El meu millor
amic, te el cor mes noble de tans com en conec, sempre m’espera a casa. Cada
dia quan torno de treballar, ell m’ha estat esperant pacientment, i amb molta il·lusió
per retrobar-me, a vegades esta adormilat just darrera la porta d’arribada per
tal de saludar-me tenir un contacte amb mi tocar-me tan bon punt arribo i quan
jo algun dia capficat per la feina o per algun altre problema l’hi deixo anar
un moc, ell em torna a tocar i molt lluny de posar cara de ressentiment o de desaprovació,
fa aquella cara que diu “que no veus que soc jo!! El teu millor amic, fixa-t’hi
be home” i n’hi tan sols dubte de que jo no l’estimi o el menystingui, ell esta
segur de que ho he fet sense voler.
El meu millor
amic te una malaltia que el fa dependre força de mi o de la seva millor amiga,
la kitty, i això a fet que generi un vincle encara mes especial cap a nosaltres
del que seria normal, ell amb cada acció que fa adreçada a nosaltres ens dona
les gràcies, amb franquesa, amb claredat, sense fissures, ell sempre t’obre el
cor de bat a bat!!
El fet de que sigui probablement el cor mes noble i pur que conec i que per el carrer em trobi de tant en tant una ristra de fills de puta, no masses, que sense voler-lo conèixer, ja me l’hi faltin al respecte, l’insulten, el critiquin, gent als quals jo els hi rebentaria el cap amb un mai de 5 quilos i no dormiria malament n’hi un minut i en canvi el meu amic només els hi projecta carinyo i alegria, buscant l’acceptació i el carinyo mutu, que mai troba en aquesta gent... I el veure això no massa sovint, pero si mes del que hauria de passar, aquesta falta de rencor i de malicia cap a ningu, em conquista, tenim un vincle que difícilment puc crear amb cap altre amic meu que no esta tan mal vist, només per com creuen que es.
I es que el meu
amic, es diu TRO, es un American PitBull, el mes noble i bo dels amics que tinc,
jo no crec amb res de res, i soc dels que crec que amb en TRO l’únic que
tindrem son les estones que estem passant junt, ara i aquí, que son moltes i molt bones... però si despres de
la vida hi hagués quelcom, jo estic segur que a la porta, adormilat ell m’hi
esperaria i com sempre quan em veies arribar s’aixecaria d’un salt tot l’ho
rapid que pogues i em lleparia amb tot el carinyo del mon.
Aquest es el
TRO!!!
El meu millor
amic...
4 comentaris:
No tinc paraules per dir el que sento per aquest animaló.
M'ha costat llegir, estic a la feina i plorant com una magdalena.
I espero i desitjo que estigui al nostre costat per molt de temps.
Espero que segueixi sent tant feliç com és durant molts anys!!
pd. llàstima que el Tro no sàpiga llegir, però segur que ja sap tot el que has escrit.
Joder Sergi, ja m'has fet plorar... Saps com y cuan t'entenc y comparteixo les teves paraules. No hi ha dia en que no pensi en el bo del Nick. Ara tenim amb nosaltres al Ronny, que s'està guanyant el nostre amor. Una abraçada al bo del Tro.
Realment les paraules estan escrites en calent despres de trobar-me uns fills de la gran ... i em vaig calentar, pero com ja sabeu tots els que teniu xuxus, sempre son o igual o mes fiables que l'Amo.
Apa...
Publica un comentari a l'entrada