sense acabar de defallir, total 128 de la general amb 204 finishers comparant amb la de Sant Feliu, força per darrera dels meus rival alla, pero relativament comtent, aquesta vegada en Miquel no va tenir cap problema i va acabar davant meu!!
La organització al llarg del recorregut, marcatge i avituallaments in-itinere perfectes, el paravent conmemoratiu amb la famosa formiga alada, molt maco, l’unic fallo que seria greu, si no fos que tot va ser tan ben parit que sels hi pot perdonar i repetire l’any que ve si m’hi veig en cor, es que al acabar no hi havia bocata!!! Si, si ho heu lleguit be, NO HI HAVIA BOCATA!!!! XDDD
Hi havia un avituallament força complert de fruits secs, platan, quicos, algun embotit, pero faltava clarament la butifarreta que vam tenir a St, Feliu.
Ens veiem.
1er Tram Btt: 45:19 (Posicio 117)
2on Tram Correr: 1:42:39 (Posicio 135)
3er Tram Btt: 30:28 (Posicio 99)
