dimarts, 5 de novembre del 2013

La constante del Flautista

La constante del flautista! 
Acariciando Yo mi pubertad, desde ya el final de mi infancia, tuve un triste suceso, o eso me pareció en ese instante, al final como casi de todo en la vida algo se aprende, y solo a quedado en recuerdo gracioso! 
 Aun siendo un tio muy atlético XDD como sabéis que lo soy los que me conocéis, de pequeño a mi no me gustaba jugar a futbol, ni a baloncesto (Así se llamaba en esa época), aun estando en un colegio clásico, donde el 99% de los chicos jugaban a fútbol, Yo me revele contra el sistema, no me gustaba nada y no quería perder cada día unos minutos de mi vida en una cosa que aborrecía, y entonces decidí fundar mi propio “club de ajedrez”, empecé jugando con el que seria mi mejor amigo de la infancia, tuvo que costear nuestro primer tablero y fichas mi padre, que dicho sea de paso lo hizo mas que encantado, de ver que en vez de darle a la pelotita, yo prefería jugar a un juego que el me habia enseñado!! 
 Un día nos vio un Hermano (Yo iba a un colegio católico) y no le pareció bien que jugáramos en el suelo, nos asigno un cuartucho… NUESTRO cuartucho, creo que lo recuerdo como uno de los días mas memorables de mi vida, me dijo “Podeu jugar aquí sempre que volgueu, Sergi et fas responsable de la clau”, por esas épocas Ya venían algunos amigos a mirarnos jugar, les teníamos que enseñar los movimientos uno a uno, hasta que al final hicimos un grupo de 15 o 20 “ajedrecistas” a cual mas malo, así pasaron muchos meses de diversión y compañerismo, hasta que un día el Germa Josep, decidió "organizar" un campeonato de ajedrez, otro día para enmarcar, cuándo me lo dijo!! Y fue en ese campeonato donde paso lo que paso… 
Las partidas eran ya en la biblioteca, en la mayoria de partidas sin testigos , jugábamos, decíamos el resultado a un Hermano y a por otra cosa mariposa.
Pues hubo un chaval llamado “X” que estaba en semifinales contra mi, era un verdadero inútil jugando al ajedrez, y le barrí con facilidad, luego havia que ir a decirle al Hermano responsable quien había ganado y listos… pues el Sr. “X” dijo que havia ganado el, Yo no me entere hasta que lo vi en las listas y al día siguiente, fui a ver al Hermano y le dije que havia habido un error, que gane Yo, pero al  llamarle a el se ratifica en que había ganado, el hermano dice salomonicamente “Torneu a jugar” pero Yo en ese momento Ya sabia que ese tío no era digno de volver a jugar contra mi, dije que no quería que le dieran ganador, pero el Hermano me obligo a jugar otra vez la partida, el señor “X” salio clásico Peón blanco E4, Yo tire mi rey en el segundo movimiento y le solté un “Amb mi no jugaras mes trampos”… me fui a casa corriendo, casi anestesiado, llore desconsoladamente, se lo explique a mi padre como una puta tragedia, Yo sabia que hubiera ganado ese torneo!!! 
Pues bien después de este suceso, casi nadie se creyó mi historia, “Si tan bo ets, perque no el guanyes davant de tothom?” me decían, Yo que no soy de dar explicaciones me mantuve en silencio, no explique la historia mas de una vez a nadie, quien me creía bien, quien no tan amigos, el otro se harto de explicar su versión, como buen adulador que era se hincho de dejar claro que Yo estaba “colgado”… y al cabo de una semana, estaba yo solo en el suelo con mi amigo Carles (este no dudo de mi ni medio segundo) y alguno que otro que no entendían como de golpe se me había olvidado de jugar al ajedrez, jugando los dos en el trozo de patio cubierto donde todo empezó, con pocos amigos mirando acabemos el curso y la EGB. 
Hubo gente que se reía de mi otros me saludaban como si nada y vinieron a jugar de vez en quando, otros ni me hablaban, y la vida continuo… Al cabo de 20 años hicimos una cena de antiguos alumnos de mi colegio, y sin guardar ningún rencor, después de tanto tiempo hable con todos los implicados, incluso con el señor “X” y en esas cordiales conversaciones al hablar de las inquietudes y historias de todos, al ver nuestros modales, el saber estar de cada uno, etc. etc. me di cuenta que los que se quedaron conmigo en su momento, después de la fatídica partida, son los que se tenían que quedar, los que no tomaron partido por nadie, podrían ser buenos colegas de copas, y los que se enamoraron locamente del señor “X” esos se los puede quedar tranquilamente, siguen sin interesarme! 

 Ahora con el tiempo me doy cuenta, que en todos los ambitos hay un señor “X” este caso se me ha repetido en varios ámbitos, ahora lo veo a venir antes y los sorteo con mas dignidad, recientemente unos amigos han sufrido un caso flagrante con su Sr “X” que me dio por recapacitar sobre el tema y escribir este rollo, que como dice un amigo mío mas o menos… el factor “flautista de hamelin” es una constante invariante en el universo (O algo parecido), pero la suerte que tengo/tenemos, es que solo se lleva a las RATAS!! 

O sea GRACIAS FLAUTISTA “X” 

A cagar tots!!

dimarts, 17 de setembre del 2013

Una petita Joia!!!

Ara feia molts de dies, que per falta de motivacio, no escribia res al meu Blog/Diari, perque no tenia res de nou, res que m'importes massa oblidar, per que s'assemblava molt a altres dies de bici, pero recentment he "descobert" un secret Spot, que m'encanta, es una baixada amb un flow limitat, molt peraltada, pero no pas massa rapida, molts salts i zones molt tecniques (Per mi), variada i molt divertida... si algu vol saber on es, us dire que esta en el bosc!!  XDDD

Apa, aqui deixo dos videos disfrutan de la zona i la companyia!!!


The Secret Spot! XDDD from sergiktt on Vimeo.

NuevesLand 2 from sergiktt on Vimeo.

dimarts, 14 de maig del 2013

LA DIFERENT I QUELCOM DE DIFERENT!!!


En els ultims dos caps de semana he esta a la mitica "DIFERENT" de Sallent amb en Manolo i C&A, i aquest ultim a la REM, una cursa del circuit catala d'enduro, dos propostes diametralment oposades, pero les dues endureras perque si!!

Anem per ordre  "LA DIFERENT", com cada any hi havia un recorregut disenyat per el Manolo i la gent de Sallent, molt divertit, aquest any m'ha agradat especialment, amb una organitzacio i uns serveis perfectes, en la linea de la gent de Sallent, en aquest cas el recorregut, son una succesio de trialeres on es busca sempre "el tropezon" amb la colocacio d'alguns saltets i pasareles per incrementar la dificultad de la mateixa, on repetir zones, parar a fer fotos de company i anar amb la calma, seria el mes normal en els participants, jo per la meva part, vaig anar fent la gara gara, fins arribar a la carpa, vaig coincidir amb Xiulets, Espirituales, FreeJus, i gent de molts dels clans catalans, alla vam fer unes birres (3) XDDD i xerradeta, batalletas i cap a casa, un finde de puta mare, fent el que ens agrada amb la millor de les companyies.

 
EQUIP DONDA BIKES AL COMPLERT

La REM, aqui la cosa ja cambiava, el format es el seguent, a  les pujades  un temps determinat per fer-les, pero que es feien molt be, i les baixades cronometrades!! El format es espectacular, la veritat es que si aquest repte t'atrau, esta ven fet de collons, com a minim a riudarenes, el temps d'espera era el correcte per pujar xinuxanu, la gent molt atenta, tot ven senyalitzat, els circuits espectaculars, una organitzacio bonissima, 10 sobre 10...  Aqui el meu paper e estat correcte, discret pero correcte  XDDD  
Les baixades no son DH pur, si no que son amb zones bastant planes i algunas hasta amb pujadetes intercalades, doncs be, en aquestes notaba la meva falta de cames i entre aixo i que notaba massa presio a la roda del davant, pero no vaig voler desinflar, per asegurar el no rebentar (cosa força probable baixant a tope), vaig fer un temps el que deia correcte, pero discretet!! 
Aixo si m'ho vaig pasar teta, es una prova que repetire un cop a l'any, encara que no es la meva filosofia biker preferida, pero reconec que em va sorprendre molt positivament, i com sempre tot i haber-hi crono i competicio, un ambient entre els participants totalment oposat al del futbol, basket... etc. etc. els bikers som aixi!  XDD

APA... a Cagar...






 Carpy Style... el meu perseguidor!!!

La marea naranja!!!  XDDD

divendres, 19 d’abril del 2013

Adeu Petit... Adeu Tresor...



El meu millor Amic ens a deixat.
 
 En Tronet amb el classic Bup,bup,bup "Soc aqui"  XDDD




El meu millor Amic ens a deixat.
 
Fa pocs dies que en Tro ens ha deixat, estic molt trist per la pèrdua, la enorme pèrdua!! Escric aquestes lletres amb un nus a l’Estómac, amb llàgrimes als ulls, ningú que no ha passat per aqui, no sap el que es perdre un amic de veritat, però la vida continua i només em quedaré amb lo bo!
Ell m'ha ensenyat a viure el moment, a disfrutar del que faig en cada moment i no de planificar el següent sopar, sopant en un restaurant, ell t’ensenya a cada llepada que en aquell moment només esta gaudint de la teva carícia i en te prou dormint-se al teu costat per ser el ésser mes feliç del mon! Ell t’ensenya cada dia que només hi ha una vida, que només hi ha un Dijous 20 de Desembre del 2012, i no ho fa amb una classe de filosofia barata, simplement viu així, ell t’ensenya a estimar als seus amics sense fissures, sense dubtes, sense contrapartides, he estat tan amb ell i l’he estimat tant que no em puc fer cap retret, des de que l’hi vaig començar a detectar la seva primera malaltia abans de que l’hi diagnostiquessin, vaig agafar consciència de que aquell tresor que tenia a casa, no era infinit, com ara soc una mica mes conscient de que això es extrapolable a tot.
També m’ha donat una lliçó de com morir, no se com explicar això, però ho ha fet amb molta dignitat, de la mateixa manera que sap que la vida es molt important quan ets viu i s’ha d’aprofitar al màxim cada moment, els animals excepte l’home, també son conscients de que quan un mort tot girarà igual de rodo i l’únic que cal fer es apartar-te i deixar que tot continuï!

mentre jo visqui recordaré el nostre petit, el seu bup,bup,bup de quan no l’hi fèiem el cas suficient (segons el seu criteri) i sempre que recordi això agafaré una foto seva i s’hem dibuixarà un somriure d’orella a orella, això serà d’aquí uns dies ja que només tinc que bons records, quan marxi la tristesa, es l’únic que quedarà.

Allà on siguis Tro, T’estimo Amic!!!




 Andorra, Tristaina!
 De petit, tranquilets amb la Kireta.
 Jugant a ser Pitbulls ;-)
 A Croacia de vacances!
 Venecia amb les seves dues nenes!
 La Kira depurant responsabilitats!!  XDDD
 A dalt el Montseny descansan d'un dia dur!


LA SORTIDA DEFINITIVA... ??


Com sempre amb en Bona, anem actualitzan la nostra sortida, fins a anar-la deixant just com ens agradaria que fosin totes les rutes.  XDDD

Les Parets from sergiktt on Vimeo.

dijous, 21 de març del 2013

EL DH FREEMA!!!

Dh FreeMa from sergiktt on Vimeo.




Visita al Dh dels FreeMaresmes, un descens molt treballat amb molt de flow i molts salts, ideal per agafar tecnica i per aprendre a saltar, ja que son salts petitons (Que no pas tots facils)  XDDD   
Apart l'Abel s'ha currat una vial paralel de remonte apeu, per si el grup vol repetir qualsevol zona, pots remontar sense molestar els que pujen i sense destroçar la traçada!! Molt bon circuit!!! I un dia perfecte amb la companyia dels meus estimats Freemas!!!

dilluns, 11 de març del 2013

Retorn a la P-One...


Retorn to POne! from sergiktt on Vimeo.




Aquesta sortida es podria anomenar la del TwoBonas o la del Retorn de Karrasc, els dos titols venen donats per culpa d’en Jordi....  XDD

Tot va començar amb la ja molt clàssica convocatòria sense exit, que vam fer per estrenar el salt del que serà el columpio i les noves P’s de Can Draper, només un inscrit, el pobre Karras i a ultima hora despres de fer la gara-gara durant la setmana amb l’Spam, va venir també l’Oskar (Mal assessorat ;-)
Però el que pot semblar una sortida trista... va resultar ser una molt bona sortida, ja que es va produir “El fet” un fet destacable, que fa que qualsevol biker es guanyi el meu respecte com ha tal (Que ja em diràs tu quin honor!!), i va anar així...

A les 8 i 5, dos minuts despres de deixar el cotxe, ja tenim en Karras encaramat a dalt de la P1, es una Paret no massa tècnica, pero que la seva verticalitat fa impressió i te un bony al mig i l’agafes sense haver fet una puta pedalada, vamos tot propici per triomfar, doncs despres d’estar una estona a dalt, en Jordi baixa cap cot,  amb cara de dir “On m’he posat” i decideix avortar les parets, per acabar-ho de rematar l’Oskar que venia de subidon per els últims aconteixements, i despres d’analitzar les 4 primeres zones, agafa els bartuls i ens diu “M’hen vaig a l’Spam, aquí no hi foto res” i així ho fa, jo miro de tranquil·litzar en Jordi dient-l’hi que apartir d’aquell moment només queda la sortida de sempre, ja que la V-2 de la Kitty no anula la V-1 i ell ja pot fer el de sempre, doncs be, ell lluny d’enfonsar-se es concentra amb treures el de sempre, fa el marge de Can Draper amb solvència, anem cap a la Kitty, te dubtes en el Salt nou de l’Eli (Que es V-2), però l’hi acaba tirant, fa els dos tobogans clàssics amb qualitat i fins a baix a “0”, esmorzadeta i pugem cap a la secreta, aquí fa el palillo perfecte, la pedra i ens anuncia que al final, no farà ni salt ni tranco, si no que agafarà la alternativa "facil" de la dreta... que no esta mal!! Però quan arriba al final, es mira el tranco i diu “L’hi tiru” remunta la bici 5 metres i dit i fet, estrena el tranco del final de la secreta per primer cop! I aquí es on es produeix “El fet” se l’hi tornen els cabells grocs (Con que es calb en el vídeo no es nota) i es torna supergerrer i diu... “al acabar, pasarem per can Draper i fare la P1”, això sense prèvia provocació... en Bona i jo de l’emoció ja hi volíem anar XDD  Però No!!, vam remuntar cap a la Wood, on apart del balanci, ja l’hi va tirar a la passarel·la d’avans del palillo i sis vegades, l’hi vam fer repetir, perquè no es massa fotogenic i volíem fer una foto que estes be!! ;-)
Quan vam acabar la ruta, ja gaudint de la companyia d’en Nueves que ens va venir a veure, vam anar cap a Can Draper, s’encarama a dalt la P1 fa una aproximació, hi ha la segona ZAS! P1 al Sac, possiblement a res que haguéssim apretat l’hauríem tirat per el tobogan “Infantil”, però era tard i volíem fer Birra per comentar el tema, i ni ens ho vam plantejar... però el pròxim dia, segur que tornarà a venir, es posara seriot sapiguen que te mes reptes per superar, i aquí estarem nosaltres per incordi... Ajudar!!  XDDD
En Bona i Jo tambe vam fer la ruta, que quedi clar... 


I aqui la foto de l'anecdota... En Karras em fa aquesta foto, amb en Bona a sota i quan la mira per la pantalla diu "Ostia aquest salt fa Dos Bonas d'alçada"  jajaja   sempre creant tendencias putu Jordi!!!


dilluns, 25 de febrer del 2013

L'STRIVE!!

Be, aqui tenim la nova Strive, despres de fer unes probes despres de 3 woods, una SIR, i uns corriols per Santa Koloma, la conclusio es que la bici em va prou be, es molt estable per saltar i per baixar trancos i un xic nerviosa per baixar amb flow... I massa lineal he de solucionar-ho per evitar els topes!!




 
Strive begins Sardinilla 2.0 from sergiktt on Vimeo.

WoodLine BenderDay from sergiktt on Vimeo.

Bender Attack!! from sergiktt on Vimeo.

dijous, 21 de febrer del 2013

El meu millor amic!



El meu millor amic, te el cor mes noble de tans com en conec, sempre m’espera a casa. Cada dia quan torno de treballar, ell m’ha estat esperant pacientment, i amb molta il·lusió per retrobar-me, a vegades esta adormilat just darrera la porta d’arribada per tal de saludar-me tenir un contacte amb mi tocar-me tan bon punt arribo i quan jo algun dia capficat per la feina o per algun altre problema l’hi deixo anar un moc, ell em torna a tocar i molt lluny de posar cara de ressentiment o de desaprovació, fa aquella cara que diu “que no veus que soc jo!! El teu millor amic, fixa-t’hi be home” i n’hi tan sols dubte de que jo no l’estimi o el menystingui, ell esta segur de que ho he fet sense voler.

El meu millor amic te una malaltia que el fa dependre força de mi o de la seva millor amiga, la kitty, i això a fet que generi un vincle encara mes especial cap a nosaltres del que seria normal, ell amb cada acció que fa adreçada a nosaltres ens dona les gràcies, amb franquesa, amb claredat, sense fissures, ell sempre t’obre el cor de bat a bat!!

El fet de que sigui probablement el cor mes noble i pur que conec i que per el carrer em trobi de tant en tant  una ristra de fills de puta, no masses, que sense voler-lo conèixer, ja me l’hi faltin al respecte, l’insulten, el critiquin, gent als quals jo els hi rebentaria el cap amb un mai de 5 quilos i no dormiria malament n’hi un minut i en canvi el meu amic només els hi projecta carinyo i alegria, buscant l’acceptació i el carinyo mutu, que mai troba en aquesta gent... I el veure això no massa sovint, pero si mes del que hauria de passar, aquesta falta de rencor i de malicia cap a ningu, em conquista, tenim un vincle que difícilment puc crear amb cap altre amic meu que no esta tan mal vist, només per com creuen que es.

I es que el meu amic, es diu TRO, es un American PitBull, el mes noble i bo dels amics que tinc, jo no crec amb res de res, i soc dels que crec que amb en TRO l’únic que tindrem son les estones que estem passant junt, ara i aquí, que son moltes i molt bones... però si despres de la vida hi hagués quelcom, jo estic segur que a la porta, adormilat ell m’hi esperaria i com sempre quan em veies arribar s’aixecaria d’un salt tot l’ho rapid que pogues i em lleparia amb tot el carinyo del mon.

Aquest es el  TRO!!! 

El meu millor amic...